El govern espanyol aprofita la crisi pandèmica per extremar les polítiques securitàries i reivindicar l’estament militar, seguint el model que ja s’ha aplicat en altres moments històrics i en les intervencions en desastres naturals. Un reportatge signat per David Bou, Jesús Rodríguez i Joan Canela. Disseny de portada de Maria Conill Hernández i fotografia de Marc Llop.
Com haurien de ser les tasques de cures en una societat anticapitalista? Responen a aquesta pregunta Beatriz Gimeno, directora de l’Institut de la Dona i activista LGTBI, i Jule Goikoetxea, escriptora, professora i activista feminista, en la secció d’opinió “Contrast”. “En una societat no capitalista, aquest treball seria considerat una necessitat social que hauria d’oferir-se des de l’àmbit públic i en condicions d’igualtat i qualitat”, defensa Gimeno. Per Goikoetxea, “les cures haurien de ser obligatòries i rotatòries, una cosa que tota la societat hauria de fer durant tota la seva vida. Si volem emancipació, calen mecanismes per neutralitzar no només la mercantilització capitalista sinó la sexualització patriarcal i la racialització colonialista: totes són formes d’explotació”. Il·lustra el debat un dibuix d’Isa Ruiz Benavent.
Tot seguit, en el reportatge de la secció “Cruïlla”, Maria Sanz Domínguez ens apropa a un col·lectiu que lluita contra l’exclusió social. Al Raval de Barcelona hi treballen les Metzineres, dones activistes, supervivents de violències i que utilitzen drogues. Allà hi troben aixopluc, confiança i escolta en la lluita per superar l’estigma. S’acompanya amb fotografies de Marta Pérez.
La COVID-19 segueix marcant l’agenda. En aquest número, sortim del nínxol europeu i ens hi apropem tot mirant a l’Àfrica subsahariana. El continent africà s’enfronta al virus amb l’experiència adquirida contra l’Ebola i una població molt jove, però també amb greus mancances sanitàries i democràtiques. Fernando Díaz Alpuente analitza les llums i ombres amb què la regió fa front a la pandèmia sanitària.
A continuació, en la secció cultural “Expressions”, Nando Server fa un repàs als vint anys del rap en català. En dues dècades, grups com At Versaris, Zoo o Pupil·les han demostrat que es pot congregar un públic ampli fent rap en català i que les etiquetes de gènere no compten. Acompanya el text un collage de Pau Fabregat.
A la contraportada virtual, Àlex Romaguera entrevista Johann Hari, escriptor i periodista. A Tras el grito (Paidós, 2015) i, més recentment, a Conexiones perdidas (Capitán Swing, 2019), Hari ens aproxima a la base teòrica que aposta per un abordatge holístic de la depressió, alhora que desvetlla la manera com va afrontar les doloroses vivències del passat. El fotografia Kathrin Baumbach.