A diferents barris de Barcelona, com Trinitat Vella, la Torrassa-Collblanc i la Verneda, han sorgit iniciatives comunitàries de dones que es troben per cosir, intercanviar i construir-se entre totes un futur econòmic digne. No són grups exclusivament formats per dones migrants, però en molts hi participen amb una àmplia representació. Parlem de l’Espai de Dones de Trinitat Vella, que es reuneixen per cosir tot fent acció formativa i que ofereixen productes per a vendre’ls; del Centre Sant Martí, on dones i homes que es formen en costura venen peces i comencen a agafar petits encàrrecs de confecció, i de Mujeres Pa’lante, un grup de dones amb llarga trajectòria en el suport dels drets de les dones migrades que fa dos anys s’han constituït en cooperativa de treball d’iniciativa social i han començat una acció formativa en costura.
El mes d’octubre passat van tenir lloc unes trobades d’intercanvi d’experiències entre aquests conjunts de dones i cooperatives de cosidores marroquines. Propulsades per l’Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP), les trobades van inspirar les barcelonines amb l’enfortiment personal i professional de les nord-africanes, que treballen actualment en cooperatives tèxtils d’èxit i consolidades del nord i l’est del Marroc. L’ACPP considera molt important fomentar aquest tipus de cooperatives femenines, que “afavoreixen el desenvolupament econòmic i professional de les dones en igualtat de condicions i permet realitzar un canvi a la discriminació que pateixen en el mercat laboral”. Les cooperatives marroquines participants foren Aarouss Chamal de Tànger, especialitzada en el teixit de productes fets completament a mà; Elkemma pel Desenvolupament de Tghassrout, centrada en la capacitació i promoció dels productes locals agrícoles i tèxtil artesanal; l’Associació de Desenvolupament Local de Douar Al-Hamri a Berkane, que té per objectiu principal el foment del desenvolupament de la zona i l’apoderament de la dona rural, i la Union de l’Action Féministe, ONG feminista que juga un paper motor i determinant en l’apropament de les dones a l’esfera pública, política i social, i en la mobilització de les dones contra la discriminació.
Una de les activitats amb més èxit són els cursos de català, en col·laboració amb el Consorci de Normalització Lingüística
Superar l’estigma LGBTI
Si parlem de dones migrants, hem de parlar de la bona feina d’ACATHI, una entitat dedicada a l’acolliment de persones migrades i refugiades del col·lectiu LGBTI. És una associació pionera, única a tot l’Estat espanyol, i de la qual s’han aplaudit les intervencions, com per exemple el pis d’acollida per a persones LGBTI que gestionen des del programa Nausica, iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona que complementa el servei d’acollida estatal.
Rodrigo Araneda, president de la institució, explica com “la dona migrant és més vulnerable. Està reconegut per l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, i si ens centrem en les dones trans, la vulnerabilitat augmenta, no només al nostre país, sinó en el recorregut d’arribar-hi”. Els seus principals reptes són “les perspectives del que pensaven trobar-se i la realitat. Es troben amb situacions que es repeteixen, com la discriminació de la qual fugien, amb problemes amb l’accés a la formació i al món laboral, i amb la dificultat que no poden canviar el seu nom per manca d’una llei d’LGBTI-fòbia estatal”, explica Araneda, que parla d’aconseguir una llei similar al text 11/2014, del 10 d’octubre, del Parlament de Catalunya.
Un dels reptes d’ACATHI, entitat d’acolliment LGBTI, és “les perspectives del que pensaven trobar-se i la realitat
Des d’ACATHI asseguren que les dones migrades aconsegueixen apoderar-se amb “aquelles estratègies que permeten reconèixer la seva història vital com a vàlida i potent, perquè altres persones puguin avançar. Donar suport i acompanyar altres companyes”. Les històries d’aquestes dones han quedat visibilitzades, per exemple, en la iniciativa Bibliotecas Vivientes: el projecte apropa persones migrades LGBTI a espais públics i cerca converses de tu a tu, que permeten parlar amb una persona que representa una etiqueta i generar una experiència que en modifiqui els prejudicis. “Ajuden a treballar la pròpia història i modificar el discurs de la persona migrant des del sofriment fins a la reconstrucció i fortalesa”, assegura Araneda.
