Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

La política de carrer revifa a Osona

Calçotata organitzada pel casal Boira Baixa de Manlleu | Arxiu

La comarca d’Osona és, històricament, una de les regions de Catalunya on el sentiment independentista porta arrelat des de fa més temps. A més, de tradició agropecuària i industrial, la classe treballadora hi té un pes molt important. En aquests sectors més populars, la immigració n’és protagonista, ja que des de fa deu anys el percentatge de nouvinguts a la comarca no ha baixat del 12%.

En aquest context polític i social ha sorgit una conscienciació i actitud contestatària per fer front a les pressions institucionals que afecten les classes més populars. En aquest paper, és el jovent qui per naturalesa agafa les regnes de les reivindicacions. D’altra banda, no ha estat fins als últims anys que els i les joves s’han organitzat de forma més formal.

És cert que, en els últims anys, moviments socials com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Manlleu, amb 110 dies d’acampada davant el BBVA, o el grup Càrnies en Lluita, amb diferents accions per reivindicar els drets de les treballadores als escorxadors, han aconseguit algunes victòries en els seus àmbits de lluita. A part de la lluita social, durant alguns anys, un dels únics centres d’efervescència política de la comarca va ser el casal popular Boira Baixa de Manlleu.


El pes de la boira baixa

Aquest mes de desembre el casal Boira Baixa celebrarà 15 anys i segons Albert Generó, una de les persones que el va veure néixer, “a principis dels 2000 a Manlleu hi havia força problemes d’expressions feixistes”. En aquells anys no hi havia ni havia existit mai cap assemblea de joves polititzada i “de la necessitat d’uns quants d’organitzar-se en va néixer el 2002 el Boira Baixa”. Uns anys abans, el 1999, havia sorgit a Vic el casal Manel Viusà, que després de 14 anys d’activitat va tancar el mes de setembre del 2013.

A partir d’aquí l’esquerra independentista “va anar agafant múscul en aquests casals i ateneus”, detalla Generó. En aquest sentit, la realitat política actual i el pes que ha agafat la CUP és resultat “d’una lluita des de la base i els carrers”. Perquè, tal com segueix l’actual regidor de la CUP a Manlleu, “per obtenir poder a les institucions, cal primer una bona organització social i assembleària”.

Xerrada dels inicis del Casal popular Boira Baixa de Manlleu, a l’antic local del Carrer del Pont |Arxiu

Al llarg dels anys, el Boira Baixa s’ha convertit en un referent a la comarca. És cert que a Osona existeixen i han existit ateneus i assemblees de pes, com el Manel Viusà i posteriorment La Buixarda a Vic, o més recentment Les Atxes a Tona, l’Ateneu del Collsacabra de L’Esquirol, els joves dels Eskerdats a Roda de Ter i La Trabucaire a Taradell. Però la tasca del casal manlleuenc ha acabat transcendint a la política municipal, com en el cas d’Albert Generó, i revifant l’organització juvenil amb col·lectius com La Xinxa Feminista, la festa alternativa Fes-te Jove o el grup del Serpent.

L’assemblea independentista manlleuenca ha passat d’encapçalar les reivindicacions socials a derivar en diferents organitzacions que utilitzen el casal com a punt de trobada

Amb els anys, l’assemblea independentista ha passat d’encapçalar les reivindicacions socials a derivar en diferents organitzacions que utilitzen el casal com a punt de trobada. Tots aquests anys de lluita veuran consolidats el seu creixement aquest cap de setmana, els dies 12, 13 i 14 de maig, amb la Setena Trobada de Casals i Ateneus dels Països Catalans. Després de l’edició celebrada a Felanitx (Mallorca), els membres del Boira Baixa van veure amb bons ulls organitzar-ne la següent, que coincidia amb l’aniversari del casal. Durant aquests dies, el poble acollirà diferents taules de debat, formació política i social i una assemblea general de les delegacions dels diversos ateneus i casals desplaçades des dels diferents punts dels Països Catalans, per posar sobre la taula les conclusions obtingudes i orientar i cohesionar les lluites.


