La violència feixista va protagonitzar la Diada del País Valencià del 9 d’Octubre de 2017. Militants i simpatitzants d’España 2000, Ultras Yomus, Defenem València, Avant o el Grup d’Acció Valencianista (GAV), entre d’altres, sembraren el terror amb insults, amenaces, puntades de peu, cops de puny o estocades amb llances cap a les manifestants que eixiren al carrer per sumar-se a la tradicional manifestació de la vesprada. Han passat sis anys d’uns fets que tornaren a marcar un abans i un després a casa nostra i que a moltes persones els van fer recordar les diades celebrades durant els anys de l’anomenada Batalla de València, el conflicte identitari que va marcar la Transició al País Valencià i es va caracteritzar per la violència dels sectors blavers i ultradretans.
La reacció antifeixista no es va fer esperar. El 9 d’octubre de 2018, més de 10.000 persones es manifestaren per donar resposta als atacs feixistes de 2017. La força no només es va fer notar al carrer, també als jutjats. Malgrat les múltiples agressions que succeïren, només deu persones van decidir denunciar els fets. Però, s’hi va sumar un escrit de la Xarxa Espanyola d’Immigració i Ajuda al Refugiat, amb l’objectiu que s’investigaren “els atacs d’integrants de Yomus a membres de la Comissió 9 d’Octubre i periodistes”; i les denúncies de Moviment contra la Intolerància i la Comissió 9 d’Octubre, que, respectivament, s’han personat com a acusació popular i particular. L’Ajuntament de València va intentar presentar-se també com a acusació particular, però els jutjats ho van impugnar.
La Fiscalia demana penes de presó que oscil·len entre els tres i els set anys i mig de presó per als 28 acusats dels presumptes delictes de desordres públics, coaccions, amenaces, maltractament, vulneració de l’exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques i/o lesions
Les denúncies van desencadenar en l’obertura d’una investigació penal, encapçalada pel magistrat Vicente Rios, titular del jutjat d’instrucció número 15 de València. En gener de 2021, el jutge emetia un auto en què anunciava el processament de 28 dels 29 investigats, la majoria membres del grup ultra més conegut de les grades del València CF, l’Ultra Yomus, del qual hi descrivia: “En els seus inicis donava suport al nacionalisme valencià, si bé els seus fundadors abandonaren el grup sobre la temporada 1991/92. Els nous líders canviaren la ideologia al nacionalisme espanyol i el regionalisme valencià amb tendències d’extrema dreta i odi a totes les coses considerades catalanes, al catalanisme i, per tant, a aquells que políticament i culturalment, defensen els anomenats Països Catalans”. I continuava: “No amaguen la salutació feixista en certes ocasions, sobretot, en alguns moments per a festejar i fer-se notar en el camp de futbol o provocar les membres d’altres penyes oposades ideològicament”. En setembre de 2019, Ultra Yomus va decidir posar fi als més de 35 anys de permanència en la grada. En l’actualitat, però, tal com va avançar la Directa, neonazis d’España 2000 i Bastión Frontal l’han intentat ressuscitar.
Finalitzada la fase d’instrucció i de formulació dels escrits d’acusació de les denunciants i el Ministeri Fiscal, representat per la fiscal delegada dels delictes d’odi a València, Susana Gisbert; el 19 de juliol de 2021, el jutge decretava l’obertura del judici oral. La primera sessió està prevista que se celebre el pròxim dilluns, 25 de setembre, a la Ciutat de la Justícia de València. Però, podria no celebrar-se en cas que s’arribara a un pacte entre les parts. El mateix dia, Acció Cultural del País Valencià i l’Esquerra Independentista, han convocat concentracions a la Ciutat de la Justícia de València, a les nou i mitja del matí; a la plaça de la Muntanyeta d’Alacant i a la plaça Maria Agustina de Castelló, a les set de la vesprada.
