El vespre de dimarts 26 de desembre les regidores de la CUP de Reus Marta Llorens i Oriol Ciurana rebien una notificació de la jutge d’instrucció del jutjat número 2 de la capital del Baix Camp, en la que es demanava la seva detenció després de no haver assistit a dues compareixences davant de la magistrada en qualitat d’investigades per un delicte d’incitació a l’odi. A partir d’aquell moment, el teixit social de la ciutat es va posar en marxa per tal de mostrar el seu rebuig davant d’una decisió que consideraven que “no s’aguantava per enlloc”.
Per entendre el rerefons del cas cal anar fins al dia 3 d’octubre, quan es va procedir a la lectura i firma d’un manifest en el qual es demanava que els agents del Cos Nacional de Policia espanyol que s’allotjaven en un hotel del municipi abandonessin l’espai i de retruc la ciutat. El contingent formava part del dispositiu traslladat a Catalunya per mirar d’aturar el referèndum de dos dies abans. Això va ser la llavor que va provocar identificacions i l’obertura d’una causa amb una vintena d’imputades entre regidores, persones de la societat civil i el mateix alcalde de Reus, Carles Pellicer a les quals se’ls imputaven delictes d’incitació a l’odi, ja fos per haver firmat el manifest, per haver participat en manifestacions (o, en el cas de les tres edils cupaires, per ambdues causes). Això no obstant, mentre que la resta d’encausades van anar a declarar els últims dies del passat mes de novembre, les regidores de la CUP van prendre la “decisió política” de no acatar les ordres de la jutge i d’aquesta manera no anar a declarar.
El matí del dia 27, Ciurana deixava clar als cossos policials que “ja saben on són i on vivim” i assegurava que farien vida normal fins al moment de la seva detenció
Així doncs, l’arribada de la notificació amb l’ordre de detenció va comportar tant l’activació de la maquinària judicial del cas –que havia quedat aturada a causa de la convocatòria de les eleccions del 21-D per part del president del Govern espanyol Mariano Rajoy– com les mostres de solidaritat de diverses iniciatives i col·lectius vinculats al món independentista i l’entorn de les dues encausades. La primera acció que es va dur a terme va ser una roda de premsa a la plaça del Mercadal, centre neuràlgic del municipi i espai on es troba ubicat l’ajuntament. En la compareixença davant els mitjans de comunicació, Ciurana deixava clar als cossos policials que “ja saben on són i on vivim” i assegurava que farien vida normal fins al moment de la seva detenció.
De paisà i per la porta del darrere
La detenció arribava a les 12.20 d’aquell mateix dia, encara que poca estona abans es notificava una vista per l’endemà a les 9 del matí. Just abans de l’acció, les regidores encausades havien estat atenent els mitjans de comunicació i acompanyant a les Àvies i avis per la llibertat que cada dia, des del passat 7 de novembre, es concentren a les 11.45 a la plaça per exigir la llibertat dels presos polítics derivats del procés independentista. Josep Sierra, el seu portaveu, comenta que el col·lectiu de seguida va donar suport a les “injustícies flagrants” que s’han produït en els últims mesos i que aquest cas no podia ser una excepció perquè “també hi havia presos polítics”.
De la mateixa manera, la detenció efectuada per agents dels Mossos vestits de paisà a l’interior de l’ajuntament, en el moment en què les regidores es disposaven a tornar a treballar, va originar una concentració espontània que va desplaçar fins a la comissaria dels Mossos d’Esquadra, que va aplegar unes 200 manifestants. Membres del Comitè de Defensa de la República (CdR) de Reus exposen que, de la mateixa manera com es van produir concentracions i accions en defensa de la resta d’imputades, el cas no podia ser aïllat i havien de mostrar “unitat i suport a les represaliades”.
