Amb el macabre hissament de la bandera negra a la presó Model de Barcelona, el franquisme va celebrar dotze execucions a l’establiment penitenciari, el dimecres 31 de març del 1943 i, d’aquesta manera, es va restablir el costum d’enlairar la bandera negra per anunciar les liquidacions. Aquest primer grup de maquis urbans, joves llibertaris que actuaven a Sants, La Torrassa (l’Hospitalet de Llobregat) i que practicaven la lluita armada de proximitat, van ser condemnats pel delicte que fantasiosament els feixistes insurrectes encolomaven als lleials a la república: auxili a la rebel·lió.
La pena de mort va ser abolida a l’Estat el 1932, arran de la reforma del codi penal de la Segona república espanyola. Durant el bienni negre de la Segona República, va ser novament restablerta per delites de terrorisme. La dictadura de Francisco Franco la va incorporar plenament dins del Codi Penal. El 1978 la Constitució la va prohibir però fins al 1995 no es va abolir totalment a efectes militars. Milers de persones rebels i insurrectes van ser afusellades i agarrotades.
La magnitud de la massacre de març de 1943 tan sols és comparable amb l’agarrotament públic de set membres de la Mano Negra a Jerez de la Frontera, el 1884
Però la magnitud de la massacre de març de 1943 no té precedents i si és desconeguda, és pel fet que va tenir lloc en els temps més negres del franquisme. Tan sols és comparable amb l’agarrotament públic de set membres de la Mano Negra a la plaça del Mercat de Jerez de la Frontera, el 14 de juny de 1884.
El dilluns 29 de març va començar la matança. Al primer al qual li van trencar el coll amb l’argolla va ser a Joaquim Pallarès Tomàs (de 20 anys, aleshores menor d’edat), considerat el promotor del grup d’acció. Els següents vuit van ser Bernabé Arguelles De Paz (29 anys), Francisco Álvarez Rodríguez (27 anys), Ferran Ruíz Fernández (26 anys), Francisco Atares Agustí (26 anys), Josep Serra López (30 anys), Benet Saute Martí (34 anys), Joan Aguilà Mompart (24 anys), Pere Tresols Meix (28 anys). Van ser els primers nou de dotze, una torre humana desconeguda de les Joventuts Llibertàries de Catalunya.
Les tres últimes execucions van tenir lloc dos dies després, el 31 de març: José Garcia Navarro, el Chato (22 anys), Vicenç Martínez Fuster, el Llorenç (47 any) Joan Pelford Tomasa, el Pera (21) van tancar la massacre del garrot vil.
Sumari del procediment militar aplicat als 17 detinguts el març de 1943
Els condemnats van ser atesos per diferents sacerdots que buscaven la seva confessió, per salvar les seves ànimes. Dos dels executats ho van fer, per aconseguir casar-se en capella, abans de morir. El reverend pare Martín Torrent, capellà de la presó Model, va convocar a capellans d’altres ordres religiosos catòlics, donada la transcendència de la celebració. Va estar present el reverend pare Gabriel, carmelita; el reverend Ugidi dels franciscans; el reverend Bienvenido Lahoz dels mercedaris i tampoc va faltar el reverend Humbert, dels jesuïtes, secundats per escolanets d’Acció Catòlica.
El reverend pare Martín Torrent García (1888, Maçanet de Cabrenys – 1964, Barcelona) era llicenciat en dret. A l’inici de la Guerra Civil es va traslladar a la zona nacional i va exercir a la diòcesi de Barbastro com a capellà de la presó provincial. L’1 d’abril de 1939 va ser nomenat capellà de la presó Model de Barcelona fins al 15 de juliol de 1943. Li agradaven els càrrecs patibularis. Tenia facultat i autoritat sobre els altres capellans dels establiments penitenciaris de Barcelona. El 1942 va ser nomenat Inspector eclesiàstic de les presons de Catalunya, València i Aragó i a primers de juliol de 1942 va ser nomenat delegat eclesiàstic a la Direcció General de Presons pel ministre de Justícia, a proposta de l’arquebisbe de Toledo.
