Arreu dels Països Catalans, nombrosos col·lectius feministes denuncien repressió per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat espanyol, emparats en la Llei orgànica 4/2015, de seguretat ciutadana, coneguda popularment com a llei mordassa i aprovada ara fa cinc anys. Els col·lectius acumulen sancions econòmiques que ascendeixen a grans sumes de diners. Per exemple, les multes contra les vaguistes de l’Assemblea Feminista de València ascendeixen ja als 11.000 euros, les sancions contra les feministes del barri d’Horta de Barcelona s’eleven als 20.000 euros, o els 26.000 euros de les militants feministes de Sant Cugat (Vallès Occidental), les quals s’enfronten també fins a cinc anys de presó. Totes aquestes sancions van ser interposades durant les diades del 8 de març de 2018 i 2019, per participar en diverses de les accions organitzades. Hi ha també altres sancions que s’escapen d’aquesta casuística.
A València, l’Assemblea Feminista anirà a judici el pròxim 22 de setembre de 2020. Tres de les multes ja s’han resolt per la via administrativa i han passat a la via judicial. Pels piquets informatius que les feministes organitzaren durant la vaga del 8 de març de 2018, van rebre 12 multes; a més del continu assetjament de la Policia Nacional espanyola, que produí moments de gran tensió a les portes del rectorat de la Universitat de València minuts abans de la convocatòria d’una concentració unitària. La repressió durant el 8 de març de 2019 va ser semblant, amb 8 multes. Les sancions contra les vaguistes ascendeixen fins als 11.000 euros, una xifra a la qual cal sumar els 17.000 euros de multa que poden rebre les activistes LGTBI que van protestar contra l’autobús d’Hazte Oír en la seua visita a València.
El passat mes de febrer de 2020, l’Assemblea Feminista de València rebé una nova multa per una acció organitzada amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. Es tractava d’una cercavila diürna convocada per les més de quaranta entitats, comerços i col·lectius que formen part de la Xarxa comunitària de cures del barri de Benimaclet, ja que des de l’Assemblea aposten per “una pràctica política basada en el suport mutu i les xarxes comunitàries, com una eina per erradicar les violències masclistes”, expliquen.
Des de la Comissió Antirepressiva de l’Assemblea de València expressen que és “dur enfrontar-se a aquests processos repressius”, però alhora expliquen que han creat “una xarxa de suport antirepressiu molt bonica i molt bona a la ciutat de València”, i estan passant tot aquest procés “juntes i ben acompanyades, tenint sempre en compte les cures entre companyes”. Per a elles, la repressió és una eina de l’Estat espanyol per “desviar les forces dels moviments socials” i que aquests “deixen de banda les seues lluites concretes, així com la lluita contra la repressió”. Però, afirmen que no faran “ni un pas enrere” enfront de l’intent de desarticular-les com a moviment, i mantindran la seua força “construint vincles des dels afectes, les cures, el suport mutu i la col·lectivitat”.
A Castelló de la Plana (Plana Alta), la CGT denuncia que a les treballadores de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Públiques se’ls va reduir part del seu salari per fer vaga el passat 8 de març de 2018
A Castelló de la Plana (Plana Alta), la CGT denuncia que a les treballadores de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Públiques se’ls reduïra part del seu salari per fer vaga el passat 8 de març de 2018. En aquell moment, les treballadores tenien un contracte a temps parcial, de 5 hores, perquè la diada coincidia amb la festivitat de la Magdalena. Tanmateix, la reducció que se’ls féu fou d’una jornada sencera, de 7 hores i quart. D’altra banda, a les treballadores que només van secundar l’aturada simbòlica de dues hores, que havien convocat els sindicats majoritaris, se’ls va fer el descompte relatiu a les dues hores que es van absentar del treball.
