El diumenge 7 de maig, tocant les onze del matí, mig centenar de persones es van concentrar davant de l’església de Sant Pere de Banyoles per rebutjar la sentència que condemna a 6 mesos de presó un banyolí, que va participar en una acció feminista per defensar el dret a l’avortament en aquesta mateixa parròquia. L’acció, convocada per Arran Pla de l’Estany, el Grup Antirepressiu de Girona i Endavant nord-oriental, ha comptat amb el suport d’altres organitzacions com Malapècora, Alerta Solidària, SEPC, CGT, el Casal Popular Independentista del Pla de l’Estany, l’Ateneu Popular Salvadora Catà, el Moviment Afrobanyolí Social i la CUP.
El capellà va ser qui va denunciar els fets als tribunals, i durant la vista oral va declarar –i ho va reiterar a instància de la defensa– que ho va fer “per ajudar-los a difondre l’acció”
L’església estava tancada, amb un cartell que avisava les feligreses que “avui no hi ha missa”. La convocatòria, que pretenia ser una acció silenciosa, volia protestar contra el paper actiu i bel·ligerant que, segons les manifestants, ha adoptat el rector Ramon Pijuan en el processament del veí. El capellà va ser qui va denunciar els fets als tribunals, i durant la vista oral va declarar –i ho va reiterar a instància de la defensa– que ho va fer “per ajudar-los a difondre l’acció”. Durant la concentració gran part de les assistents s’han tapat la boca amb esparadrap en forma de creu per simbolitzar el caràcter repressiu de la condemna contra la llibertat d’expressió. A la pancarta que lluïen les participants es podia llegir “defensar el dret a l’avortament no és cap delicte”.
A la roda de premsa han intervingut Marta Martínez d’Arran Pla de l’Estany i Mireia Bazaga del Grup Antirepressiu i Malapècora. Martínez ha declarat que “l’acció s’emmarcava dins d’una campanya àmplia dels col·lectius feministes d’arreu de l’Estat per denunciar la implicació de l’Església Catòlica en l’avantprojecte de llei que pretenia imposar greus restriccions al dret a l’avortament” i “que més enllà de valorar la legitimitat, volien centrar-se en el contingut de l’acció d’aquell dia, criticar l’enfocament de la maternitat que té l’Església Catòlica, basat en l’obligació de ser mare per realitzar-te com a dona i reivindicar el dret a l’avortament, al propi cos, i la llibertat absoluta perquè les dones puguin decidir si volen ser mares o no”. Bazaga, per la seva part, ha expressat tot el suport del Grup Antirepressiu de Girona al represaliat i ha denunciat que “l’Estat tornar a posar les seves eines contra les veus dissidents i al servei de l’Església Catòlica”.
Tot i que la concentració s’ha portat a terme amb tranquil·litat i sense cap incident, agents de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra han identificat, al principi i al final de la concentració i de forma aleatòria, persones que hi havien participat. Com a mínim a vuit persones se’ls han requerit dades personals, sense més argumentació que el fet d’haver assistit a la mobilització.
En declaracions a l’Ariet, l’advocat de la defensa, Benet Salellas, ha confirmat que recorreran la sentència al Tribunal Suprem, perquè es tracta d’un “atac al dret a la protesta i és la constatació dels privilegis de l’Església a casa nostra”. Salellas afirma que la sentència dictada per l’Audiència Provincial se sustenta en una “gradació de drets, en què se situa el dret a la creença religiosa per sobre del dret de manifestació i la llibertat d’expressió”.
*Article publicat originalment a l’Ariet.