Els condemnats van ser atesos per diferents sacerdots que buscaven la seva confessió, per salvar les seves ànimes. Dos dels executats ho van fer, per acasar-se
En aquells temps hi havia una teologia criminal vertebrada i escrita que justificava la participació dels capellans en l’assassinat de persones insurrectes doncs la visió teocràtica (A la Terra mana Déu) considerava la seva mort com un doble alliberament del reu: pels delictes comesos (perdonats per la confessió) i els que s’evitaven liquidant als anarquistes i esquerranosos, tot permeten la seva conversió amb el penediment.
L’autor material dels dotze agarrotaments a la Model va ser el botxí titular de Valladolid, Florencio Fuentes Estébanez (1901-1970) nascut a Osorno la Mayor (Palència) que va abandonar la seva professió l’any 1955. Després dels dotze agarrotats, hauria sumat nou agarrotaments més, els celebrats entre 1943 i 1955. Uns anys més tard, turmentat pels records, abandonat i menyspreat per l’entorn, es va penjar d’una alzina d’un camp palentí d’Herrera de Pisuerga en el qual treballava en feines agrícoles, el 1970.
El seu successor, el botxí titular de Madrid, Antonio López Guerra, hauria agarrotat cinc persones als Països Catalans: el pagès Josep Oms Huguet (55 anys) i el jornaler Francesc Cebolla Marcos, a la presó de Lleida el 1956; la minyona Pilar Prades Expòsit Santamaria (31 anys) de Begís (Alt Palància), agarrotada a la presó de València l’any 1959; l’obrer tèxtil Manuel Delgado Muñoz (29 anys) i el jornaler Joaquim Ambrosi Martínez Puerto (35 anys), els dos a la presó Model de Barcelona, el 1959.
El darrer treball d’Antonio López Guerra el va fer a la secció de paqueteria de la Model de Barcelona: agarrotar Salvador Puig Antich (25 anys), el dissabte 2 de març del 1974, el mateix dia en que s’agarrotava a la presó de Tarragona a l’alemany Georg Michael Welzel (29/30), conegut com a Heinz Chez.
Un grup d’acció de proximitat
En el cas dels dotze de 1943, la justícia va ser molt ràpida. 17 persones foren detingudes el mes de febrer i març d’aquell any, van ser jutjats el dimecres 24 de març i condemnats cinc dies després. Dotze a mort, una a 15 anys, tres a 4 anys i un absolt.
La justícia va ser molt ràpida. 17 persones foren detingudes el febrer i març de 1943, van ser jutjades el 24 de març i condemnades cinc dies després
El 17 de març es fa pública la detenció del grup d’acció llibertari. A la nota policial s’afirma que Joaquim Pallarès, del barri de la Torrassa (Hospitalet de Llobregat), n’era el responsable. El comissari Eduardo Quintela Bóveda, cap de les operacions i de la Brigada Político Social, el considerà “un individuo desconcertante por su cinismo y serenidad”. Hilaria Fondevila Fuentes, una dona vídua que sobrevivia venent cols i enciams i vivia a la casa de Pallarès i la seva mare, al carrer del Progrés 110 del barri de la Torrassa, també fou detinguda com encobridora i finalment condemnada a quinze anys de presó.
Al Consell de Guerra celebrat a Barcelona el dimecres 24 de març (la instrucció judicial va durar una setmana) se’ls acusa, i segurament encoloma, la mort del comissari en cap del districte d’Hospitalet de Llobregat, José León Jiménez, a un bar plaça d’Espanya de Barcelona, el 30 d’abril de 1939. El suposat autor, Joaquim Pallarès, tenia aleshores tan sols 16 anys. La policia, en el moment de la detenció, els acusava de múltiples accions (vegeu el quadre adjunt).