La Fiscalia demana penes de presó que oscil·len entre els tres i els set anys i mig de presó per als 28 acusats dels presumptes delictes de desordres públics, coaccions, amenaces, maltractament, vulneració de l’exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques i/o lesions; a més de multes i la inhabilitació per al dret al sufragi durant el temps que dure la condemna. Per la seua part, l’acusació particular exigeix penes que oscil·len entre els cinc i els onze anys de presó, inhabilitació per al dret al sufragi durant el temps que dure la condemna, ordre d’allunyament de 300 metres de distància de les agredides, membres de la Comissió 9 d’octubre i assistents als actes que organitzen; i multes amb una quota diària de 20 euros, a més de 45 dies de responsabilitat penal subsidiària. Els delictes dels quals els acusa són desordres públics, delicte comés amb ocasió de l’exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques, integració en grup criminal, lesions, coaccions i/o amenaces.
“El judici pot significar un important precedent per a la condemna social i jurídica de la violència política exercida pels grupuscles” d’extrema dreta i el blaverisme valencià, consideren des d’Acció Cultural del País Valencià, entitat coordinadora de la Comissió 9 d’Octubre. En aquesta línia, Maria Josep Martínez, advocada d’Alerta Solidària, recorda que, a diferència d’altres judicis, “ací els fets estan gravats; hi ha molt material gràfic que evidencia un atac als drets fonamentals, en concret, al de manifestació, bàsic en qualsevol estat que es considere democràtic”. Per la seua part, Esteban Ibarra, de Moviment contra la Intolerància, manifesta que “es va viure un fet molt greu”. “Es va produir –continua– un atac massiu d’ultres. Pensem que es va cometre un delicte d’odi, agreujat per una motivació ideològica, per tant, esperem que hi haja una condemna ferma”.
La Directa explica qui són alguns dels acusats, coneguts per pertànyer a la penya ultra, però també a organitzacions d’extrema dreta o formacions blaveres, que s’asseuran al banc dels acusats el pròxim dilluns.
L’historial ultra d’alguns dels acusats
Un dels que encapçala la llista dels acusats és José Antonio Garcia Herrero, conegut com a Pepe Herrero o “el cronista faller”, per la seua activitat a la televisió i ràdio Onda Fallera. Lidera l’organització blavera Mi Tierra Comunidad Valenciana, grupuscle pràcticament unipersonal que té la seua activitat principal en les xarxes socials. El setmanari El Temps també el va vincular amb els Grups de Defensa de València, imitació dels Grups de Defensa i Resistència de Catalunya (GDR) que van organitzar accions contra els símbols independentistes i llaços grocs, i acostumaven a estar encapçalats per organitzacions ultradretanes.
En la interlocutòria del jutge i l’escrit de Fiscalia, s’assenyala Pepe Herrero com un dels principals instigadors a impedir la manifestació del 9 d’octubre, amb la difusió de missatges com: “veniu ací, encara sou a temps, hem d’omplir València”
Sempre ha estat considerat un propagandista de la ultradreta valenciana que limitava la seua activitat a les xarxes, però el periodista especialitzat en extrema dreta Joan Cantarero, després dels fets violents de 2017; afirmava que estava “començant a ser considerat un personatge important dins de l’entorn ultra, perquè així ho ha decidit Roberto” —en referència a José Luis Roberto, advocat i líder d’España 2000. Cantarero al·ludia al fet que en 2018, en un dinar entre dirigents d’entitats anticatalanistes; Herrero va ser assegut en un “lloc destacat” al costat de Juan García Sentandreu, advocat, excandidat de la Falange i històric membre de la ultradreta valenciana al capdavant de la fundació Nou Valencianisme, del desaparegut partit ultradretà Coalició Valenciana i del Grup d’Acció Valencianista (GAV), protagonista de la violència feixista durant la Transició.
En la interlocutòria del jutge i l’escrit de Fiscalia, s’assenyala Pepe Herrero com un dels principals instigadors a impedir la manifestació del 9 d’octubre, amb la difusió de missatges com: “veniu ací, encara sou a temps, hem d’omplir València”, “la primera vegada que les estelades no ixen per València”, i qualificant els fets com a “moment històric” perquè “plantem cara al catalanisme”. Tres dies després de la Diada i d’emetre’s les imatges de la violència feixista pels mitjans de comunicació, Herrero publicava al seu compte de Facebook: “El 9 d’octubre de 2017 el poble valencià va reconquistar València i va llançar els catalanistes”. L’advocada d’Alerta Solidària, Maria Josep Martínez, posa èmfasi que l’agitació prèvia “també ha de tenir-se en compte, perquè això evidencia que no hi havia espontaneïtat, que era un atac premeditat. Tot el que passa abans, durant i després forma part dels fets dels quals se l’acusa”.
