El govern de Pedro Sánchez ha ordenat que el centre d’internament d’estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona torni a disposar d’un espai per a la reclusió de dones en situació administrativa irregular, amb la finalitat de deportar-les forçosament als seus països d’origen. Així ho han confirmat a la Directa fonts oficials del Ministeri de l’Interior, liderat per Fernando Grande-Marlaska, que asseguren “la remodelació del CIE de Barcelona ja s’està executant i suposarà la reobertura del mòdul de dones”.
Fonts oficials del Ministeri de l’Interior confirmen “els nous ingressos als CIE estan subjectes a la capacitat de retorn. Mentre no hi hagi capacitat de retorn, no es produiran nous ingressos”
El complex gestionat pel Cos Nacional de Policia (CNP) està tancat des del passat 19 de març, quan en plena pandèmia del coronavirus es va alliberar els darrers interns per la impossibilitat de ser expulsats de l’Estat espanyol a causa de les restriccions a la mobilitat decretades amb l’estat d’alarma. A hores d’ara, els set CIE operatius en territori espanyol segueixen clausurats i les mateixes fonts consultades confirmen “els nous ingressos als CIE estan subjectes a la capacitat de retorn. Mentre no hi hagi capacitat de retorn, no es produiran nous ingressos”.
Això podria succeir a partir de l’1 de juliol, quan segons va anunciar el ministre de Sanitat Salvador Illa es començarien a autoritzar els vols internacionals amb destí i origen a l’Estat espanyol. Així doncs, es podrian reactivar els mecanismes previstos a la Llei d’Estrangeria que apuntalen el sistema de control migratori espanyol, principalment les deportacions de migrants a estats fora de l’espai Schengen en avions comercials, en vols especials organitzats per la Comissaria General d’Estrangeria i Fronteres del CNP o en macrovols coordinats per l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes, Frontex.
València, sense dones internes
Les instal·lacions del CIE de Sapadors, ubicat a la capital del País Valencià, també tenien planificada una reforma pels pròxims mesos. Segons informa el Ministeri de l’Interior, part de les obres ja s’haurien dut a terme durant les últimes setmanes, “es tractava d’un tema d’equipament que ja està resolt, un problema amb l’aire condicionat”. Les mateixes fonts oficials afirmen que “en principi al CIE de València no s’habilitarà la zona de dones, no està previst el seu ús i seguiran fent-se servir els mòduls de Barcelona i Madrid”.
L’informe del Servei Jesuïta a Migrants sobre els CIE del 2018 va comptabilitzar en 179 les dones internes a l’Estat espanyol, un 2,27% del total de persones que van passar aquell any per aquests centres
El CIE ubicat al barri madrileny d’Aluche era el que havia centralitzat el seu internament els darrers mesos, d’ençà que Sapadors –l’altre centre peninsular on es tancava dones– en deixés de rebre ara fa més d’un any al mòdul per una vintena de recloses que hi ha al complex. Adrian Vives, portaveu de la campanya CIEs No València manifesta “intuïm que per la policia i els fins de la deportació prefereixen tenir-les totes juntes, donat que en número són prou inferior als homes”.
L’informe del Servei Jesuïta a Migrants sobre els CIE del 2018 va comptabilitzar en 179 les dones internes a l’Estat espanyol: 114 a Madrid, 38 a València, setze a Tenerife i onze a Las Palmas de Gran Canària, un 2,27% del total de persones que van passar aquell any per aquests centres. La xifra ha mantingut una tendència a la baixa des de les 715 registrades l’any 2012, tret d’un petit repunt en el bienni 2015-2016, coincidint amb el moment àlgid de l’arribada de refugiades a les fronteres de la Unió Europea.
Del precinte a l’ampliació
Lluny queda la roda de premsa feta el març de 2017 per l’aleshores tinent d’alcalde de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens (Barcelona en Comú), on va anunciar el precinte del CIE de la Zona Franca. La mesura estava fonamentada en una ordre municipal de cessament d’activitat que el Ministeri de l’Interior havia desatès i es donava a l’administració central un termini de dos mesos per fer-la efectiva, amb l’avís de “portar el CIE als tribunals”, en paraules de l’actual diputat d’En Comú Podem al Congrés espanyol.
El ministre del Partit Popular, Jorge Fernández Díaz, va imposar la jerarquia entre administracions i va reobrir el centre argumentant que no necessitava les llicències d’activitat sol·licitades
El conflicte entre administracions estava servit des del mes d’abril de 2016, quan el consistori va obrir un expedient administratiu arran d’un informe desfavorable dels tècnics municipals. A partir d’una inspecció al centre, que havia estat uns mesos tancat per dur a terme reformes a les instal·lacions, es va detectar que aquest no tenia la corresponent llicència d’activitat ni s’havien satisfet els requeriments de millorar les condicions de seguretat i de prevenció d’incendis. Finalment, el ministre del Partit Popular, Jorge Fernández Díaz, va imposar la jerarquia entre administracions i va reobrir el centre argumentant que no necessitava les llicències d’activitat sol·licitades.
L’actual reforma i reobertura del mòdul de dones respon al pla anunciat el gener de 2019 pel ministre Grande-Marlaska, que preveu invertir 33,6 milions d’euros als CIE de l’Estat espanyol. Tot i que la iniciativa es va aprovar en l’etapa de Pedro Sánchez com a president d’un govern amb el PSOE en solitari, l’acord de coalició signat posteriorment amb Unides Podem no incorpora cap referència ni esmena a la política migratòria continuista plantejada per l’executiu espanyol.
Set anys amb el mòdul de dones tancat
Col·lectius com Tanquem els CIE i Migra Studium, que reclamen el seu tancament i fan visites regulars a les persones internes i seguiment jurídic dels casos, no tenen constància de cap dona interna des de l’any 2013. L’informe anual del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura ho corrobora, especificant que l’any 2011 van passar pel complex de la Zona Franca 33 dones i tan sols una durant el 2012.
L’informe anual del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura corrobora que els anys 2012 i 2013 van ser els darrers que es van internar dones al CIE de la Zona Franca
El mòdul de dones del CIE de Barcelona té capacitat per recloure una trentena d’internes i fa anys que està tancat amb pany i forrellat “per deficiències tècniques” a excepció d’una de les seves cel·les, que s’hauria fet servir tot aquest temps com a espai d’aïllament per reclusos als quals se’ls ha aplicat aquesta mesura punitiva. Mercè Duch, membre de Tanquem els CIE, es mostra preocupada per la reobertura del mòdul de dones, “és un repte començar a conèixer una problemàtica específica que fins ara no havíem afrontat”.
Per la seva banda, Josetxo Ordóñez, advocat de la fundació Migra Studium, explica que hi ha un biaix de gènere en l’internament i l’expulsió de dones: “Hi ha una certa tolerància perquè la majoria es dediquen als treballs de cures dins l’economia submergida. En canvi, hi ha més èmfasi sancionador pel que fa a la prostitució. Són un col·lectiu de més risc per problemàtiques com el tràfic de persones i l’explotació sexual i laboral”.
