L’octubre de 2017, la família Puchades, coneguda pel seu domini en el sector de la promoció turística –Mundo Mar i Aqualandia– i encara més influent en el de la construcció a Benidorm, va presentar un projecte de telefèric al Parc Natural de la Serra Gelada. L’esdeveniment, celebrat al saló d’actes de l’Ajuntament de Benidorm, va comptar amb moltes cares conegudes i gent del municipi convidada per a l’ocasió. Hi eren l’alcalde de la ciutat, Toni Pérez (PP), i representants de gairebé totes les formacions polítiques del govern local, excepte Compromís-Els Verds, que van declinar la invitació. També hi van assistir alcaldes de diversos pobles de la comarca, així com una nodrida representació de la patronal hotelera de Benidorm i de la Costa Blanca (Hosbec), entre la qual hi havia el seu president, Toni Mayor. Va cridar l’atenció la presència del secretari autonòmic de l’Agència Valenciana de Turisme, Francesc Colomer (PSPV-PSOE), que va rebre de regal un calendari de l’empresari promotor.
Mentre es feia la presentació –a porta tancada i amb invitacions marcades–, un grup de manifestants de col·lectius de la Marina es va concentrar a les portes de l’Ajuntament per protestar contra el que consideren que “serà una nova agressió al parc natural i seguirà contribuint a la construcció d’un model turístic insostenible”. Una de les manifestants va denunciar que, “més que una presentació, sembla una recerca interessada de simpatitzants amb el projecte per poder pressionar després les institucions”. En aquest sentit, als centenars de persones que van acudir a l’acte se’ls va oferir signar un document per donar suport al telefèric, tot i que posteriorment no s’ha presentat davant de cap conselleria de la Generalitat. No obstant això, Puchades sí que va parlar amb alguns càrrecs públics, com ara Julià Álvaro, aleshores secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic.
La família Puchades ha presentat un projecte de telefèric que no es pot construir en un espai natural protegit
Uns mesos abans d’aquest acte, Antonio Manuel Puchades, promotor del telefèric, es va reunir de manera informal amb Álvaro, tal com va informar el diari La Marina Plaza, per tal de presentar-li el projecte i tantejar les seues reaccions, ja que la seua aprovació o denegació depén sobretot de la Conselleria de Medi Ambient. Posteriorment, Álvaro va escriure al seu bloc personal –on recull reflexions de totes les reunions que ha fet cada setmana– que el telefèric podria solucionar certs problemes d’accessibilitat al parc per la zona de Benidorm, però “les normes urbanístiques del Parc Natural, el seu PORN, nega explícitament la construcció d’instal·lacions com la que ens ocupa”. Tot i estar avisat de la futura inviabilitat, Puchades va organitzar un acte per exposar una maqueta 3D del projecte i un vídeo de presentació on exposava tots els favors i mecenatges que havia fet el seu pare, Alfonso Puchades Jou, per Benidorm des de l’època franquista. Amb tot, cal destacar que l’empresari comptava amb el suport i la cessió d’una sala per part de l’Ajuntament de Benidorm. “De moment, un telefèric no encaixaria ni dins del Pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN) ni del Pla rector d’ús i gestió (PRUG) del Parc Natural”, asseguren des de la Conselleria de Medi Ambient.
Davant les crítiques ecologistes sobre que el projecte no acompleix la normativa vigent, els promotors han afirmat que el parc natural ja disposa d’un estudi d’impacte ambiental, suposadament elaborat per la Universitat d’Alacant (UA). “Els estudis d’impacte ambiental vàlids es fan des d’ací, hi ha una comissió d’impacte ambiental dins d’aquesta Conselleria que està encarregada de la seua realització”, asseguren des de Medi Ambient.
Les entitats contràries al projecte tenen esperances que la finalitat dels Puchades només responga a un exercici de pressió cap a les institucions per tal de donar eixida als terrenys que aquesta família té dins del parc natural. I és que la família Puchades, entre les propietats d’Antonio Manuel Puchades i de Murcia Puchades SLU, compta amb el 85% de la superfície del parc en el terme municipal de Benidorm, unes 40 hectàrees. “La part pública que correspon a Benidorm és només el camí d’accés a la Punta del Cavall, tota la resta està en mans privades”, detalla Barreno.
La petjada dels Ballester
Andrés Ballester Ríos, propietari d’Edificaciones Calpe SA, també té uns terrenys a la mateixa zona del parc natural. Però, a causa de la normativa vigent que el regula, tant els Puchades com els Ballester estarien inhabilitats per fer ús de les seues terres. L’Ajuntament de Benidorm, que no estaria obligat a indemnitzar aquestes famílies per aquesta inhabilitació, ha intentat oferir una solució a ambdós empresaris, els quals han reclamat tindre uns drets sobre les seues terres. Els suposats drets urbanístics que reclamen aquestes famílies es remunten al Pla General de l’any 1963, encara en època franquista, que reconeixia aquells terrenys com a urbans. Amb l’excusa d’aquest pla, el consistori hauria mantingut un conveni amb els dos empresaris per recompensar-los per les terres inhabilitades. L’Ajuntament de Benidorm, en relació amb aquest fet, no ha donat cap explicació a la Directa.