Un altre dels individus coneguts de la ultradreta valenciana que asseurà al banc dels acusats és Vicente Estruch Cortés, àlies cap de pot o l’Alfarrasí. Líder d’Ultra Yomus durant dècades i exvigilant de l’empresa de seguretat GFS Security Group; tal com s’especifica a la interlocutòria, compta amb diversos tatuatges que mostren la seua ideologia nazi: a la mà dreta, les lletres AHTR (Adolf Hitler Tenia Raó); a la cuixa dreta, una esvàstica i els rostres d’Adolf Hitler i Rudolf Hess; o a la zona superior del melic, una àguila amb una esvàstica. Acumula diversos antecedents penals: una condemna de sis mesos per agredir un veí, i una altra de tres anys per tràfic de drogues. En ambdós casos va eludir la presó.
L’Alfarrasí es va poder identificar com a presumpte agressor de fins a cinc assistents a la manifestació del 9 d’octubre. Tal com es llegeix en l’auto del magistrat, la vesprada de la Diada de 2017, Vicente Estruch va accedir a la plaça de Sant Agustí acompanyat d’altres membres d’Ultra Yomus investigats, “en aparent formació, amb càntics, crits i en alguns casos, amb els braços en alt, salutació utilitzada per partits i moviments feixistes i neonazis”. En paraules del magistrat, “el seu propòsit no era un altre que el de fustigar i enfrontar-se a qui assistiren a la manifestació convocada per la Comissió 9 d’octubre i […] dificultar i impedir, inclús mitjançant l’ús de violència, la celebració de la manifestació”.
Vicente Estruch Cortés, líder d’Ultra Yomus durant dècades i exvigilant de l’empresa de seguretat GFS Security Group, es va poder identificar com a presumpte agressor de fins a cinc assistents a la manifestació de la vesprada de la Diada de 2017
Un dels ultres processats que va accedir a Sant Agustí junt amb Vicente Estruch és Javier Cercera Sales, expresident de Curva Nord, la grada ultra d’animació jove del Mestalla. Va fer pública la seua dimissió del càrrec després dels fets violents de 2017. Se li investiga per, suposadament, agredir dues manifestants i ser un dels incitadors dels aldarulls. En la interlocutòria, apareix com a membre de Yomus i administrador de la pàgina de Facebook Ultra Yomus VCF, en la qual tres dies abans de la Diada va compartir un missatge animant a assistir a una de les convocatòries de la penya d’extrema dreta. El missatge anava acompanyat d’una fotografia d’un grup de persones sostenint una pancarta on es llegia: “No mos fareu catalans”.
En octubre de 2019, el jutjat del penal número 1 de Gandia (la Safor) condemnava Néstor Franco Castelló, un dels líders del grup ultra Gandiblues (seguidors del Gandia CF) i íntim de la cúpula dels hooligans del Mestalla, a 22 mesos de presó per un delicte de lesions amb instrument perillós. El motiu: haver agredit cinc joves, quatre d’ells menors d’edat, que van assistir en maig de 2014 a una trobada d’escoles per la llengua, organitzada per Escola Valenciana, a Benirredrà (la Safor). També va estar condemnat a indemnitzar dues de les víctimes amb 2.900 euros. Franco va poder evitar la presó, sempre que indemnitzara els agredits, no cometera altres delictes entre 2019 i 2022 i participara en un programa formatiu de no discriminació i respecte dels drets fonamentals. El pròxim 25 de setembre, Néstor Franco haurà de tornar a asseure’s en el banc dels acusats com a presumpte autor de l’agressió a un fotoperiodista del diari El País la vesprada de la Diada. En aquest fet, també haurien participat altres cinc investigats més.