Els agarrotats a la Model de Barcelona
Fernando VII, rei d’Espanya, de la casa dels borbons, va ser qui va escollir el 1832 el garrot vil com mètode per executar les condemnes a mort per “conciliar el último e invitable rigor de la justícia con la humanidad”, segons va justificar per les llargues agonies que provocava la forca. Durant molts anys, les execucions amb aquest mètode que provocava l’asfíxia de la víctima, van ser públiques i aixecaven les protestes i l’atracció de la concurrència a les places. Encara no se sap a quantes persones es va posar l’argolla a Espanya, però supera els milers d’agarrotats. A la Model de Barcelona s’han identificat 42 persones, majoritàriament llibertaris o delinqüents comuns.
El primer agarrotat a la presó Model, inaugurada el 1904, va ser Joan Rull i Queraltó (1881-1908) que fou acusat de ser un terrorista i confident policial, també conegut com el coix de Sants. Si bé el número d’afusellats al Camp de la Bota i Montjuïc supera els milers, han estat identificats 1.717 com afusellats i agarrotats entre 1939 i 1952. En realitat, el primer executat a la nova presó de Barcelona va ser el mestre llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia (50), afusellat el 10 de gener del 1909. El darrer afusellat a Catalunya fou el combatent d’ETA, Juan Paredes Manot, àlies Txiqui, passat per les armes el27 de setembre del 1975 a prop del cementiri de Cerdanyola.
El 9 maig de 1922 va ser el torn de Victorino Sabater i Martínez (20 anys) i Martí Martí i Colomer, àlies el Cadirots (23 anys), acusats d’un atemptat a Sabadell i coneguts com els Sacco i Vanzetti catalans; i Alfonso Altimira Olivenza, parricida. Se’n va encarregar el botxí titular de Burgos, Gregorio Mayoral Sendino i el botxí titular de Barcelona, Rogelio Pérez Vicario, mort el 28 maig del 1924 en un atemptat.
El 10 de novembre de 1924, va ser passat pel garrot vil Josep Llàcer Bertràn (26 anys) i Juan Montejo Arranz (19 anys, menor d’edat a l’època) acusats de matar Bruno López Ruíz, un guarda de Seguretat i ferir-ne un altre, José Jarque, a la caserna de les Drassanes. També van ser acusats de la mort del botxí titular de Barcelona, Rogelio Pérez Vicario. L’execució va anar a càrrec del botxí titular de Burgos, Gregorio Mayoral Sendino i del botxí titular de la Territorial de Madrid, Casimiro Municio Aldea. L’any següent, l’agost del 1925, va ser el torn de José Didón o Vidor, acusat d’homicidi i violació, a càrrec del botxí titular de Barcelona, Federico Muñoz Contreras.
El mateix botxí fou encarregat d’executar Andrés Aranda Ortiz, acusat de matar un depenent durant un atracament al carrer de l’Hospital de Barcelona, El 22 de desembre de 1934, durant el bienni negre de la república. El botxí Muñoz Contreras va ser mort dos mesos després a trets Sant Andreu. Tenia 55 anys. Es va acusar la FAI dels fets.
Federico Muñoz Contreras, botxí titular de Barcelona durant els anys 20 i 30, fou mort a trets l’any 1935. Es va acusar la FAI dels fets
El 19 novembre 1941, va passar pel garrot Juan Soto Sanchez, el solitari (28 anys). L’execució va anar a càrrec del botxí titular de Valladolid, Florencio Fuentes Estébanez. Va ser el primer agarrotament del franquisme a Barcelona. Segons La Vanguardia Española, “el reo tenía el convencimiento de que sería fusilado, por lo que al llegar al lugar del suplicio, en el patio de relevos, quedó desconcertado, pero los sacerdotes le tranquilizaron y le hicieron rezar varias jaculatorias. Después no opuso resistencia al verdugo, que era el titular de Valladolid. Seguidamente, puesto el reo en el garro, quedó cumplida la sentencia de muerte. Eran poco más de las siete y cuarto de la mañana. Un furgón de la Casa de Caridad trasladó el cadáver al Cementerio del SO. En la fachada principal de la Prisión Celular fue izada la bandera negra“.
