Javier (nom fictici), de 46 anys, intern judicial a la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària (UHPP) de la presó Brians 1, a Barcelona, el van lligar a un matalàs el 6 de gener d’enguany a la una del migdia. Allí el van deixar fins al dia 10 de gener, a les 17:20 h. Quatre dies, quatre hores i 20 minuts subjecte a un llit amb les anomenades contencions mecàniques, una pràctica considerada tortura pel Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa. Era la sisena vegada que li aplicaven contencions en els dos últims anys. La vegada anterior va ser tan sols dues setmanes abans, el 26 de desembre de 2021, a les 8.55 h, i la immobilització va durar 99 hores 35 minuts, fins al 30 de desembre a les 12.30h. Entre els dies 18 i 22 de desembre també el van mantenir immobilitzat, lligat a un matalàs. En aquesta ocasió van ser 93 hores i 20 minuts. Fins a l’1 de setembre d’enguany l’han lligat dues vegades més, en una ocasió durant més de 22 hores i en l’altra per un temps de gairebé 34 hores.
No és el cas més greu de contencions mecàniques. A un altre pres de 55 anys que complia condemna per un robatori amb violència, també intern en la UHPP de Brians 1, el van lligar durant sis dies, vuit hores i 35 minuts. Li van aplicar les contencions mecàniques la matinada del 24 de desembre de 2021 i no el van alliberar fins a les 10 del matí del 30 de desembre. Es va passar bona part de les festes de Nadal lligat a un matalàs sense poder-se moure. El que més temps ha sofert les contencions mecàniques és un home, que actualment té 60 anys, d’origen sudanès, que complia condemna en Brians 2 per un robatori en un habitatge. El van tenir lligat des del 25 d’agost fins al 3 de setembre de 2021. 210 hores i 50 minuts. O el que és el mateix: vuit dies, 18 hores i 50 minuts.
Entre gener de 2021 i setembre de 2022 les contencions mecàniques es van usar un total de 1963 vegades en les presons de l’Estat espanyol, 1.274 de les quals a presons catalanes
Entre gener de 2021 i setembre de 2022 les contencions mecàniques es van usar un total de 1.963 vegades en les presons de l’Estat espanyol, 1.274 de les quals a presons catalanes, i en aquestes són també en les que es van donar els casos més perllongats. Són dades que es desprenen dels registres oficials de contencions mecàniques entre gener de 2021 i setembre de 2022, als quals ha tingut accés El Salto a través de sol·licituds d’accés a la informació pública realitzades a la Direcció de Serveis del Departament d’Igualtat, Justícia i Polítiques Socials del govern basc —que des d’octubre de 2021 té les competències sobre les presons a País Basc—, al Departament de Justícia català i a la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries de l’Estat espanyol.
Les contencions mecàniques són un mecanisme de control que suposa la total immobilització física en una superfície horitzontal a través de vetes adherents i corretges de subjecció. El seu ús va ser prohibit en els centres de menors de tot l’Estat amb la Llei d’Infància aprovada el juny de 2021, després de la mort de tres joves en els últims deu anys arran del seu ús. L’últim d’ells va ser Iliass Tahiri, jove de 18 anys que va morir ficat sobre un llit boca avall, lligat amb corretges a peus i mans, el juliol de 2019. Però el seu ús continua estant permès a les presons de tot l’Estat espanyol i en els centres psiquiàtrics, malgrat que des del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa fa anys que denuncien l’ús excessiu d’aquesta pràctica i reclamant-ne l’abolició.
A les presons, el seu ús està suposadament delimitat en l’article 72 del Reglament Penitenciari de 1996. Aquest article descriu els “mitjans coercitius”, en els quals inclou l’aïllament, la força física, les defenses de goma, els aerosols i les manilles, però no les contencions mecàniques, com ja va alertar l’anterior Defensor del Poble, Soledad Becerril, qui va recomanar al Ministeri de l’Interior reformar el reglament perquè s’incloguessin, una proposta que fins ara no s’ha dut a terme.
