L’informe s’estava gestant feia mesos, encara que no ho sembli. La Guàrdia Civil ha estat “investigant” els Comitès de Defensa de la República (CDR) i el jutge Pablo Llarena ja té el resultat sobre la taula. El document està signat per la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya, sota les ordres del tinent coronel Daniel Baena, que s’oculta a les xarxes socials sota el pseudònim de Tácito per increpar persones que investiga, segons va publicar el diari Público. Una vegada més, abans que la investigació arribés a les parts, ja era a la redacció d’un mitjà, en aquest cas d’El Confidencial, que va avançar la llista de les persones assenyalades com a responsables dels CDR. La Directa ha pogut accedir al contingut de l’informe que clou amb una llista de noms, alguns vinculats directament als Comitès i la resta, totes les persones que van participar a la roda de premsa, el 18 d’octubre, de presentació d’En Peu de Pau, una xarxa creada per garantir el caràcter pacífic de les mobilitzacions en defensa de drets i llibertats fonamentals.
Tot l’informe, de 140 pàgines, és un viatge a través del temps de Twitter. S’hi recullen desenes de piulades i alhora, diversos articles publicats als mitjans de comunicació. Pràcticament, res més. De fet, Antonio Baños que és assenyalat, entre moltes altres persones, com a responsables dels CDR, només se cita una única vegada en tot l’informe policial i amb un simple tuit on anima la gent a participar-hi. La Guàrdia Civil llista per a Llarena una vintena de noms i dos representants, sense identificar, del col·lectiu de l’estiba i de la Intersindical.
Les persones assenyalades com a “fundadores” d’En Peu de Pau són representants del moviment per la pau, d’entitats i moviments socials
Les persones assenyalades com a “fundadores” d’En Peu de Pau són representants del moviment per la pau, d’entitats i moviments socials, com Pepe Beunza, el primer objector de consciència al servei militar per raons polítiques, la filòsofa Marina Garcés, l’actual diputat i exportaveu de Casa Nostra Casa Vostra, Ruben Wagensberg, el periodista i activista David Fernàndez, el vicepresident d’Òmnium Marcel Mauri, el president de la UNESCO de Catalunya Eduard Vallory o l’activista Helena Vázquez. La primera organització que ha reaccionat a l’informe policial mitjançant un comunicat ha estat el Centre Delàs, que denuncia el que considera una “arbitrarietat i un abús absolut” i assegura que si es persegueix l’activisme noviolent “ens autoinculpem com a culpables de contribuir a educar la societat catalana en la desobediència civil noviolenta per a la transformació dels conflictes”.
A les conclusions, el document policial relaciona les formacions d’En Peu de Pau amb l’impediment de l’exercici de les funcions per part de les Forces i Cossos de Seguretat. També atribueix l’organització de tallers a l’ANC, únicament en base a una captura de Twitter, on des d’una assemblea local en van informar. Però l’informe intenta anar més enllà, i a partir d’una entrevista a una membre d’un CDR, que el descriu com un espai ideològic molt divers i parla de diferents perfils, la Guàrdia Civil anota que “no nega que pugui donar-se el cas de què algun CDR estigui vinculat a un partit polític, com seria el cas de la CUP”.
A les conclusions, el document policial relaciona les formacions d’En Peu de Pau amb l’impediment de l’exercici de les funcions per part de les Forces i Cossos de Seguretat
La Guàrdia Civil descriu la suposada organització dels CDR i destaca tres reunions “supramunicipals”, especialment la trobada que es va celebrar a Sabadell, perquè reprodueix el contingut d’un article escrit per Alfredo Pascual, periodista d’El Confidencial, que va assistir-hi fent-se passar per un activista. Per descriure l’organització dels Comitès, simplement es reprodueixen tot un seguit de comunicacions públiques: tuits, comunicats dels mateixos CDR o entrevistes publicades a mitjans de comunicació. És en base a això que la Guàrdia Civil conclou que “es parteix de les assemblees locals, deriven en un CDR de coordinació territorial, com per exemple el CDR Nord Oriental (…) i arribant finalment a un CDR central, sent aquest el CDR Catalunya (…) i des del que es centralitza la informació, dirigida a crides a la població per exercir tant la resistència activa i passiva, com la desobediència civil”. Una informació cent per cent pública.
L’institut armat atribueix als CDR la coordinació de “l’estratègia que van denominar Escoles Obertes” el cap de setmana de la celebració del referèndum, perquè no s’arribessin a tancar els centres, i també crides a la resistència passiva l’1-O, així com a la resistència activa en les posteriors vagues del 3 d’octubre i el 8 de novembre. El text especifica que es van produir “talls de carreteres, carrers, vies del tren, impedint així la circulació dels vehicles i provocant una greu alteració de la seguretat ciutadana”, alhora que, en base a una fotografia d’El Español, destaca que es van “utilitzar menors d’edat”.
A les conclusions, l’informe també relaciona els CDR amb la Llei de Desconnexió i la necessitat de crear estructures d’Estat en base a dues entrevistes a membres dels Comitès que expressen la importància de desenvolupar el procés constituent i les estructures.