Vanesa Almela és una de les afectades. Ha interposat un recurs contenciós-administratiu, perquè tal com destaca, en l’àmbit econòmic, “és una quantitat mínima, per tant, es tracta d’una reivindicació ideològica més que econòmica”. Almela subratlla que ha presentat el recurs amb el suport de la CGT per tal de “crear jurisprudència”, ja que “ningú decideix interposar un recurs, perquè les despeses són més elevades que allò que pots guanyar, i això deixa en una situació d’indefensió a les treballadores”. La cita per al judici serà en juny del 2021.
A la capital de la Plana, el 8 de març de 2019 també es van produir diverses identificacions que acabaren en multa, com la de Blanka Escrig, qui fou identificada la nit del 7 de març mentre realitzava una acció amb les seues companyes de l’Assemblea 8M de Castelló. Durant l’acció, van col·locar davantals a algunes estàtues de la ciutat. Ara, l’acusen “d’embrutar Castelló i destrossar mobiliari urbà”, exposa. L’activista expressa que amb la llei mordassa “la paraula de la policia és paraula de Déu”. Escrig ha recorregut la multa, però “la policia no s’ha molestat en respondre”, i sentència que “malgrat tot, no ens aturaran”.
Un altre col·lectiu que està patint una forta repressió al nord del País Valencià és Subversives de Castelló. Dues joves estan acusades de desobediència a les autoritats i afronten una sanció de 601 euros per “participar en una contramanifestació amb la intenció de boicotejar un míting polític” i “desobeir els mandats dels agents de l’autoritat” l’octubre de 2019. A aquestes denúncies se suma una altra per “penjar cartells publicitaris en llocs no autoritzats” i una querella interposada per Vox. Les activistes denuncien que es tracta d’un “clar muntatge policial”, arran d’una besada popular LGTBI que varen realitzar per mostrar el seu rebuig a un míting de Vox en Castelló. Des de Subversives defensen que tot és completament fals, i estan tractant de “tombar totes les acusacions amb al·legacions i proves”. I sentencien: “Com a militants polítiques som molt conscients del risc que correm i l’assumim, fent de cada cop seu una trinxera més de batalla”.
Multes i penes de presó a Sant Cugat del Vallès
La repressió s’estén també per Catalunya, a conseqüència d’algunes accions reivindicatives dutes a terme l’any 2018. A Sant Cugat del Vallès, durant la diada del 8 de març de fa dos anys es van tallar les vies de tren de la localitat al llarg de dues hores, acció emmarcada en la campanya 8 Mil Motius. Set dones foren identificades en acabar l’acció. Uns dies més tard, els Mossos d’Esquadra els van cridar o els van visitar a casa per notificar-les que havien sigut denunciades per possibles desordres públics i atemptat contra l’autoritat. A més a més, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es personava per demanar 26.000 euros de responsabilitat civil. Per aquestes acusacions, les penes poden oscil·lar entre els sis mesos i els cinc anys de presó.
Pel tall de la Gran Via de Barcelona organitzat el 8 de març de 2018, també es va multar una activista del barri de Sants. Malgrat que durant l’acció no hi va haver cap identificació, la Generalitat, que va interposar la denúncia, l’acusava de ser la persona responsable de l’acció. Així mateix, durant el 8 de març de 2019, diverses activistes realitzaren un piquet informatiu front a un establiment de Mercadona, al barri d’Horta de Barcelona. Dues d’elles foren identificades i acusades, posteriorment, de desobediència a l’autoritat, d’un presumpte delicte lleu de lesions contra un mosso, i un altre presumpte delicte de lesions lleu contra un guàrdia de seguretat del supermercat. Pel primer delicte, la Fiscalia els demana una pena de 18 mesos de multa a cadascuna i, pels dos darrers, 90 dies de multa addicional. Aquests mesos de pena econòmica són computables per 10 mesos i mig de presó.
Enfront d’aquest degoteig de multes, acusacions i causes judicials pendents contra el moviment feminista d’arreu dels Països Catalans, on les activistes coincideixen en atribuir la repressió a un intent de debilitar-les com a moviment social, elles conclouen que continuaran teixint xarxa i posant les cures al centre com a estratègia col·lectiva per continuar lluitant.