Aquests mitjans coercitius apuntats en el Reglament Penitenciari s’usen, segons marca la llei penitenciària de 1979, amb l’objectiu d’impedir actes d’evasió o de violència dels interns, evitar danys dels interns a si mateixos, a altres persones o coses o per a vèncer la resistència activa o passiva dels interns a les ordres del personal penitenciari en l’exercici del seu càrrec. Oficialment, s’aplica durant “el temps mínim imprescindible” i “de manera proporcional al que requereixi la situació específica de l’intern”. El seu ús ha de comptar amb l’autorització prèvia del director del centre penitenciari, excepte en situacions d’urgència, i ha de comunicar-se immediatament al jutjat de vigilància penitenciària, indicant l’inici i cessament de l’aplicació, els motius i circumstàncies que justifiquin el seu ús i l’informe mèdic corresponent, trobant-se la persona presa a la qual se li apliquen aquestes contencions sota la supervisió del personal sanitari.
A les presons basques, on es compten al voltant de 1.300 preses i presos, des que el govern basc va adquirir les competències, l’octubre de 2021, fins a l’1 de setembre de 2022 les contencions mecàniques s’han usat un total de divuit vegades. D’aquestes, en onze ocasions va ser una immobilització amb manilles per un temps màxim de trenta minuts. En les altres set, segons detalla la informació proporcionada per la directora de Serveis del Departament d’Igualtat, Justícia i Polítiques Socials, va ser per un temps major, no especificat, subjectant a l’intern amb corretges homologades a un llit articulat “amb inclinació o sistema de tascó que permeti a l’intern/a una posició inclinada”. Tenint en compte la població carcerària en els centres penitenciaris bascos, per cada cent reclusos s’han aplicat 1,4 vegades contencions mecàniques.
En el cas dels centres penitenciaris sota la competència de la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries de l’Estat espanyol, segons les dades facilitades a través de Transparència, les contencions mecàniques l’any 2021 es van usar en 399 ocasions, amb una durada mitjana de quatre hores, 28 minuts i vuit segons. Entre l’1 de gener de 2022 i l’1 de setembre de 2022, la xifra va ascendir a 272 ocasions. En relació amb la població carcerària, que ronda els 55.000 reclusos i recluses, les contencions mecàniques s’haurien usat 1,28 vegades per cada cent persones internes. És menys de la meitat que les xifres registrades l’any 2016, quan es van comptar 1.087 ocasions en les quals es van usar contencions mecàniques amb una durada mitjana de nou hores i vint minuts.
El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha estat l’organisme que ha facilitat les dades més completes sobre l’ús de contencions mecàniques, però són també les dades més alarmants
Segons les dades facilitades a través del portal de Transparència del govern català, en 2021 les contencions mecàniques es van usar un total de 586 vegades. En 2022 els números són encara més alts: 689 vegades només entre l’1 de gener i l’1 de setembre d’enguany. Seguint la mitjana mensual, el nombre de contencions mecàniques aplicades l’any 2022 podria arribar a més de mil, la qual cosa suposaria prop del doble que l’any anterior. En tot el període analitzat, la taxa d’ús de contencions mecàniques per població de presos i preses en les presons catalanes —entorn de 7.700 persones— va ascendir al 16,44%, tretze vegades més que la taxa registrada en les presons de la resta de l’Estat.
Per gènere, les dones preses s’emporten la pitjor part, si es té en compte el percentatge de població reclusa femení. En 2021, cent de les 586 vegades que es van usar contencions mecàniques van ser a dones preses, malgrat que la població carcerària femenina a Catalunya no arriba al 7% del total.
Per què uns números tan alts?
“Hem pogut constatar que a Catalunya s’usen davant qualsevol episodi d’agressivitat per part de les persones preses, ja sigui cap a altres persones, ells mateixos o cap a coses. Quan una persona està alterada o amb crisi d’angoixa i està agressiva, la manera que tenen de solucionar la situació és lligant-la, i després les contencions en molts casos es prolonguen malgrat que la persona es relaxi o fins i tot s’adormi”, afirma Cristina Garés, psicòloga i especialista en criminologia i sociologia jurídic-penal.
