Quatre Carreres és un districte de la ciutat de València que durant el segle XX es va desenvolupar com un repositori de confluència entre classes populars, minories ètniques i comunitats en risc d’exclusió. Format pels barris Monteolivete, En Corts, Malilla, Font de Sant Lluís, La Punta, Na Rovella i, més tard, per Ciutat de les Arts i les Ciències, el districte manté un marcat caràcter obrer, però hi ha una manca de mobilització veïnal que ha afavorit l’execució de projectes urbanístics i turístics, com el complex de l’Oceanogràfic, el centre comercial del Saler o els actuals programes d’actuació integrada (PAI) del Parc Central, de la Font de Sant Lluís i de la Malilla Nord i Sud, amb els quals es construiran 9.592 habitatges. Ara, se suma un altre projecte, el pavelló esportiu i cultural Casal España Arena –abans València Arena–, promogut per l’empresari valencià i propietari de Mercadona Juan Roig a través de la mercantil Licampa 1617 SL, que gestionarà i finançarà el projecte amb 220 milions d’euros.
Aquesta empresa forma part del Legado de Juan Roig, un projecte en què, sota l’aparença de mecenatge social, Roig i la seua parella, Hortensia Herrero, vicepresidenta de Mercadona –investigat per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) per la instal·lació de càmeres de reconeixement facial en quaranta supermercats de València, Saragossa i Mallorca–, destinen part del seu patrimoni a diverses iniciatives empresarials per tal d’augmentar els seus ingressos, amb la previsió d’aconseguir 76 milions d’euros durant l’any 2020. El Legado de Juan Roig el conformen diversos projectes, com la Marina de Empresas, formada per l’Escola d’Empresaris, La Lanzadera, una “acceleradora” d’empreses de capital privat impulsada per Roig; i el fons d’inversió Angels, creat pel propietari de Mercadona. També es troba la Fundación Trinidad Alfonso, a través de la qual Roig aconsegueix per la via de les donacions, grans beneficis fiscals; o el Valencia Basket, del qual Roig és el màxim accionista.
Les primeres passes del pavelló es remunten fins a juliol de 2018, quan l’Ajuntament de València va aprovar per unanimitat donar suport al projecte impulsat per Juan Roig
Les primeres passes del pavelló es remunten fins a juliol de 2018, quan l’Ajuntament de València va aprovar per unanimitat donar suport al projecte impulsat per Juan Roig. Sota el requisit de dur a terme una concessió administrativa per a l’explotació del terreny públic durant un període de 50 anys, i no la venda del sòl, tal com preferia el propietari de Mercadona, en novembre de 2019 el consistori obria el termini de licitació per a l’edificació del pavelló. El procediment ha servit per a mostrar que l’Ajuntament compleix amb la legalitat a l’hora de licitar projectes, però des d’un primer moment, tant l’alcalde Joan Ribó (Compromís) com Juan Roig sabien que Licampa 1617 SL –creada ad hoc en l’any 2017 per a la construcció del projecte– seria l’única empresa que es presentaria. És més, abans que començara el termini de licitació, l’alcalde ja va assistir a la presentació del projecte de Roig. I aquest, abans que finalitzaren els terminis, ja havia començat a fer els primers sondejos i estudis geotècnics necessaris.
Per a la cooperativa d’advocades i sociòlogues El Rogle, que treballa en la defensa del dret a l’habitatge al País Valencià, l’Ajuntament “ha sigut transparent”, en informar de les reunions que el consistori mantenia amb l’empresari Juan Roig abans de signar la concessió, però “si aquest projecte ha eixit a licitació, d’alguna manera, en el document ja estava escrit el nom de Juan Roig, per tant, ha sigut una concessió a dit”, considera Nacho Collado, advocat de la cooperativa, qui defensa que “s’haurien d’haver analitzat les mancances” del districte “abans d’aprovar aquest tipus de macroprojectes, allunyats dels interessos quotidians de les persones”.
Un altre projecte faraònic aprovat sense participació ciutadana
L’àmbit d’actuació és una superfície de 64.655,34 metres quadrats, situada entre els carrers Ángel Villena, Bomber Ramon Duart i Antonio Ferrandis, al costat de l’Alqueria del Basket i el pavelló de la Font de Sant Lluís. D’aquesta àrea, es destinaran 21.471,89 metres quadrats al recinte esportiu i cultural –que pretén acollir 15.600 espectadors en els esdeveniments esportius i 18.600 en els musicals–, mentre que a la resta es construiran un aparcament en altura i subterrani d’unes 1.300 places, la nova seu del Valencia Basket Club, una sala multiús de 1.200 metres quadrats, bars, restaurants, terrasses i una zona VIP, així com una zona verda de 19.919,95 metres quadrats i un nou edifici de 7.966,34 metres quadrats, on es reubicarà el centre escolar públic Les Arts.
Les dimensions d’aquest projecte recorden als projectes megalòmans impulsats durant les més de dues dècades de conservadorisme al País Valencià, com Terra Mítica, la Ciutat de la Llum o la Ciutat de les Arts i les Ciències. L’any 2015, en els inicis de l’alcaldia de Ribó i la vicepresidència de Mònica Oltra, la seua formació va prometre que el model dels grans esdeveniments i grans fites urbanístiques s’havia acabat a la capital del Túria. No obstant això, els col·lectius i associacions veïnals del districte Quatre Carreres denuncien que aquest pavelló, tot i que Compromís el considera “d’interés general per a la ciutat de València”, és un exemple més de projecte faraònic.
