“Això és el que cuinava la meua iaia!”. Crec que aquesta ha sigut la frase que més sovint he sentit a la gent que fullejava A mos redó. Cuinant la sobirania alimentària al País Valencià (Caliu Espai Editorial, 2017). Jo mateix, que procedisc d’una altra riba del nostre estimat i maltractat Mediterrani, he trobat en les seues pàgines la familiar calor dels fogons de la meua història personal. Els sabors dels plats tradicionals són el reflex de les mil·lenàries capes de cultures que s’han entrecreuat al Mare Nostrum i que, avui en dia, la bogeria assassina de l’Europa del capital pretén esborrar recorrent a tot el seu arsenal militar i populista.
Les pàgines d’A mos redó, amb el seu entramat de receptes tradicionals, reflexions col·lectives sobre els valors de la sobirania alimentària i exemples concrets de com és possible practicar altres formes de consum, m’han semblat una excel·lent ferramenta per a reflexionar i, fins i tot, contrarestar aquesta furtiva agressió neoliberal als nostres hàbits i a la nostra memòria social. Ho és perquè ens situa en el lloc, càlid i familiar, de la comprensió de l’expressió “som el que mengem”, en contra de l’espectacularització de les vides, també al voltant de la cuina, a què ens ha acostumat la comunicació adulterada.
LLIBRE
A mos redó
Jordi Garcia Miravet
Caliu Espai Editorial, 2017
159 pàgines
Article publicat al número 452 de la ‘Directa’
