Coincidint amb el Dia Internacional per l’Eradicació del Racisme, que s’escau dimarts vinent, aquest dissabte, dia 18 es va convertir en un dia internacional de lluita contra el feixisme, una iniciativa sorgida des de Grècia, on es van convocar manifestacions fins a nou ciutats, però el testimoni de la qual l’han recollit entitats civils d’arreu del planeta que lluiten contra el rebuig per raó d’origen, amb actes i accions en llocs com Londres, Glasgow, Berlín, París, Viena, Amsterdam, Copenhaguen, Zuric, Varsòvia, Nicòsia, Nova York, Sydney, Toronto o Seül, entre altres. A Catalunya, el pes de la reivindicació va recaure en diverses delegacions comarcals d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), que la van concebre de forma descentralitzada, amb concentracions en localitats on la llavor del racisme i la islamofòbia s’ha fet més palpable, ja sigui en la seva plasmació política (presència de regidors de Plataforma per Catalunya) o bé amb mostres de rebuig veïnal a les comunitats musulmanes a projectes de construcció de mesquites.
Manifestació al “féu de Plataforma per Catalunya”
La concentració central del dia va tenir lloc a la tarda, al Vendrell, amb una manifestació que va recorrer els principals carrers de la capital del Baix Penedès. La marxa va aglutinar al voltant de 300 persones i es va desenvolupar amb un caràcter reivindicatiu durant tot l’itinerari, que va engegar a la Rambla, davant de l’estació de tren, al voltant de les sis de la tarda. La pancarta principal lluïa el lema “prou racisme” i el hastag #RefugeesWelcome. L’organització considera que el Vendrell “s’ha convertit en el féu de Plataforma per Catalunya” i, de fet, és l’únic municipi on aquest partit ultradretà i antiimmigració conserva tres diputats.
Després de llegir un manifest explicatiu dels motius de la convocatòria, la manifestació es va dirigir fins a la plaça Vella, on es van pronunciar diversos parlaments, a favor de l’entrada de persones refugiades, les lluites feministes i anticapitalistes i en contra del racisme, Van intervenir, Sabiha Belm, Fatou Faye i, des d’UCFR del Baix Penedès (col·lectiu convocant de la marxa) es va recordar el cas les recentment denunciades antifeixistes de El Vendrell (encausades arran d’una denúncia del líder local de Plataforma per Catalunya i president del partit, August Armengol, per una protesta contra la celebració de l’acte fundacional de la plataforma Respeto, confluència de diverses formacions ultradretanes d’arreu de l’estat, l’abril passat, a Coma-ruga), diverses víctimes del feixisme i el cas de Yassir El Younoussi, mort a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de la localitat. El Ball de Gitanes del poble van amenitzar la vetllada amb una glossa àcida i critica contra el racisme i el feixisme i els Nens del Vendrell van aixecar un pilar per aportar color a l’esdeveniment reivindicatiu.
Molins de Rei reclama espai per a la comunitat islàmica
A Molins de Rei, 130 persones es concentrar davant l’ajuntament, sota el crit de “fora feixistes de Molins”. Unitat Contra el Feixisme i el Racisme va comptar amb el suport de la Comunitat Islàmica de Molins de Rei, que no denuncia que no disposa de cap espai propi en tot el municipi i que des del 2012 està intentant instal·lar un centre de culte. Un dels seus portaveus, Abdelkammal Bolkaddid, va denunciar en nom de la comunitat els impediments que els va posar l’Ajuntament el 2012, quan el govern municipal de CiU i PSC va suspendre llicències per evitar que poguessin obrir un centre de culte al centre de la vila. Després, el govern va dictar una normativa que limitava els llocs on es podien obrir els centres de culte. En una situació inèdita, l’Església catòlica estava disposada a cedir una antiga capella perquè la comunitat musulmana esquivés la normativa, amb la condició que el veïnat ho acceptés. I el veïnat no hi van estar d’acord.
Finalment, al maig del 2016 la Comunitat Islàmica va notificar a l’Ajuntament que havia trobat un local que reunia les condicions. El consistori va comunicar-ho per carta als veïns del bloc el 27 de juliol, informant que tenien deu dies per fer reclamacions, en plenes vacances. Això va generar el rebuig d’un grup de veïns de la zona. 80 d’ells es van manifestar al setembre sense donar públicament arguments racistes sinó referents a les condicions del local i a la manera com s’ha informat. Tot i això, Plataforma per Catalunya, que no ha tingut mai estructura pròpia a Molins de Rei, va fer una campanya de propaganda amb arguments islamòfobs i una majoria del grup de veïns va acceptar rebre el seu suport.
Pineda, contra el rebuig a una mesquita
A Pineda de Mar, prop de 150 persones es van aplegar al matí a la plaça de Catalunya, davant de l’Ajuntament, per a denunciar la islamofòbia i el racisme que durant els darrers mesos s’ha manifestat a aquesta localitat del Maresme, entre d’altres, amb el rebuig a la construcció d’un centre de culte per a la comunitat musulmana al barri de Can Bel.
Al manifest, que es va llegir en català i en àrab, també s’hi va llançar una crítica a les polítiques migratòries i d’asil d’Europa i s’ha alertat del perill de les noves forces ultradretanes sorgides en l’àmbit polític internacional.
Garrotxa i Osona uneixen forces a Olot
A Olot la concentració es va dur a terme davant de l’Ajuntament, també al matí, i va estar convocada per les delegacions d’UCFR de la Garrotxa i d’Osona, que hi va desplaçar una delegació d’activistes, aplegant en total un centenar de persones. A la comarca d’Osona encara conserva acta de regidor el fundador i líder històric de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, a Vic, encara que avui està apartat d’aquest partit. La lectura d’un manifest va recordar que el racisme és “l’arma preferida de l’extrema dreta” i també és van rebutjar missatges d’odi com el de l’autobús que l’organització ultracatòlia Hazte Oír pretenia passejar per Catalunya. A Olot, encara que PxC s’ha quedat sense representació al consistori des de l’última legislatura, i el partit té un nivell d’activitat sota mínims, recentment es va tornar a visualitzar repartint pel municipi 15.000 fulletons contra un projecte de mesquita.
Manresa i Lleida també es van sumar a la jornada internacional de lluita contra el racisme: en el primer cas, amb una xerrada sobre la repressió a la immigració durant el franquisme que va tenir lloc a la plaça de Gispert; i a la capital del Segrià, la delegació comarcal d’UCFR es va integrar a la marxa que va tenir lloc a la tarda reclamant la desaparició dels noms vinculats al franquisme a carrers i places de la ciutat.15
