“Aziza es queda! Aziza es queda!”, són els crits que s’escolten a les xarxes socials a través d’un vídeo que la PAHC Bages ha fet viral. És l’assemblea de la Plataforma llançant un missatge de suport a una companya que volen desnonar aquest matí. Darrere del desnonament però, no hi ha cap fons voltor, sinó l’Agència Catalana de l’Habitatge, que en el moment de publicar aquest article encara no havia contestat les preguntes de la Directa.
El novembre de 2015, la PAHC Bages va aconseguir lloguers socials per a tot l’edifici del carrer Girona, propietat de la Sareb, que havia ocupat feia dinou mesos. Era el segon bloc ocupat, d’un total de set actualment, i forma part dels 600 pisos que el conegut com a banc dolent va cedir a l’Agència Catalana de l’Habitatge. Pionera a tot l’Estat, la Plataforma va aconseguir contractes de lloguer social per a les tretze famílies que estaven ocupant el bloc.
Dels almenys 5.000 pisos buits que l’Ajuntament calcula que hi ha a Manresa, tres es trobaven en el mateix bloc cedit per la Sareb. Berni Sorinas, activista de la PAHC, explica que van exigir moltes vegades que hi entressin altres persones en lloguer social, però “davant la no resposta de l’administració, vam decidir que l’Aziza n’ocupés un”.
Previst avui a un quart de dotze, es tracta del tercer intent de fer fora Aziza Zecari -el darrer es va aturar el passat 28 d’octubre-, una de les activistes més actives de la PAHC, que no es perd cap desnonament. Fa anys que havia d’anar de casa en casa d’amistats perquè amb la renda mínima d’inserció com a únic ingrés, uns 600 euros, no podia pagar un lloguer, per aquesta raó va acabar ocupant un pis del bloc 2 el març del 2018. Actualment, està a la mesa d’emergència, és a dir, l’administració acredita que es troba en risc d’exclusió residencial per trobar-se en situació de vulnerabilitat i d’emergència econòmica i social. Ara, paradoxalment, podria ser desnonada d’un habitatge de l’administració, que és qui hauria de garantir-li. “Quan vam ocupar l’habitatge del bloc”, explica Sorinas, “vam intentar negociar, però l’Agència s’hi ha negat, es comporta com si fos el BBVA”.
Ocupat l’abril de 2014, el segon bloc recuperat de la PAHC Bages va batallar per aconseguir lloguers socials i ho va aconseguir poc més d’un any després. El lloguer acordat era de 150 euros mensuals, però l’Agència es va comprometre a atorgar un ajut en funció de les circumstàncies de cada família. La primera persona a entrar-hi amb aquestes condicions va ser Dora Navarro, que havia patit un desnonament i només comptava amb 260 euros mensuals d’ingressos. El maig del 2016, a Salt, la Sareb també va acabar cedint un immoble a la Generalitat perquè els 30 pisos passessin a formar part del parc públic per combatre l’emergència habitacional i el juny del 2018, la Generalitat i l’Ajuntament de Sabadell van regularitzar 40 habitatges d’un bloc de la Sareb ocupat per la PAHC.