El rebrot de la lluita i la força feminista

El creixement de la política de base a la comarca s’explica, en part, pel rebrot d’organitzacions de l’esquerra independentista com Arran i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i l’aparició de quatre col·lectius feministes a Osona. La Xinxa Grup Feminista de Manlleu és la primera entitat d’aquestes característiques que neix a la comarca. La creació del grup comença el 2014, però no és fins al 2015 que esdevé una realitat. A més, el fet de ser el primer col·lectiu feminista a Osona va provocar l’aparició d’altres grups i, “conseqüentment, que es parli més del tema i es puguin fer més passos contra el masclisme”, recalquen des de La Xinxa. Adona’t Vic, La Fetillera del Lluçanès i Som Dones Taradell van ser les següents en sumar-se a aquest àmbit de l’activisme.

Tot i que les accions feministes estan en bon camí a la comarca, des del grup Adona’t Vic creuen que “Vic és una ciutat conservadora a causa de la tradició cristiana i burgesa encara arrelada, a més a la comarca existeixen actituds masclistes molt normalitzades”. D’altra banda apunten que “del no-res ha nascut a Osona un moviment feminista amb energia i sobretot des dels moviments de l’esquerra independentista s’hi està colpejant amb força”.

La Xinxa de Manlleu va ser el primer grup feminista sorgit a la comarca i, seguint l’exemple, han anat apareixent Adona’t Vic, La Fetillera del Lluçanès i Som Dones Taradell

Des de La Fetillera, però, veuen que “l’accentuada ruralització del Lluçanès provoca que poca gent parli de feminisme”. Encara que les accions i formació d’aquests anys –com les campanyes No regalis sexisme per Nadal o No és no, contra les actituds masclistes– estan donant resultats “ja que a les zones rurals la proximitat amb la gent és un avantatge”, detallen.

A aquests brots feministes s’hi ha de sumar la reactivació d’organitzacions com Arran i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Després de la derivació de Maulets Osona en Arran i els problemes d’aquesta última per a constituir-se en l’àmbit comarcal, es va decidir que la solució per a la formació passava per actuar en l’àmbit local. L’abril del 2016 i el maig d’aquest mateix any es van constituir de forma oficial Arran Vic i Arran Manlleu, respectivament. Segons un militant del grup manlleuenc, “a la comarca existeix una desafecció política important entre el jovent. És per això que és difícil treballar a escala comarcal i, per fer més efectiva la feina, es decideix treballar en nuclis locals”, detalla. Quan el problema va més enllà del poble i afecta Osona, és quan s’actua a través d’Arran Osona.

Aquest activista creu que, en els joves “a causa del context social i econòmic, s’adorm el gen combatiu”. És per això que el col·lectiu, més enllà dels seus pilars de feminisme, socialisme i independència, busca mobilitzar el sector juvenil per crear des de la base una transformació social. Algunes de les accions concretes d’Arran han anat dirigides a assenyalar la precarietat laboral i la falta d’habitatge. Per exemple, assenyalant públicament les ETT, a les que culpabilitzen de la temporalització i precarietat en el món del treball, denunciant els vessaments de purins d’algunes granges de la comarca o visibilitzant les agressions sexistes que es donen en els locals d’oci capitalista d’Osona.


La lluita educa

Abans del rebrot d’Arran, l’abril del 2013 va aparèixer a Vic el primer nucli del SEPC de la comarca, concretament a l’Institut Jaume Callís. El van seguir Manlleu, Roda de Ter, Torelló, el Lluçanès i Taradell. Uns estudiants d’aquest institut vigatà es van adonar de la necessitat d’organitzar-se per reclamar els seus drets i visibilitzar les seves reivindicacions. Una de les creadores del SEPC Vic ens explica que “els estudiants ho van rebre molt positivament perquè van veure com començava a haver-hi transparència quant a les vagues i a les reclamacions”. Alhora, els actes organitzats i les formacions van fer augmentar la conscienciació política d’aquests estudiants.

El passat 28 de gener va tenir lloc a l’Ateneu Collsacabra de L’Esquirol la Trobada Juvenil d’Osona amb la participació d’una cinquantena de joves. Va sorgir de l’aposta política perquè els col·lectius independentistes de la comarca treballin braç a braç. A través debats i formació es van posar sobre la taula alguns dels problemes de la comarca per fer-hi front de forma coordinada. Aquestes jornades, juntament amb les del proper cap de setmana a Manlleu, escenifiquen la bona salut dels moviments juvenils a Osona.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!