A la concentració del vespre a la plaça del Mercadal, els Xiquets de Reus (colla de la qual Ciurana va ser cap i n’és membre actiu) va carregar un pilar
Aquest, precisament, va ser l’objectiu de la concentració convocada a les 8 del vespre a la plaça Mercadal, que va aplegar a unes 700 persones provinents de diversos col·lectius del municipi. Un dels moments claus de la cita va ser la construcció d’un pilar per part dels Xiquets de Reus, colla castellera de la ciutat, que va emergir d’entre la gent. L’entitat, tal com comenta el seu president, Lluís Pallejà, compta amb Ciurana com un dels seus “castellers actius” a més d’haver estat cap de colla fins fa dues temporades. Pallejà recalca que l’organització, tot i formar part del teixit cultural de la ciutat, té un compromís ferm, d’acord amb una decisió presa per la seva assemblea, amb el moviment independentista i, tot i que es defineix “transversal” i “apartidista”, en aquesta ocasió va ser la mateixa junta la que va proposar assistir de manera activa a la concentració del vespre. En aquest sentit, al finalitzar la concentració hi va haver un nou recorregut fins a les dependències policials on es trobaven detingudes les dues regidores.
Suport mutu transversal
El dijous 28 el moviment començava a primera hora a Reus, a les 8.30 del matí, davant dels jutjats. Les detingudes havien de declarar al cap de mitja hora després d’haver passat la nit a la comissaria dels Mossos i que fos rebutjada per part de la magistrada una sol·licitud d’Habeas Corpus per tal que Llorens i Ciurana poguessin declarar la tarda anterior i no haguessin de passar la nit recloses. Davant els jutjats hi havia prop de 300 persones, entre les quals hi havia membres de la formació política de la CUP i dels moviments socials locals, així com diverses regidores i l’alcalde de Reus, Carles Pellicer (del PDeCAT). També destacava la presència del regidor de la CUP de Vic, Joan Coma, que un any enrere es trobava a l’Audiència Nacional (AN) declarant per haver utilitzat en un ple l’expressió “per fer una truita cal trencar els ous” en referència al procés de desobediència civil que havia de portar a la independència, paraules que li van comportar una denúncia de la fiscalia per incitació a la rebel·lió, finalment arxivada. De manera semblant a les dues regidores reusenques, Coma va haver de ser detingut i traslladat a Madrid perquè s’havia negat a personar-se a les declaracions a les quals havia estat citat prèviament. Durant la convocatòria es van poder sentir proclames a favor de la llibertat de les preses de la mateixa manera que es feren sentir càntics referents a la independència de Catalunya i a la unitat popular: “Si ens toquen a una, ens toquen a totes”.
Les dues encausades sortien dels jutjats després d’haver-se acollit al dret de no declarar, amb llibertat però amb càrrecs per incitació a l’odi. Ciurana va demanar que “la justícia comenci a ser justa” i la “democràcia sigui democràcia” per tal que “aquestes paraules que són tan importants surtin a la llum per totes les bandes i la democràcia arribi a aquest país”, en referència a la llibertat d’expressió i de manifestació.
Marta Llorens, portaveu del grup municipal de la CUP, per la seva banda, va recordar que no reconeixien el marc jurídic espanyol i reclamava separació de poders i deixar la judicialització de política aïllada. Llorens va remarcar que “tot i que hi va haver unes eleccions imposades i una majoria independentista va guanyar les eleccions, encara no hem normalitzat la situació”, i en aquesta línia va tenir un record per a les dotze mestres investigades per parlar del referèndum a classe, per les persones identificades per cantar nadales i per les àvies que cada dia es concentren a la plaça Mercadal de Reus per reclamar la llibertat dels presos.
Les mostres de solidaritat amb les regidores encausades no es van quedar només a Catalunya sinó que també va tenir presència en pobles del País Basc. Al municipi basc de Deba, localitat agermanada amb Reus, es va convocar una concentració de suport a les regidores detingudes. La relació entre les dues poblacions va néixer a partir de la creació d’una Comissió Basca a la capital del Baix Camp formada sobretot per estudiants universitàries que estaven realitzant els seus estudis a la ciutat i compartien un vincle social i polític.
