Avui els grups parlamentaris de JxS i la CUP presenten la llei del referèndum, que s’ha de celebrar el proper 1 d’octubre de 2017 amb la pregunta “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?”. Comença un compte enrere en què alhora que s’activen les campanyes pel referèndum, l’Estat espanyol endurirà les mesures per impedir-lo. Hem enviat un qüestionari a quatre persones dels Països Catalans vinculades a moviments socials, per conèixer com entenen el referèndum des de la seva realitat social i política.
“El referèndum posa de manifest que aquesta transició realment està morta”
MARIA ANTÒNIA OLIVER, Presidenta de l’Associació Memòria de Mallorca
Creus que el referèndum, en la mesura que qüestiona la unitat d’Espanya, esquerda el règim del 78?
Ho esquerda. De fet, amb els pactes del que nosaltres anomenem transacció, perquè no varen ser pactes amb els que la ciutadania hi estava d’acord, es va pactar l’oblit, el perdó i la traïció a la República, que de cap manera haguéssim acceptat. El referèndum és un desafiament al règim del 78 i romp aquest pacte de transició. La transició ja sabem el que representa, ha estat sempre molt venerada. Però ens hem adonat que la Constitució va néixer morta. El sistema està acabat, el referèndum posa de manifesta això: que aquesta transició que realment està morta.
Dimarts s’especificaran les tan anomenades “garanties” per al referèndum. Quines creus que són necessàries?
Les que crec que són necessàries són la legalitat internacional i interna, que afecta l’Estat espanyol i el que té bloquejat són totes les lleis perquè això no pugui ser. Baix el meu punt de vista, és molt legítim, perquè en tots els intents d’arribar a acord, no ha estat possible. Tot i tenir la Constitució i el Govern espanyol en contra, és un referèndum legítim. A nivell internacional si s’ha provat tot i hi ha una de les parts que no vol transigir… Calen garanties de transparència, que tothom pugui votar, que tothom tingui accés al vot, que sigui transparent, en llibertat. Tenir garanties de votar en llibertat i en pau. Tenir suport internacional és importantíssim.
Què creus que farà l’Estat en aquest compte enrere cap a l’1 d’octubre i com cal respondre-hi?
No en tinc ni idea del que farà l’Estat espanyol. Però si això arriba a produir-se, entenc que suposarà una crisi forta, que inclús pot arribar, si es proclamés la República catalana, a posar en qüestió què passa amb el sistema que tenim. Podria passar inclús que s’haguessin d’avançar eleccions generals. Entenc que generarà una crisi molt forta i convulsa. Cal respondre votant i de manera pacifica i reivindicant el fet de voler decidir, demostrant davant la comunitat la fermesa amb aquesta elecció. És impossible arribar a un acord, seria el desitjable, com el que ha passat a Escòcia. Depèn del que facin però, crec que sempre pacíficament, però fent el que s’ha decidit fer, de forma avalada per la ciutadania. És tan senzill com això: Poder votar, no crec que hi hagi res més democràtic.
Com ha afectat el procés polític del Principat a les Illes?
Crec que positivament. En el sentit que molta gent que abans no en parlava o tenia rebuig cap al tema, ara en parla. A Mallorca hem estat governats pel PP durant molts anys, però cada vegada hi ha més gent crítica. Cada vegada hi ha més gent que s’apropa més a Catalunya i entén que formem una nació nosaltres també, que els Països Catalans hauríem d’anar de la mà. A nivell espanyol, si Catalunya pogués proclamar la República catalana seria una passa perquè la resta de comunitats poguessin recuperar el que seria la Tercera República, es posaria en escac mat la monarquia. A Ses Illes, cada vegada hi ha més gent que vol ser català, que ho som.
“Cal reflexionar sobre quines relacions vol establir el nou Estat amb les seues fronteres”
MARTA SERRA, Membre del Casal de Perpinyà i del grup de suport a la CUP
Creus que el referèndum, en la mesura que qüestiona la unitat d’Espanya, esquerda el règim del 78?
