El desembre del 2016 es va activar el Sistema de Registre i Comunicació de Violència Institucional (Sirecovi), un mecanisme creat per l’Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans de la Universitat de Barcelona. Des d’aleshores i fins a finals del 2018 ha recollit un total de 241 situacions de violència institucional, el 70% de les quals estan obertes. Avui Sirecovi presenta el primer informe amb l’objectiu de facilitar una lectura sobre agressions, coaccions, abusos, contencions, coaccions i suïcidis sota custòdia a Catalunya a partir dels casos rebuts. Per continuar desenvolupant aquesta tasca, han llançat una campanya per fer sostenible el projecte a través de donacions, que rebran diverses recompenses.
Tot i que les presons estan envoltades d’opacitat i és difícil accedir-hi, la majoria de casos de violència institucional que ha rebut Sirecovi -el 67,9%- s’han produït dins els centres penitenciaris, un dels principals àmbits d’activitat del mecanisme. Concretament, l’aïllament penitenciari als Departaments Especials de Règim Tancat (DERT) ha centrat les mirades de Sirecovi, que assegura que han rebut moltes queixes per maltractaments, especialment a Brians I, on com a mínim els últims quatre anys s’han suïcidat tres persones: Raquel E.F., Lewys Alfaro i Gina Katherine Gómez. Iñaki Rivera alerta que des del mes de març fins ara, segons una investigació en curs, s’haurien produït vuit o nou morts en aquestes circumstàncies a Catalunya. El Departament de Justícia van assegurar a la Directa que enguany i fins a mitjans d’octubre havien registrat dos casos de suïcidis en departaments especials.
Iñaki Rivera alerta que des del mes de març fins ara, segons una investigació en curs, s’haurien produït vuit o nou morts en règim d’aïllament penitenciari a Catalunya
Precisament avui a la roda de premsa de presentació de l’informe hi havia familiars de les persones mortes en aïllament, com Gracia Amo, el fill de la qual va morir l’octubre del 2016 a Brians 2. Des dels inicis, Sirecovi també ha volgut posar el focus en la situació dels familiars, que “també es veuen afectats directament per aquests escenaris de vulneració de drets”. Per aquesta raó, ha generat espais de participació, com la Primera trobada de familiars de víctimes de violència institucional, celebrada el passat 18 de desembre del 2017. El treball en xarxa és un eix transversal per a Sirecovi, que a més dels familiars, ha establert llaços amb organitzacions nacionals i internacionals, com el Relator Especial de l’ONU sobre la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants o El Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura. L’Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT) ha volgut fer arribar un comunicat en què felicita Sirecovi per la feina i detalla que han reaccionat a alertes emeses amb l’enviament de comunicacions a autoritats i mecanismes de supervisió de drets humans. L’OMCT recorda que el Comitè va instar l’Estat espanyol a prohibir de forma absoluta el règim d’aïllament que excedeixi quinze dies.
A més de les circumstàncies específiques del DERT, Sirecovi també subratlla la indefensió jurídica en tot el procés d’execució de penes privatives de llibertat. Rivera lamenta que malgrat que Catalunya és l’únic territori de l’Estat que compta amb una llei penitenciària pròpia des de fa més de trenta anys, el dret de defensa de les persones internes és més fràgil. Alhora, també denuncien la vulneració del dret a la salut de les persones preses i especialment d’aquelles que es troben en aïllament: “hi ha presos que ens parlen d’haver estat lligats de peus i mans, boca avall ‘pels vòmits’; una justificació sinistra”, lamenta Rivera.
Les persones d’origen estranger representen el 39% dels casos de violència institucional. Les dades mostren que “el sistema penal sol actuar amb més èmfasi sobre grups de població en situació de pobresa, exclusió o vulnerabilitat” i “que la població estrangera és objecte amb aparent facilitat de situacions de violència”
De l’informe també destaca el fet que les persones d’origen estranger representen el 39% dels casos de violència institucional. Segons Sirecovi, les dades mostren que “el sistema penal sol actuar amb més èmfasi sobre grups de població en situació de pobresa, exclusió o vulnerabilitat” i “que la població estrangera és objecte amb aparent facilitat de situacions de violència o abús d’autoritat”. En termes generals, la majoria de vulneracions recollides, deixant al marge els casos de l’1-O, s’han produït en mans de funcionaris de presons -un total de 47-, 27 que fan referència a membres de la Policia Portuària o també a casos en què no hi ha cap agressor identificat, divuit Mossos, sis policies municipals, quatre Cos Nacional de Policia i quatre de seguretat privada.
Violència policial més enllà de l’1-O
De les 241 situacions rebudes a Sirecovi durant els 22 mesos de vida, 109, un 45%, són relatives a l’1-O. La gran majoria de persones afectades coincideixen a afirmar que no va haver-hi cap advertiment previ a les càrregues i, per tant, hi havia menors d’edat i persones d’edat avançada agredides. Però més enllà de les càrregues i agressions del Cos Nacional de Policia (CNP) i la Guàrdia Civil durant la celebració del referèndum, l’informe registra altres casos de persones que denuncien haver estat agredides pels cossos policials a la via pública.
De les 241 situacions rebudes a Sirecovi durant els 22 mesos de vida, 109, un 45%, són relatives a l’1-O. La gran majoria de persones afectades coincideixen a afirmar que no va haver-hi cap advertiment previ a les càrregues i, per tant, hi havia menors d’edat i persones d’edat avançada agredides
Una família d’un jove de Cornellà va dirigir-se a Sirecovi per denunciar que havia estat agredit a la via pública per diversos membres de la Unitat Tango de la Guàrdia Urbana en el marc d’una identificació. Segons la mare i l’agredit, uns dies després d’haver mantingut una discussió amb uns agents, quatre policies van aturar-lo, quan era amb uns amics al carrer, els van treure els mòbils i es van llançar sobre ell i van començar a colpejar-lo. Sirecovi ha recollit que al centre mèdic on va ser atès es van produir “més irregularitats”, ja que els agents es van negar a què la revisió fos sense la seva presència. Un altre cas, que la Directa va publicar, afecta dos homes que van ser agredits per agents dels Mossos d’Esquadra en el marc d’un desallotjament sense ordre judicial a l’Hospitalet de Llobregat. Un d’ells va patir el trencament del globus ocular i la pèrdua de visió d’un ull.
El 30% de les vulneracions han afectat persones d’origen estranger, un elevat percentatge que augmenta si s’hi sumen les persones afectades pels fets ocorreguts al CIE de Zona Franca al final del 2016, quan diversos interns van denunciar agressions per part de la policia després d’un motí. La majoria de casos de violència policial s’han produït a la via pública, però Sirecovi també n’ha registrat a comissaries, domicilis particulars i estacions de metro o tren.