Francisco Moreno Moreno, membre de l’organització blavera Defenem Valéncia, una de les entitats més obstinades amb l’anticatalanisme; apareix en l’auto de processament i en l’escrit de Fiscalia com a un dels individus que presumptament va increpar els periodistes del diari Jornada
Francisco Moreno Moreno, membre de l’organització blavera Defenem Valéncia, una de les entitats més obstinades amb l’anticatalanisme; apareix en l’auto de processament i en l’escrit de Fiscalia com a un dels individus que presumptament va increpar els periodistes del diari Jornada que es trobaven muntant una taula informativa sobre el seu mitjà abans que començara la manifestació. Tal com relata el ministeri públic, Francisco Moreno, “que portava una bandera espanyola a tall de capa, les va preguntar qui eren i a què es dedicaven, tractant d’interceptar els exemplars que es trobaven empaquetats, i mostrant el seu enuig perquè no li van respondre en castellà. […] “Va tractar d’arrabassar-los el material, el que ells [els periodistes] van tractar d’evitar, al que l’acusat va reaccionar dient que les tallaria el coll, simulant amb un gest que portava una arma blanca”.
En l’episodi intimidatori contra les treballadores de la Jornada, també hauria participat l’acusat Antonio Alemany Solsona, qui “es va encarar amb un manifestant que va tractar de donar suport a les periodistes del diari i li va impedir recollir els exemplars tirats en terra”, es llegeix en l’escrit de Fiscalia. El jutge afegeix en l’auto que, fins i tot, “va llançar exemplars del diari a un contenidor de fem”. Segons va publicar Público.es, Alemany està vinculat amb la formació ultradretana España 2000 i amb el grupuscle blaver Defenem Valencia.
Un altre dels acusats que també ha militat en una formació blavera és Francisco José Sargues Muñoz, qui va anar com a número tres de la llista d’Avant en les eleccions municipals d’Albal (l’Horta Sud) de 2015. Tal com relata el magistrat, l’investigat havia acudit a la plaça de Sant Agustí amb un megàfon i una forca de fusta de grans dimensions i “increpava els manifestants al llarg del recorregut de la manifestació”. Un dels denunciants va decidir gravar l’escena i, llavors, Sargues Muñoz “es va dirigir ràpidament cap a ell tractant de colpejar-lo i fent-lo, efectivament, en la mà, de tal manera que el telèfon del manifestant va caure en terra” i es va trencar.
Una vegada les manifestants van caure a terra, es va sumar a l’agressió Vicente Estruch, qui, segons relata la Fiscalia, “els colpejava amb el pal de la bandera quadribarrada que les havia arrabassat”
Tatuat amb la inscripció “sang i honor” en la part superior del pit, o amb l’escut del GAV en el muscle dret, Blai Bresó Benet és un altre dels processats. L’any 2007 es va presentar com a número 10 en la llista de la formació ultradretana Coalició Valenciana a Alaquàs (l’Horta Oest). Segons consta en l’auto de processament, també és un dels membres d’Ultra Yomus que va accedir a la plaça Sant Agustí amb l’objectiu “de dificultar i impedir, fins i tot, mitjançant l’ús de violència, la celebració de la manifestació”. Un altre dels personatges que destaca per haver pertangut a un partit polític d’extrema dreta i a Ultra Yomus és Daniel Puche Martínez. Tal com va publicar el Butlletí Oficial de València del 28 d’abril de 2015, va formar part de la candidatura de la Falange Española a Benetússer com a número huit de la llista.
Un dels investigats que va captar l’atenció de les càmeres dels mitjans de comunicació i les assistents per la gravetat dels fets que va protagonitzar va ser Juan Manuel Bustos. Amb una bandera d’Espanya amb el bou a tall de capa, les imatges gravades mostren com va propinar una puntada de peu a una de les manifestants, que va caure en terra i va arrossegar en la caiguda al company al qual s’havia agafat. Una vegada en terra es va sumar a l’agressió Vicente Estruch, qui, segons relata la Fiscalia, “els colpejava amb el pal de la bandera quadribarrada que les havia arrabassat”; i altres investigats, com Javier Cervera, Daniel Puche o hooligans que, segons el magistrat, també pertanyen a Ultra Yomyus i estan acusats pels fets violents de la Diada, com Vicente Rincón Carrasco, Raúl Ibáñez Milesi, Manuel Villafranca Ibáñez, Miquel Fabián Gil o José Bernardo Manzanaro Anreus.
