Tal com preveien els col·lectius migrants des de l’inici de l’estat d’alarma, els centres d’internament d’estrangers (CIE) s’han anat tancant a mesura que s’agreujava la situació d’emergència sanitària. Les persones que estaven internes s’han anat alliberant per la impossibilitat de ser deportades pel tancament de fronteres que va comportar la COVID-19. El CIE de Zona Franca, a Barcelona, quedava buit el 20 de març, i el de Sapadors, a València, el 8 d’abril.
En el primer cas, es van alliberar totes les persones tancades, però es va realitzar un trasllat d’última hora des de Zona Franca fins a Sapadors. El mateix va succeir a València, amb el trasllat de les últimes dues persones que hi quedaven al CIE d’Algesires. “S’ha tancat el CIE de Sapadors però no s’han posat en llibertat totes les persones. N’hi ha dos que han estat traslladades de CIE”, explica Adrián Vives, el portaveu de la campanya CIE No a València.
Els col·lectius en defensa de les persones migrades subratllen que, tot i que la majoria de persones han estat alliberades, continuen tenint vigent una ordre d’expulsió
Des d’aquesta plataforma, exposen que resulta “estrany aquest moviment”, ja que esperen que tanquen també el CIE d’Algesires, on encara hi ha tres persones tancades. Els col·lectius en defensa de les persones migrades subratllen que, tot i que la majoria de persones han estat alliberades, continuen tenint vigent una ordre d’expulsió o devolució que el Ministeri de l’Interior espanyol pot executar quan s’aixeque l’estat d’alarma. “Les persones migrades estan molt preocupades per la seua situació, per saber què serà d’elles quan tot això passe. Són conscients que simplement han sortit del CIE per una qüestió sanitària, però que la seua situació irregular i la seua ordre d’expulsió continuen vigents”, incideixen des de València Acull.
“Queden en la mateixa situació irregular i amb una ordre d’expulsió en la butxaca”, remarca Iolanda Maurici, de la Coordinadora Obrim Fronteres (COF), fent referència al fet que els alliberaments no comporten cap solució al problema administratiu que criminalitza la migració. “Coneixem un company que va estar tancat en el CIE temps enrere i segueix sense poder dormir, té malsons dels crits. És una situació de por que forma part de l’engranatge de repressió de la llei d’estrangeria”, afegeix Maurici.
La situació més greu, doncs, és que les persones continuen en situació irregular, amb un ordre d’expulsió o devolució que les fa vulnerables. Així ho denuncien també des d’Irídia, que també posa el focus en la greu vulneració dels drets humans que suposa realitzar batudes d’estrangeria, i molt més en temps de pandèmia. “La Policia Nacional espanyola, amb el suport dels Mossos i la Guàrdia Urbana, està realitzant batudes d’estrangeria sobre la base del perfil racial a la rambla del Raval de Barcelona. És una greu vulneració, i més en aquest context”, denuncia l’organització.
S’hi han sumat més de 900 col·lectius, que reclamen la regularització de les persones de manera “urgent, permanent, sense condicions i extensible a tots els sectors”
Davant d’aquesta situació, el 13 d’abril, diversos col·lectius llançaven la campanya “Regularització ja” per tal de denunciar la situació de vulnerabilitat i exigir mesures d’inclusió a l’esfera legal de les persones migrades en situació irregular, a través de la “resolució favorable i immediata de totes les sol·licituds i expedients d’asil i refugi”. A aquesta campanya ja s’han sumat més de 900 col·lectius, que reclamen la regularització de les persones de manera “urgent, permanent, sense condicions i extensible a tots els sectors”. Així mateix, denuncien que han quedat fora de les mesures aprovades per mitigar l’impacte econòmic i social de la pandèmia, la qual cosa encara “aguditza més les seues condicions precàries de vida”. També exigeixen que s’aplique l’article 127 de la Llei d’estrangeria perquè aconseguisquen una autorització de residència, entenent que és d’interés públic i social garantir els drets de tota la ciutadania.
“Crec que tots els ciutadans han d’estar disposats a empényer aquesta campanya, perquè és pel bé de tots. Hem d’aconseguir la regularització de totes aquestes persones, però no com a mercaderies en un mercat on es pot comprar. Som persones i mereixem tots els drets i tot el tracte humà, com la resta”, expressa Lamine Sarr, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona. “Estem demanant que no siga una regularització utilitarista, sinó que siga una regularització per garantir drets humans”, afegeixen des de la COF.
Les persones migrades s’enfronten a una manca de recursos bàsics
El primer pas ha estat la posada en llibertat de les persones migrades, però l’estat d’alarma i les mesures de confinament també exigeixen que les persones alliberades tinguen un lloc on dormir i recursos d’alimentació i higiene suficients. “En un primer moment, les persones alliberades sense domicili acabaven al carrer, sobretot a Madrid i a Múrcia, però després s’ha anat normalitzant la situació i la majoria de les persones ha pogut anar al seu domicili –aquelles que ja en tenien– o se’ls ha garantit un recurs en el sistema d’acolliment humanitari”, declara Vives. Tanmateix, algunes altres han acabat als espais habilitats per a la gent que pernocta al ras.
L’últim noi que va sortir del CIE de València, segons asseguren des de la campanya, va ser derivat als espais de confinament forçat habilitats a la ciutat per a la gent sense sostre. “Potser ha anat als recursos habilitats en la Petxina”, afegeix el portaveu, fent referència a la Petxina II, la residència esportiva que va habilitar l’Ajuntament de València per a les persones sense llar durant l’estat d’alarma. Respecte a l’execució de mesures cautelars, la campanya CIE NO indica que desconeixen els criteris que s’estan seguint perquè algunes persones hagen d’anar a signar a comissaria cada cert temps.
“La crisi posterior sembla que durarà molt més que l’estat d’emergència, i la gent està passant fam. S’han activat xarxes de suport mutu a tot arreu”, assenyalen des de la COF. “Des que va començar el confinament, els manters estàvem vivint moments molt difícils, pels desallotjaments, l’augment de la persecució, i ara, a més, s’hi suma el confinament, que ha portat la situació a un nivell molt dur de tensió”, afirma el portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, qui afegeix: “Ens diuen que ens quedem a casa, però quedar-se a casa sense res és molt difícil. Hi ha persones que tenen tots els privilegis i les seues neveres estan plenes, mentre que unes altres estan també confinades i no poden menjar dues vegades al dia. Hi ha moltíssimes persones que treballen i viuen al dia”. Per fer front a aquesta situació, des del Sindicat han posat en marxa un banc d’aliments que, per ara, està donant suport a unes 350 famílies.