El sindicat de barri Construyendo Malilla –que treballa en la defensa de l’habitatge, d’un oci alternatiu i la millora de les condicions de vida de les veïnes– ha titllat el pavelló de “macroprojecte que només respon als interessos urbanístics especulatius”. En paraules de Mònica Carbonell, membre del sindicat i veïna de Malilla, aquest espai “no serà transformador ni ajudarà a millorar la vida de les veïnes de Quatre Carreres”. “Serà un espai –continua– per a les elits, com tots els projectes faraònics que emanen de les institucions”. Així mateix, denuncien que no s’ha dut a terme cap procés de participació ciutadana per conèixer les seues necessitats i realitats econòmiques i socials. “Ens vam assabentar del projecte quan ja havia esclatat tot”, subratlla Carbonell. En aquesta línia, Pablo Miguel, membre de l’Associació Veïnal Font de Sant Lluís – Na Rovella i de la plataforma ciutadana València Saludable, incideix en el fet que es va fer una primera reunió amb el promotor en què es va acordar que “seria un projecte participatiu i responsable amb l’entorn d’horta, però després no ens han tornat a contactar”. “Pensem que se’ns va vendre com a una iniciativa que tindria en compte els interessos veïnals, però no ha sigut així”, conclou.
El pavelló Casal España Arena s’ha plantejat com a solució a la degradació urbana i la segregació racial i cultural dels barris de Quatre Carreres. El veïnat, però, veu que aquest tipus de macroprojectes, lluny d’acabar amb l’empobriment de les famílies, l’han aguditzat. En efecte, segons l’informe-diagnòstic Pla de serveis socials de la ciutat de València 2019-2023, Quatre Carreres és la segona àrea de la capital del Túria amb més risc de pobresa, un 44,1%, només per sota de Salvador Allende, amb un risc d’exclusió social del 46,1%. És per això que consideren innecessària l’aprovació de nous projectes, així com la creació de nous barris, ja que encara no estan cobertes moltes de les necessitats i serveis bàsics. “Al barri no hi ha instal·lacions educatives, sanitàries o culturals suficients. Aleshores, ens sembla un insult per a les veïnes que ara es faça aquest espai”, manifesta Carbonell.
Segons l’advocat expert en urbanisme, es “produirà una revalorització de la zona que generarà gentrificació”, el teixit comercial “es transformarà per donar resposta a les necessitats del turisme” i les sinergies del barri “es veuran alterades”
L’aprovació d’aquest projecte, a més a més, ha suposat una reducció del sòl destinat a infraestructures educatives o culturals, després de modificar el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) per canviar una bona part de l’ús anterior del terreny –educatiu-cultural o de servei públic– a un ús esportiu. “S’ha mercantilitzat el terreny per posar-lo al servei del negoci del propietari de Mercadona”, denuncia Datxu Peris, membre del col·lectiu Forn de Barraca, que també ha mostrat el seu rebuig i ha apostat per donar un ús verd al sòl, tenint en compte que el terreny on s’instal·larà el projecte fa de frontera amb l’Horta Sud de la Punta.
Els col·lectius alerten del perill de turistificació que pot comportar aquest projecte. Ara mateix, Quatre Carreres encara no pateix un procés acusat de gentrificació, “però el preu del lloguer fa anys que augmenta progressivament”, assegura Carbonell, “a causa de totes les urbanitzacions i projectes de luxe que volen fer”. Segons l’advocat expert en urbanisme, es “produirà una revalorització de la zona que generarà gentrificació”, el teixit comercial “es transformarà per donar resposta a les necessitats del turisme” i les sinergies del barri “es veuran alterades”. Contra aquesta amenaça, l’advocat aposta per convertir els “llocs urbans” que queden entre les urbanitzacions privades i les grans edificacions del districte en projectes d’habitatge cooperatiu, xicotets comerços o espais veïnals, perquè “fa falta cohesió social, tant cap a fora, amb una assemblea de veïnes; com cap a dins, amb un club d’escacs, de karate…”, postil·la.
El polèmic canvi de nom
L’Ajuntament de València ha defensat a tota costa la iniciativa de Juan Roig com a inversió necessària per a “contribuir al creixement de València i a la projecció de la seua imatge i reputació”, així com per a “situar a la ciutat en l’elit internacional del bàsquet” i “com a capital de la música”. No obstant això, no totes les representants de la corporació municipal han rebut amb entusiasme l’inici de les obres, sobretot després que Juan Roig anunciara que el nom definitiu serà Casal España Arena, el qual va ser qualificat per algunes representants de “franquista”.
El canvi de nom es produeix setmanes després que el propietari de Mercadona fora gravat en una concentració convocada per Vox i altres formacions d’extrema dreta a València contra l’aprovació d’una pròrroga de l’estat d’alarma i per demanar la dimissió de Pedro Sánchez. Des de Mercadona van eixir al pas afirmant que Roig “camina totes les vesprades per eixa zona i, en dirigir-se a la seua casa, es va trobar amb la concentració”.
Els col·lectius entrevistats no es mostren sorpresos amb el canvi de nom proposat per Roig, “una persona que mai ha representat el barri ni els seus interessos”, rebla amb rotunditat Carbonell, per a qui és una mostra del seu “caràcter reaccionari”. Per la seua part, a l’Associació de la Font de Sant Lluís els fa afirmar que no “serà un projecte participatiu, si ni tan sols han comptat amb l’opinió dels barris per canviar el nom”. Els col·lectius, doncs, alerten de la tendència cap a l’elitització que estan sofrint i sofriran els barris de Quatre Carreres si el veïnat no s’organitza per canviar el seu futur.