Costa plantejar-se, des de Perpinyà, si és una esquerda o no, quan els nostres paràmetres de reflexió quotidiana no tenen les mateixes dates de referència. També s’ha de plantejar l’esquerda no només en termes estatals, i de ruptura de Catalunya amb Espanya. Penso que cal reflexionar en termes d’auto-centrament nacional i de quines relacions vol establir el nou Estat amb les seues fronteres. També és veritat que aquesta sensació no s’ha creat arran d’aquest referèndum de l’1O, sinó de tot el reguitzell de mobilitzacions fetes fins ara i del procés al sud. Tot plegat es mira amb expectació perquè és una cosa inimaginable aquí, i perquè obliga, als que no tenen el fet català al cap, a plantejar-se Catalunya com a un subjecte polític amb característiques pròpies i diferents de les de la resta de l’Estat espanyol. Per tant, sí que diria que és una esquerda. La possibilitat que la transacció de poders que va suposar el règim del 78 sigui qüestionada i sobretot que hi hagi la possibilitat d’acabar elaborant una Constitució són uns plantejaments que semblen increïbles en un statu quo que no és qüestionat per la població, o almenys no de forma organitzada i majoritària.
Dimarts s’especificaran les tan anomenades “garanties” per al referèndum. Quines creus que són necessàries?
Pel que fa estrictament referència a l’expressió estricta del dret de vot, cal garantir un cens interior i exterior. Aquest segon preocupa particularment algunes persones nord-catalanes, que sent d’origen del sud podrien accedir-hi i no ho tenen garantit. Evidentment també cal garantir els aspectes pràctics: espais, urnes, vetllant per la seguretat d’aquestes. I finalment garantir la neutralitat dels agents electorals i comptar amb observadors i experts internacionals. Però també caldria parlar de les garanties necessàries per assegurar-nos que aquest referèndum sigui la culminació d’un procés, i això només serà possible si està acompanyat d’una campanya prèvia. Finalment, garantir el respecte del resultat i per tant, si guanya el sí, obrir un procés constituent.
Què creus que farà l’Estat en aquest compte enrere cap a l’1 d’octubre i com cal respondre-hi?
“Des de Catalunya Nord no dubto, que tal i com s’ha fet fins ara, en cas de repressió, hi haurà solidaritat política”
Es difícil d’imaginar. De vegades sembla que les reminiscències franquistes afloraran de la forma més grollera, però em costa imaginar els tancs entrant per la Diagonal. Ara bé, les inhabilitacions, detencions, intervencions penso que poden ser, sense cap mena de dubte, el quotidià. Espero que les institucions i sobretot les organitzacions de la societat civil que fins ara han pressionat estiguin a l’alçada. Des de Catalunya Nord no dubto, que tal i com s’ha fet fins ara, en cas de repressió, hi haurà solidaritat política.
Com ha afectat el procés polític del Principat a la Catalunya Nord?
No s’ha reflexionat prou sobre aquest tema. Sembla una evidència que mai s’havia parlat tan poc de Països Catalans, però alhora, al Nord, hi ha una consciència evident que el que pugui passar a Catalunya Sud no serà innocu. I dic que és evident ja que tal i com va passar amb la fi del franquisme i la normalització lingüística, un guany al Sud sempre ha implicat una certa normalització en el mateix àmbit al Nord. Aquest és un element que cal tenir en compte si volem veure desaparèixer l’auto-odi (lingüístic, cultural, social..) inherent al genocidi cultural practicat per l’Estat francès que ens ha afectat com catalans, però també sobretot, i simplement, com a ciutadans. Ara bé, també hi ha un cert risc de seguidisme. La futura República catalana no pot ser només un consol, un refugi per alguns nord-catalans que no veuen cap futur per a Catalunya Nord. La qüestió és doncs, saber si la nova República catalana treballarà amb les institucions i la gent de Catalunya Nord o amb París, si sabrà mantenir l’equilibri per treballar als dos nivells, si sostindrà les iniciatives de la societat civil nord-catalana o actuarà com un aliat de l’Estat francès. Però també, i és l’essència de tot plegat, entendre, des del nord i des del sud, que Catalunya Nord ha de ser considerada un subjecte polític. Si Catalunya Nord no és per si mateixa, si no se reconeix com a tal, no podrà treballar per ser reconeguda, per ser un referent, tant de cara a la nova República catalana com per trencar amb la República francesa.
“L’oportunitat de transformació hi és, però el procés neix molt limitat per l’ordre propi, l’europeu i el mundial”
IÑAKI GARCIA, un dels fundadors d’El Lokal del Raval de Barcelona
Creus que el referèndum, en la mesura que qüestiona la unitat d’Espanya, esquerda el règim del 78?
Crec que hi ha hagut altres moments que també ho van ser, no sé si en major o menor mesura: les vagues i les lluites autònomes, el 15M… El referèndum posarà en qüestió la unitat d’Espanya en funció de com es desenvolupi i fins on s’arribi. És una incògnita. Al seu favor té el fet que la possibilitat està oberta. No se sap què passarà i això ja és alguna cosa, però qui sap?
