Khan al Ahmar és un dels divuit poblats beduïns al territori palestí ocupat de Cisjordània en risc de demolició per ordre d’Israel, però les seves residents i les activistes palestines que s’hi ajunten fa mesos que resisteixen l’estocada final. Situat a 23 kilòmetres a l’est de Jerusalem, arran de carretera, s’hi arriba a través d’una autopista rodejada per les muntanyes pelades del desert que connecta la Ciutat Santa amb Jericó i el mar Mort. Els darrers mesos, la defensa de la gent del poble per evitar el seu enderrocament ha esdevingut la punta de llança de la resistència palestina davant l’embat del colonialisme sionista.
Al poble, que s’alça sobre un turonet, hi viuen unes 200 persones, noranta de les quals són infants. Les seves habitants, que viuen en cabanyes construïdes amb tots tipus de materials, es dediquen en gran mesura a la ramaderia transhumant, però podrien perdre les seves llars i el seu modus vivendi de tradició nòmada si Israel tira endavant l’anomenat corredor E-1. Aquest pla preveu la construcció d’una nova artèria viària per connectar les dues colònies israelianes de la zona, Kfar Adumim, al nord, i Ma’ale Adumim, al sud, que amb més de 36.000 residents és un dels principals assentaments jueus de Cisjordània.
La nova infraestructura connectaria les dues colònies israelianes de la zona, Kfar Adumim, al nord, i Ma’ale Adumim, al sud, que amb més de 36.000 residents és un dels principals assentaments jueus de Cisjordània
El projecte urbanístic implica enderrocar Khan al Ahmar, un punt estratègic per on passaria la carretera israeliana que es vol construir. La infraestructura crearia una franja que dividiria el territori palestí en dues meitats, aïllaria els diferents nuclis de població palestina de la zona i trencaria la continuïtat territorial entre Jerusalem i la resta de Cisjordània, deixant encara més aïllada la capital històrica reivindicada pels la població palestina.
La no-violència com a bandera
Un dels punts més emblemàtics de Khan al Ahmar és la seva escola, una estructura temporal alçada amb 2.000 pneumàtics i fang, que serveix com a centre educatiu per la mainada d’uns 46 poblats de la zona. La seva demolició, així com de la resta del poble, suposaria un xoc per les comunitats locals i, durant els darrers mesos, la causa contra el seu enderrocament ha aglutinat a la societat palestina, amb tot tipus de mostres de solidaritat cap al poble i la lluita a través de la no-violència com a bandera. Des de principis d’estiu, milers d’activistes palestines, alguns israelians i també internacionals s’han congregat de manera constant al poblat i han posat el cos cada cop que les forces policials israelianes hi entraven, amb desenes de persones ferides i detingudes.
Segons el líder comunitari Abú Hamis, les autoritats israelianes tenen al punt de mira a Khan al Ahmar “perquè el poble és el més gran” de la zona, i “si el tiren a terra, la resta els serà fàcil”. A més, el nucli beduí es troba a la denominada àrea C de Cisjordània, sota control militar i administratiu d’Israel en la seva totalitat, que imposa la jurisdicció militar a la població palestina i, segons denuncien moltes associacions en defensa dels drets humans, no concedeix permisos de construcció per habitatges ni altres tipus d’infraestructures que són necessàries per al desenvolupament socioeconòmic palestí.
Davant de la resistència popular, el Govern israelià ha ofert diverses localitzacions alternatives a la població durant els últims mesos. Entre aquestes, un espai apartat, a la zona de Jericó, que aïllaria en gran mesura als seus habitants, mentre que anteriorment s’havia proposat com a localització alternativa una zona propera a la població cisjordana d’Abú Dis, situada al costat d’un abocador.
La incertesa de la demolició
Tanmateix, el 20 d’octubre passat, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va anunciar que posposava la demolició de Khan al Ahmar sota el pretext d’esperar fins que es pogués negociar una solució, però després de la pressió d’alguns dels seus socis a la coalició governamental, com ara la formació d’ultradreta religiosa Llar Jueva, va aclarir que l’enderrocament del poble beduí serà molt aviat i que fins ara s’estan fent preparatius per la seva evacuació. “Ara mateix la situació és incerta, poden tornar en qualsevol moment, per això seguim aquí”, declara Abdullah Abu Rahma, coordinador de Save Khan al Ahmar.
Després de la pressió d’alguns dels seus socis a la coalició governamental, com ara la formació d’ultradreta religiosa Llar Jueva, Netanyahu va aclarir que l’enderrocament del poble beduí serà molt aviat
Fins ara, gairebé cada divendres se celebra una concentració de rebuig a la demolició del poble beduí i entre els activistes que sovint hi fan acte de presència hi ha Yehuda Schwatz, membre de Rabins pels Drets Humans, una associació que agrupa a centenars de religiosos jueus progressistes contraris a l’ocupació dels territoris palestins. Per l’activista jueu, els colons establerts a Cisjordània “no representen la visió de la Torà” que transmet el judaisme i el Govern d’Israel “manipula l’opinió pública” quan justifica “la demolició i l’expulsió dels habitants de Khan al Ahmar sota el pretext que són beduïns i d’origen nòmada, “sense tenir en compte que porten gairebé set dècades establerts al poblat”.
Khan al Ahmar existeix des de principis dels cinquanta, quan les seves habitants es van establir al lloc actual després de ser expulsades per Israel del desert del Nègueb durant la Nakba (Catàstrofe o desastre, en àrab) de 1948, el període en què el poble palestí va ser foragitat de les seves llars o van haver de fugir-ne després de la creació de l’Estat d’Israel.
Amb tot, les autoritats israelianes també han rebut molta pressió internacional per tal que no procedissin a la demolició. Entre d’altres, organitzacions supranacionals com Nacions Unides, el Tribunal Internacional de Justícia, el Parlament Europeu o l’associació Amnistia Internacional han plantejat que l’enderrocament de Khan al Ahmar podria constituir una violació de la llei internacional que es podria considerar com un crim de guerra.