“Davant qualsevol episodi violent, com a baralles entre ells o amb funcionaris, s’empra constantment”, denuncia Cristina Garés, investigadora de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona
Garés és investigadora de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona i part de l’equip de Sirecovi, una eina de registre i comunicació per a la protecció de víctimes de violència institucional a Catalunya. “Davant qualsevol episodi violent, com a baralles entre ells o amb funcionaris, s’empra constantment; el motiu que addueixen en la majoria de casos és violència i danys, per la qual cosa sembla que també s’empra davant danys a les instal·lacions. És un ventall de conductes superampli les que porten a l’ús de les contencions mecàniques”, continua Garés, que, durant els anys que porta investigant sobre contencions mecàniques, ha pogut parlar amb desenes de persones preses que han sofert aquest mètode de control.
“Hi ha gent en aïllament amb tendència a autolesionar-se, i el primer que fan és lligar-te”, assenyala Garés en referència a alguns dels testimoniatges en primera persona que ha pogut escoltar. “He vist casos com el d’una noia que s’ha intentat penjar perquè estava demanant tabac desesperadament i no li ho donaven, i després l’han lligat; després d’haver-se intentat penjar hauria d’haver estat en observació, així que no hauria pogut intentar-ho una altra vegada, per a què, llavors? És obvi que és un missatge en pla ‘davant aquesta mena de conductes ja saps el que et passarà’, la majoria dels presos als quals han posat contencions amb els quals he parlat diuen que sabien el que els anava a passar”.
Garés comenta que, seguint aquest ús de les contencions com a forma de càstig, està convençuda que, després de finalitzar les contencions, aquestes preses són ingressades en règim d’aïllament, si és que no ho estaven ja abans. De fet, segons les dades facilitades, en el 37,7% de les ocasions en les quals es van usar contencions mecàniques en 2021 va ser en règim d’aïllament, i el percentatge entre gener i setembre de 2022 ascendeix al 49,3%. Són contencions mecàniques d’ús regimental en la seva majoria, perquè sol concordar amb casos en els quals la mesura ha estat ordenada pel cap de serveis del centre penitenciari, enfront de les contencions mèdiques, que només poden ser aplicades per metges o psiquiatres.
El subdirector General de Centres i Gestió Penitenciària ha rebutjat donar accés als documents que regulen les contencions mecàniques argumentant motius de “seguretat pública dels establiments penitenciaris i de les persones que conviuen en ells”
Des d’El Salto hem sol·licitat a través de Transparència els únics documents en els quals es regula l’ús de les contencions mecàniques en les presons catalanes, les guies d’actuació penitenciàries, conegudes amb les sigles GAP, que avui dia no són públiques i que el síndic de greuges va anunciar al juny que reclamarà davant el Parlament de Catalunya que es fessin públiques. En la seva resposta, el subdirector General de Centres i Gestió Penitenciària ha rebutjat donar accés a El Salto a aquests documents argumentant motius de “seguretat pública dels establiments penitenciaris i de les persones que conviuen en ells”.
“La documentació demanada per la interessada són manuals formatius amb caràcter fonamentalment pràctic per a capacitar als professionals penitenciaris en la gestió d’alteracions regimentals en els centres penitenciaris”, assenyala el subdirector General de Centres i Gestió Penitenciària. “El seu contingut té un alt component gràfic, amb imatges dels formadors en la seva funció docent. Aquestes imatges gràfiques s’intercalen amb text explicatiu dels casos d’ús i són prou explícites per a identificar a les persones que s’ocupen de la formació i pràctiques de les GAP, amb el risc corresponent per a la seva seguretat. El coneixement públic i difusió indiscriminada de les GAP pot tenir una afectació clara en la necessària seguretat pública penitenciària”, continua en la seva denegació d’accés a la informació.
Des d’El Salto també ens hem intentat posar en contacte amb els sindicats de funcionaris de presons ACAIP i UGT de Brians 2, sense que fins al moment hagin respost a les nostres peticions d’entrevistes.
Abolir les contencions mecàniques a Catalunya?
