Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Absolen els mossos acusats de trencar el nas, obrir el cap i causar altres ferides a tres joves durant els fets de Can Vies

L'Audiència de Barcelona ha pres la decisió en considerar que no havia quedat provada l'autoria i no donar credibilitat als testimonis dels denunciants. Els joves, per contra, sí van ser condemnats per un delicte de desordres públics i danys l'any 2016 després d'haver estat denunciats pels mateixos policies

/ Gorka Leiza

La secció segona de l’Audiència de Barcelona ha absolt set agents de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra dels delictes contra la integritat moral i de lesions pels que eren acusats arran de la detenció de tres joves durant els fets de Can Vies, ocorreguts el maig del 2014. Els joves acusaven els agents de ser responsables de contusions, raspades i traus: un d’ells presentava una ferida oberta al cap que va obligar a posar-li set grapes i un altre, una fractura del nas. Els tres joves formaven part del grup que es va anomenar “Quatre roses” –perquè la detenció es va produir al carrer Rosés del barri de Sants–, ells i una quarta persona van ser denunciats pels mateixos agents dels Mossos i en aquella ocasió sí van ser condemnats per un delicte de desordres públics i danys l’any 2016.

Els tres joves formaven part del grup que es va anomenar “Quatre roses”: ells i una quarta persona van ser denunciats pels mateixos agents dels Mossos i en aquella ocasió sí van ser condemnats per un delicte de desordres públics i danys l’any 2016

Crida l’atenció el to emprat –per dues jutgesses i un jutge– en la sentència per a referir-se als esdeveniments posteriors a l’intent d’enderroc de l’històric centre social de Sants, que va comptar amb un ampli suport veïnal i de col·lectius barcelonins. La concentració d’aquell 28 de maig, “convocada per col·lectius antisistema i anarquistes”, segons la sentència, “va derivar en incidents violents que es van prolongar diverses hores, protagonitzats per diversos grups que alteraven la pau pública tombant motocicletes i contenidors, incendiant alguns d’ells amb risc per la circulació, causant desperfectes en aparadors, entitats financeres i mobiliari urbà al mateix temps que llançaven ampolles de vidre i pedres contra els efectius policials que tractaven de restablir l’ordre i eren assetjats per diversos grups”.

En l’absolució, signada pels magistrats Javier Árzua Arrugaeta, Maria José Magaldi Paternostro i Maria del Carmen Hita Martiz, es dictamina que “no ha resultat acreditat que les ferides que presentaven els tres joves es produïren quan havien sigut detinguts i no en ser dispersats o detinguts pels agents en el curs de la necessària actuació que va tenir com a resultat la seva detenció”. A més, per al tribunal tampoc queda provada l’autoria de les lesions per part dels mossos acusats. Per contra, considera la sentència condemnatòria imposada contra els joves l’any 2016 com “la veritat matèria declarada, és a dir, fets certs que vinculen a aquest Tribunal”, i desacredita les declaracions dels denunciants: “les versions oferides pels lesionats segons les quals, després d’haver assistit a la manifestació ‘s’encaminaven pacíficament cap als seus domicilis’ no mereixen cap credibilitat a la Sala”.

Els jutges fan especial èmfasi en desmuntar l’acusació de delicte contra la integritat moral interposada per les advocades dels tres joves. “Des de cap prisma jurídic integren el delicte contra la integritat moral que se’ls atribueix en no merèixer la qualificació d’acte degradant, ni del tipus menys, cap de les actuacions conduïdes pels agents”, i arriben a qualificar la petició de les acusacions particulars de “frivolitat jurídica”.

Pel que fa a l’ús inapropiat de les porres (dos dels denunciants presentaven ferides al cap, quan el protocol exigeix que aquestes armes s’utilitzen solament per sota de la cintura), el tribunal la reconeix, però no condemna els mossos en “no haver-se provat quins van ser els autors directes de les mateixes” i justifica la possibilitat d’haver-se produït en el “context d’assetjament” cap als policies que utilitzen per referir-se al dia en el qual es van produir els fets.