Amb el que faig, ajudo a eradicar les violències contra les dones? És la pregunta a fer-se per guiar la cobertura periodística de les violències masclistes de manera que les informacions contribueixin a prevenir-les i s’alineïn amb l’objectiu d’assolir l’equitat de gènere. Per ara, tanmateix, les tendències predominants als informatius de televisió ─el mitjà amb més penetració a Catalunya i l’Estat─, majoritàriament, donen a la pregunta un no per resposta. Així ho detecta i denuncia l’Observatori Regular per la Igualtat de Gènere en Noticiaris (ORIGEN) en l’informe “Telenotícies i violències masclistes: una anàlisi crítica”, presentat aquest dimecres.
Durant catorze mesos, l’equip d’ORIGEN, impulsat per l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la UAB i l’entitat SUDS, ha visualitzat aleatòriament 12 hores setmanals d’informatius de les principals cadenes per tal d’identificar pràctiques que obstaculitzen superar les violències contra les dones i pràctiques que, per contra, contribueixen a combatre-les.
L’informe, que recull més d’un any d’anàlisi de les informacions difoses als telenotícies de TV3, TVE, Telecinco, Antena 3, Cuatro i La Sexta, conclou que la majoria dels vídeos apareixen arran de crims masclistes i que el caràcter reactiu de la informació la deixa “pobra de context, sovint impregnada de prejudicis, molt poc atenta a les violències masclistes quotidianes i amb escàs impacte preventiu”.
“Moltes vegades, en les cobertures, falta consciència de com les notícies tenen efectes directes sobre les persones que han viscut violència masclista”
“Tot i que hi ha bones praxis i professionals que estan fent una gran feina, als informatius, principal canal d’informació de la majoria de la població, no s’explica la piràmide de la violència masclista, no s’expliquen les múltiples formes que pren, es dóna una informació molt simplista i distorsionada, que no acompleix la funció de sensibilitzar i prevenir, quan la informació periodística ha de ser activa en la prevenció dels feminicidis i de qualsevol forma de violència masclista”, detalla Laila Serra, periodista membre d’ORIGEN.
La pressió per l’espectacularitat en la pugna pel lideratge d’audiència, el treball a contrarellotge, el dogma de la immediatesa, d’explicar el que acaba de passar en lloc de les realitats de fons, i els escassos recursos per fer-ho, són factors que expliquen el predomini de tendències informatives que dificulten els canvis cap a l’equitat de gènere.
Ara bé, la necessitat de prendre consciència de l’impacte que té la informació difosa en les víctimes de violència masclista i en el seu entorn, s’ha situat durant la presentació de l’informe com la peça que marca la diferència entre les notícies que afavoreixen i les que obstaculitzen superar l’escenari de violències masclistes. “Moltes vegades, en les cobertures informatives, hi falta consciència de com les notícies tenen efectes directes pel conjunt de la societat i, concretament, sobre les persones que han viscut violència masclista”, remarca Serra.
Seguint la llista oficial
Entre les principals tendències dels telenotícies que no ajuden a superar les violències masclistes, l’anàlisi d’ORIGEN remarca l’escassa atenció a les expressions menys visibles del masclisme, les violències que se situen a la base de la piràmide de violències socials, culturals, simbòliques i econòmiques contra les dones que culmina amb agressions sexuals i feminicidis. “Les violències masclistes són visibles quan arriben a l’extrem i ja són irreparables, però, en canvi, no es visibilitza la tasca de prevenció i l’activitat del moviment feminista per denunciar-les”, apunta Joana G. Grenzner, periodista membre d’ORIGEN.
A més, l’atenció informativa centrada en l’extrem de la violència es limita, habitualment, als feminicidis reconeguts legalment com a assassinats per violència masclista a l’Estat. Només es reconeixen els assassinats comesos en el marc de la parella o l’exparella heterosexual, és a dir, els que responen a la definició que en dóna la llei 1/2004 de Mesures de Protecció Integral Contra la Violència de Gènere.
