La Directa 501 que estàs llegint –al web, en edició només digital– ha fet un salt de quinze dies en el temps, s’ha col·locat davant de la Directa 500 i l’ha deixat sense publicar. Un detall que, si no l’expliquéssim, de ben segur passaria desapercebut i serien poques les lectores que se n’adonarien. Potser, fins i tot, no la trobaria a faltar mai ningú. I nosaltres volem que se la recordi molt. Des de fa alguns mesos hem estat treballant col·lectivament per pensar i fer lluir una edició especial que visualitzi que 500 Directes són moltes, que portem catorze anys treballant perquè cada vegada en siguin més i que seguirem escrivint, investigant, contrastant, debatent, qüestionant, fotografiant, enregistrant, dissenyant, il·lustrant… perquè continuï així. I celebrar-ne 1.000. I celebrar-ne 1.500.
Fem aquest salt, doncs, per reservar a aquesta Directa un lloc especial i tangible: el de la tinta sobre el paper; el del caliu de barres i lleixes de llibreries, bars, ateneus i quioscos; el d’una lectura sota l’amable sol primaverenc de l’espai públic que tant hem trobat a faltar. En un temps d’excepcions, ens en permetem una més; perquè les coses especials s’han de poder tocar i no ens conformem amb la fredor de les pantalles.
Fem aquest salt, doncs, per reservar a aquesta ‘Directa’ un lloc especial i tangible: el de la tinta sobre el paper; el del caliu de barres i lleixes de llibreries, bars, ateneus i quioscos
La Directa que tens al davant, la 501, és l’última –almenys durant aquesta temporada– que publiquem només en versió digital. Per tal de garantir el benestar i la salut de les col·laboradores i treballadores que s’ocupen de l’edició en paper, vam decidir que fins al 27 de maig no tornaríem a imprimir i distribuir.
Volem donar les gràcies a les sòcies i subscriptores per haver seguit donant suport al projecte durant els mesos sense exemplars en paper –durant els quals ens hem bolcat en el web– i celebrem que aviat la rotativa torni a brogir imprimint un número inèdit amb algunes sorpreses que esperem que rebeu amb la mateixa il·lusió amb què nosaltres l’hem engendrat!