Una altra experiència d’èxit de l’associació es generà arran d’una carta d’una noia trans reclusa: les usuàries i voluntàries d’aquell moment a ACATHI es van organitzar per acompanyar aquesta dona: “El procés va créixer i es va transformar en un projecte d’acompanyament de dones trans a presons, ajudant-les a conèixer tots els seus drets i acompanyant-les a fer el seu procés de transició”, explica Araneda. És el projecte ACATHI Presons.
Curar i curar-se
Acabem parlant amb Carmen Juares, de l’Associació Mujeres Migrantes Diversas, un col·lectiu format fa tres anys amb una força eixordadora, que dels prejudicis i la solitud n’ha fet empenta
i companyonia. Està formada per dones migrades treballadores de la llar i de la cura, la majoria en règim d’internes: “Això vol dir que viuen i treballen a la casa de les persones de les quals tenen cura i que solen tenir un dia, o fins i tot menys, lliure a la setmana, generalment en dissabte o diumenge. A més, moltes de les companyes es troben en situació administrativa irregular”, explica Juares. “Des de l’inici ens vam plantejar que el nostre havia de ser un grup que apostés per crear un espai d’apoderament que, respectant la diversitat interna, funcionés sota unes bases: una organització transformadora, horitzontal, feminista, antiracista, pro-LGBTI i que apostés pel treball en xarxa amb altres col·lectius. Al principi ens van dir que treballar amb dones migrades cuidadores sota aquestes premisses era una bogeria, que no era viable perquè se suposava que érem un col·lectiu passiu, conservador i ultrareligiós. Doncs bé, ha resultat ser fals perquè ja arribem a més de 250 dones”, sentencia orgullosa Juares.
Mujeres Migrantes Diversas fa formació en àrees com geriatria, llengua catalana, drets laborals o alfabetització digital. Una de les activitats que té més èxit són els cursos de català els dissabtes, en col·laboració amb el Consorci de Normalització Lingüística. “Moltes cuidadores volien aprendre català, però no podien assistir a les classes del Consorci durant la setmana perquè treballaven. Ho vam plantejar davant el Consorci i ens van dir que si trobàvem espais i alumnes, ells posaven els professors. A l’inici va costar, però ara organitzem tres mòduls d’unes 60 dones cada dissabte al barri de Gràcia. El que va fer el Consorci va ser un exemple d’adaptabilitat, cosa que en general es dona poc en l’administració pública, i que ha possibilitat guanyar nous parlants de català en un col·lectiu que no és l’habitual”, explica Juares. L’associació també fa assessorament i acompanyament en processos com posar una denúncia, empadronar-se o anar al metge, i fa incidència, visibilitzant i denunciant la seva situació i trencant motlles allà on les deixen: “Una de les meves activitats preferides es diu ‘conquerint espais’. Es tracta de sortides culturals a museus, monuments i espais emblemàtics de la ciutat. Hi ha espais públics en els quals gairebé no veus persones d’origen immigrant, sigui perquè els desconeixem o perquè considerem que no són espais per a nosaltres. Quan anem un grup de cuidadores a un museu la gent fins i tot es gira perquè no hi està acostumada”, comenta Juares.
Mujeres Migrantes Diversas assessora i acompanya en processos com posar una denúncia, empadronar-se o anar al metge
Quan li demanem pels reptes de futur que la ciutadania ha d’afrontar per millorar les condicions de les dones migrants, Juares ho té molt clar: “Podríem donar desenes de propostes, però ara que venen les municipals vull llançar-ne tres: en primer lloc, facilitar l’empadronament sense domicili fix a tots els municipis, la qual cosa és clau per a les internes, ja que moltes famílies es neguen a empadronar les cuidadores per por a tenir problemes. En segon lloc, promoure cursos oberts a totes les persones, encara que s’estigui en situació irregular, i en horaris compatibles amb el treball de les cuidadores. Finalment, proposaria la facilitació, juntament amb els mateixos col·lectius, d’espais de suport mutu per a dones treballadores de la llar i la cura. Un dels majors problemes que tenim les internes és la manca de llocs per reunir-nos, ja que el cap de setmana la gran majoria d’equipaments estan tancats. Hi ha companyes que a l’hivern passen la tarda de diumenge soles en una cafeteria perquè senzillament no tenen on anar”.