Dimarts s’especificaran les tan anomenades “garanties” per al referèndum. Quines creus que són necessàries?
Hi ha les garanties institucionals que dubto es puguin donar. A mi em preocupen les garanties que el legitimin independentment de la legalitat i també dubto que es puguin donar.
Què creus que farà l’Estat en aquest compte enrere cap a l’1 d’octubre i com cal respondre-hi?
“En la defensa de les llibertats s’ha de ser desobedient amb totes les conseqüències, però no veig tan clar que arribi a succeir, per part de partits i institucions”
En funció de com vagin les coses, optarà per la mà dura, entenc que buscant justificar la seva posició. Dependrà de fins on es vulgui arribar. No sé com respondran les forces sobiranistes i la classe política, entenc que en la defensa de les llibertats s’ha de ser desobedient amb totes les conseqüències, però no veig tan clar que arribi a succeir, per part de partits i institucions.
En clau de sobiranies, creus que aquest procés polític és una oportunitat per a la transformació?
Amb molts dubtes, l’oportunitat per a la transformació hi és, però hi ha molta confiança en les autoritats i crec que neix molt limitat per l’ordre propi, l’europeu i el mundial, tot i que molta gent hi confia, jo no tant. Però tot està per veure i això és important.
“Cal que un bon nombre de països defensen el dret a decidir dels catalans, la legalitat del referèndum, i que siga vinculant”
SANDRA SERRANO, membre d’Escola Valenciana
Creus que el referèndum, en la mesura que qüestiona la unitat d’Espanya, esquerda el règim del 78?
I tant. El referèndum sobre la independència ha creat un gran teixit social i representa la consolidació d’una força política parlamentària que rebutja els plantejaments corcats de la transició a la democràcia. És una oportunitat per dibuixar les bases d’un nou sistema econòmic i polític sota el principi de la justícia social.
Dimarts s’especificaran les tan anomenades “garanties” per al referèndum. Quines creus que són necessàries?
La Generalitat ha de garantir que els resultats democràtics de l’1-O siguen de ple dret, és a dir, que compten amb un suport jurídic i aval internacional. Al món hi ha uns 204 estats sobirans; 193 dels quals tenen reconeixement internacional. Cal que un bon nombre de països defensen el dret a decidir dels catalans, la legalitat del referèndum, i que aquest siga vinculant, és clar. El marc constitucional espanyol, concretament l’article 92, recull que hauria de votar tota la ciutadania del conjunt d’espanyols. Tanmateix, això no té cap trellat. A tall d’exemple: si jo vull canviar de pis, són els meus companys qui decideixen que jo me’n vaja? Pense que s’han de regular aquestes implicacions i repercussions en la llei del referèndum
Què creus que farà l’Estat en aquest compte enrere cap a l’1 d’octubre i com cal respondre-hi?
“Cal una gran mobilització social que deixe sense arguments el Govern de Rajoy i palese, davant tota la comunitat internacional, la censura a què sotmet al poble català”
Fa por. L’Estat espanyol pot arribar a fer servir les forces policials i repressives per evitar que la ciutadania catalana expresse el seu desig en un procés democràtic. Aquesta actuació pot tenir efectes dramàtics en el conjunt de la societat, perquè pot desencadenar un greu conflicte que necessite mediació internacional. Cal una gran mobilització social que deixe sense arguments el Govern de Rajoy i palese, davant tota la comunitat internacional, la censura a què sotmet al poble català.
Com ha afectat el procés polític del Principat al País Valencià?
Al meu parer, una de les conseqüències més remarcables del dret a decidir català ha sigut la contundència amb què s’ha qüestionat l’ordenació de l’Estat espanyol i la seua Carta Magna. La societat catalana ha posat en dubte un sistema de finançament injust i, a més, ha palesat el menyspreu a la pluralitat, la diversitat lingüística i al patrimoni cultural, a través de les polítiques centralistes del Govern de Rajoy. Les valencianes i els valencians ens sentim identificats amb aquesta realitat: ara com ara, el sistema econòmic del ministre Cristóbal Montoro provoca grans desequilibris estructurals en el País Valencià. El nostre país pateix d’un espoli històric: sols rebem 1.350 milions d’euros per any del Govern de Rajoy, que es tradueix en una inversió anual per habitant de 119€, quan la mitjana estatal se situa en els 185€ per habitant. Això és vergonyós. Cada valenciana i cada valencià rep 65 euros menys que la mitjana, cosa que agreuja les desigualtats econòmiques entre regions i es tradueix, de forma directa, en una manca d’infraestructures i serveis.