El maig de 2021, Catalunya es va convertir, sobre el paper, en l’única comunitat autònoma on l’ús de contencions mecàniques quedava gairebé prohibit, relegat a casos molt extrems en els quals no funcionés una altra mesura. L’ordre, inclosa en la circular 2/21, amb Ester Capella al capdavant del Departament de Justícia, no es va dur a la pràctica, segons mostren les xifres oficials de contencions mecàniques i alertava al desembre d’aquest any el síndic de greuges. Al març d’enguany, el Departament de Justícia, llavors en mans de Lourdes Ciuró, va aprovar una modificació eliminant les limitacions en l’ús de contencions.
A principis de desembre d’enguany, Gemma Ubasart, consellera de Justícia des d’octubre i relacionada amb organitzacions de drets humans com Irídia en anys anteriors, ha anunciat que treballaria per a eliminar les contencions mecàniques de les presons catalanes. Es potenciarà l’ús de cel·les encoixinades per a substituir les contencions mecàniques?
“La cel·la encoixinada és un element que ajudaria a evitar contencions si es fa bé”, assegura Álvaro Muro Álvarez, coordinador dels Serveis de Psiquiatria Penitenciària de Barcelona
Álvaro Muro Álvarez, coordinador dels Serveis de Psiquiatria Penitenciària de Barcelona, assenyala que aquest tipus de mesura de control dels interns ja s’utilitza en molts llocs. “La cel·la encoixinada és un element que ajudaria a evitar contencions si es fa bé. És a dir, en la cel·la encoixinada, la indicació és per a mi la preagitació, perquè a una persona que està a punt d’agitar-se la poses en un lloc amb menys estímuls i en el qual pugui estar amb una certa seguretat, i possiblement t’evites l’agitació, que és el que porta a la contenció. Però per a una persona que està ja agitada, una cel·la encoixinada suposa que a la persona la deixes aquí un munt d’hores, però el seu cervell continua sense descansar perquè segueix de costat a costat dins de la cel·la”, explica el psiquiatre. “Per a mi la cel·la encoixinada és un complement molt bo, però no vull dir que pugui evitar totes les contencions, les pot disminuir bastant. Per tant, cal disposar, al meu entendre, d’aquests elements: de cel·la encoixinada i per a algun cas excepcional, de la possibilitat de contenció”, afegeix.
En el cas de Brians 1, Muro assegura que no disposen d’aquesta mena de cel·les perquè disposen d’equip mèdic suficient per a evitar l’agitació amb contenció verbal. “Quan un malalt veiem que està entrant en un estat d’alteració, el personal l’acompanya a una altra sala que no està encoixinada, però és una sala tranquil·la on es pot parlar amb ell, o se li acompanya a l’habitació i es queda allí amb ell. És a dir, ho calmem abans que s’agiti sense necessitat de recórrer a la cel·la encoixinada, perquè tenim personal preparat per a fer-ho”, afirma.
Denúncia davant d’institucions internacionals
Alejandro Forero, investigador de l’Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans de la UB, ha anunciat l’inici a partir del 19 de desembre d’una campanya de denúncia davant d’institucions internacionals de les informacions publicades per El Salto. Entregaran les dades al Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura, a l’Organització Mundial contra la Tortura i al relator especial contra la tortura de les Nacions Unides. “Davant de la gravetat d’aquesta situació i la denúncia internacional que iniciem avui esperem que des del departament de Justícia es prenguin mesures urgents per caminar cap a la “contenció zero”, tal com recomanen els organismes nacionals i internacionals de drets humans”, ha reblat Forero.
__________________________
Un projecte de Civio i ‘El Salto’
Aquest treball és fruit d’una col·laboració en paral·lel entre Civio, que ha investigat l’ús de contencions mecàniques en hospitals psiquiàtrics (pots llegir el seu reportatge aquí), i El Salto, que ha abordat l’ús d’aquestes subjeccions a centres penitenciaris. Per a això, hem sol·licitat dades per Transparència a les administracions de País Basc —que té les competències sobre presons des d’octubre de 2021—, Catalunya i la Secretària General d’Institucions Penitenciàries.