23 de març 1942, Joan Soto Barrionuevo (de 26 anys), va ser executat pel botxí titular de Valladolid, Florencio Fuentes Estébanez. I dos dies més tard va ser el torn de José Ribas Moracho (de 25 anys), pel mateix executor. I el 28 del mateix més, també a mans de Fuentes Estébanez, Josep Rafi Urpí (24 anys), Antonio Serrano Caro, alies Sevilla, el Rubio i el Miguel (27 anys) i Pascual Gargallo García, alies el Maño van passar pel garrot vil, que també va executar la sentència de mort de Pere Alemany Berenguer (60 anys), el 2 d’octubre del mateix any.
Fuentes Estébanez apareix com a executor de les set següents condemnes practicades a la presó de Barcelona: el 16 de febrer 1946. fou el torn de Julià Boix Corachàn (de 27 anys); el 5 febrer 1948, de Josep Soler Fernández (27) i Martí Gibert Martínez (27 anys); el 8 març 1950, va agarrotar Joan Puntí Bigas (29 anys). I el 8 de gener 1953, van passar pel garrot Jorge Oset Palacios (32 anys), Pedro González Fernández (34 anys), José Avelino Cortés Muñoz (41 anys), tots ells del grup de Josep Lluís Facerías, condemnats per la mort d’un empresari a l’asalt del «meublé» Pedralbes el 21 d’octubre. A càrrec del botxí titular de Valladolid, Florencio Fuentes Estébanez.
Les següents execucions es van produir l’abril 1953. El dia 9, la de Fortunato Gras Tejedor i el 10, la de Blai Fuster Carreté (de 35 anys). Es van produir en dues matinades successives, a càrrec de nou del botxí titular de Valladolid, Florencio Fuentes Estebánez i del nou botxí titular de Barcelona, Vicente López Copete, que van treballar plegats. Vicente López Copete, residia a Badajoz i es traslladava a Barcelona a requeriment del Ministerio de Justicia. Va ser expulsat de la professió i, per aquest motiu, va ser suplit pel botxí titular de Madrid, Antonio López Guerra.
Els dos darrers agarrotats a Catalunya, el 2 de març de 1974, van ser Salvador Puig Antich (a la Model) i de l’alemany conegut com Heinz Chez, a Tarragona
El 2 de desembre 1953, López Copete va executar Esteve Serra Major (de 29 anys); el 30 de març de 1954, a Enric Sánchez Roldán (28 anys), alies El mula, acusat de matar un policia armat a cops i agafar-li la pistola i de la mort d’un taxista; el 10 de febrer 1955, s’encarregà de Josep Anton Vilaró, acusat d’un doble robatori i homicidi; 3 de gener 1959, va arribar el torn de Manuel Delgado Muñoz (25 anys) i, el 14 juliol de 1959, a Joaquín Ambrosio Martínez (35 anys).
No trobem noves execucions per garrot vil fins passats quinze anys, el 2 de març 1974. Salvador Puig Antich (25 anys), implicat en la mort d’un policia de la Brigada Político Social de Barcelona, l’agent Francisco Anguas, va ser agarrotat a la sala d’entrega de paquets de la presó, a càrrec del botxí titular de Madrid, Antonio López Guerra. El de Barcelona, Vicente López Copete, estava complint condemna per estupre. El botxí titular de Sevilla, José Moreno Moreno o José Monero Renomo, va ser l’encarregat de segar la vida del ciutadà alemany Georg Michael Welzel (29 o 30 anys), conegut com a Heinz Chez, a la presó de Tarragona; va ser acusat de matar a l’agent de la Guàrdia Civil Antonio Torralbo. Avui es compleixen 44 anys d’aquestes dues darreres execucions per garrot vil a Catalunya.