“Les violències masclistes són visibles quan arriben a l’extrem i ja són irreparables, però no es visibilitza la tasca de prevenció i l’activitat de denuncia”
“Això és un gran error, perquè hi ha moltes persones que han estat víctimes de la violència masclista i no s’estan comptabilitzant”, denuncia Serra. Només sis de cada deu assassinats masclistes comesos a l’Estat entre 2010 i 2015 formen part del registre oficial, segons el darrer informe de Feminicidio.net, que documenta els casos en què les dones són assassinades pel fet de ser-ho.
L’informe d’ORIGEN destaca com a fre pel canvi l’absència de peces informatives que vinculin les conseqüències més extremes del masclisme amb conseqüències més subtils −psicològiques, emocionals, econòmiques i simbòliques. “La cobertura informativa ha d’exposar l’iceberg de les violències, deixar de centrar les informacions en la part més macabra i extrema de la violència i tenir en compte l’impacte que està tenint en les dones que estan patint violència i en l’objectiu social d’eradicar-la”, reivindica Serra.
Absència generalitzada d’informacions en clau preventiva
A les esteses males pràctiques, s’hi sumen la manca d’atenció periodística a les accions de prevenció i detecció precoç dels casos de violència, la invisibilització dels agressors i la tendència a revictimitzar −fer reviure el dolor a les dones que han patit violència i al seu entorn més proper−, per exemple, oferint dades de la persona assassinada, fotos, la imatge del domicili o detalls escabrosos sobre la mort que no aporten cap valor informatiu.
“Detallar com una dona ha estat assassinada a mans d’un home és utilitzat pels maltractadors per dir a la dona: “mira què et passarà. Això no ho explica cap manual, ens ho han explicat terapeutes”, destaca Xavier Giró, director de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la UAB i membre d’ORIGEN.
Com a pràctica alineada amb la consciència feminista, l’informe valora que es comenci a parlar de supervivents de violència masclista –enfront de la imatge de les dones que l’han viscut o la viuen com a víctimes passives. “A més de visibilitzar la resiliència de les dones amb informacions que remarquin la força i la capacitat de superació, les notícies han de trencar la percepció d’impunitat dels agressors, visibilitzant les conseqüències penals i socials dels actes dels maltractadors, i també trencar amb els estereotips de qui són les dones agredides i els homes maltractadors, perquè no hi ha un perfil, i han d’ajudar les adolescents i joves a detectar-les, amb totes les seves expressions”, afegeix Serra.
També, entre les pràctiques per contribuir a eradicar les violències, l’anàlisi ha trobat algunes notícies que expliquen les diverses causes de la violència, que reconeixien l’assetjament al carrer com a forma de violència, que visibilitzen la pressió estètica sobre els cossos de les dones, que mostren el rebuig social als feminicidis i que donen a conèixer conceptes com feminicidi, transfòbia i consentiment −arran de les agressions sexuals als Sanfermines.
“Quan es parla de violència masclista, no es pot ser neutral, perquè en situació de desigualtat, quan som neutres, ens posicionem del costat de qui té el poder”
“En la mesura que a les redaccions es pren consciència de les repercussions que tenen els vídeos sobre les dones que pateixen violència, sobre els seus entorns i sobre la legitimació que poden produir de les violències, comencen a canviar les pràctiques, del ‘jo només explico la realitat’ al ‘jo amb el que faig intento canviar-la'”, valora Giró, que aprecia un entorn favorable per sumar professionals dels mitjans a la corresponsabilitat d’assolir una societat lliure de violències masclistes.
“Les professionals dels mitjans han d’informar i sensibilitzar sobre la multicausalitat de la violència contra les dones, tenen una responsabilitat social cabdal a l’hora de prevenir-la”, defensa Serra, i reivindica: “Han d’assumir que, quan es parla de violència masclista, no es pot ser neutral, perquè en una situació de desigualtat, quan som neutres, ens posicionem del costat de qui té el poder”.