Segons informacions aparegudes a la premsa local i provincial, l’última validació d’aquest conveni es va fer l’any 2013 i es donaven tres anys de termini perquè l’Ajuntament acomplira la seua promesa. Les principals clàusules, tot i no haver tingut accés a més informació, raurien en el fet que l’Ajuntament, per compensar que aquestes famílies no poden fer ús dels terrenys protegits, oferís als empresaris una indemnització econòmica o, com a alternativa, altres terrenys. Han passat els tres anys, el conveni ha caducat i els propietaris reclamen el seu dret a edificar mentre que l’Ajuntament ha de dirimir si el seu pressupost pot assumir tal indemnització o, per contra, haurà de regalar terrenys públics als Puchades i als Ballester.
Polèmica construcció de Gemelos 28
La família Ballester també és coneguda dins del món de la construcció i la promoció per ser una històrica. Els germans Enrique i Andrés, del famós Grupo Ballester, dividit l’any 2004, compten amb ingressos multimilionaris gràcies a totes les operacions realitzades dins del sector immobiliari. Una d’elles, executada per Edificaciones Calpe SA, actualment és objecte de polèmica. Situades al Racó de l’Oix, un barri que es fon amb l’inici de la serra Gelada i on es troben alguns xalets a mig construir, concretament a la Punta del Pinet, Ballester va proposar fer dues torres d’apartaments de més de vint plantes d’altura. L’obra s’anomenaria Gemelos 28 i estaria situada a pocs metres de la costa. En aquella època es va demanar permís a Cristina Narbona, ministra espanyola de Medi Ambient pel PSOE de Zapatero, que va dir que no autoritzava l’obra. Però el TSJ valencià, juntament amb la Generalitat en mans del PP, va dir que sí i l’Ajuntament va concedir el dret d’obra. Les torres van acabar de construir-se el 2008, any en què es van començar a vendre pisos.
Els dos gratacels Gemelos 28 es van edificar il·legalment, però no s’ha acatat l’ordre judicial d’enderroc
Tanmateix, en juliol de l’any 2012, el Tribunal Suprem (TS) va decretar que els dos gratacels eren il·legals, i va deixar sense cobertura legal l’obra –tot i ja estar construïda i amb un bon llistat dels seus pisos venuts per preus que oscil·laven entre els 290.000 i els 575.000 euros. Des de l’Ajuntament de Benidorm assumeixen que es van atorgar les respectives llicències d’ocupació, ratificades així mateix pel TSJ valencià. Davant aquesta incertesa, l’Ajuntament del municipi va sol·licitar reunions amb Maria José Salvador, consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, i amb la ministra espanyola de Medi Ambient, Isabel Tejerina, les administracions implicades en l’assumpte. Mentrestant, el passat mes de novembre el TSJ va ordenar que, per acomplir el que havia determinat el TS l’any 2012, la Generalitat havia de demolir immediatament les dues torres dels Ballester. A més, va decretar que seria el Consell de l’actual Generalitat qui s’hauria de fer càrrec dels costos de la demolició i dels costos de tornar a cada resident el que va pagar més un percentatge en concepte d’indemnització.
En el seu moment, Gema Amor –exconsellera d’Agricultura pel PP i llavors tinent d’alcalde per Liberals de Benidorm– va defensar els interessos d’Andrés Ballester i va dir que “no hi ha alcalde que s’atrevisca en Benidorm a signar l’ordre de demolició d’eixos edificis”. A finals de novembre, després de la incisiva decisió del TSJ valencià respecte a les responsabilitats de l’actual Generalitat, i davant de la revolta provocada en el veïnat dels gratacels, el Consell ha presentat un recurs de reposició contra la sentència del TSJ. “Tothom parla que a eixes torres hi viuen àrabs i russos molt rics”, comenta Barreno, “que ara s’hauran d’indemnitzar amb el preu del pis i un 25% d’indemnització”. L’ecologista també explica com ha escoltat postures que afirmen que enderrocar les torres tindria més impacte ambiental que deixar-les com estan. “L’empresa constructora ja s’ha endut els diners corresponents, els governants d’aquella època ja no hi són i ara qui es carrega el mort és qui ve darrere. Un retrat molt definitori del que ha estat el negoci immobiliari”, conclou l’ecologista.
*Article publicat al número 448 de la ‘Directa’
