Ni força, ni violència, ni intimidació ni danys. Això és el que conclou la sentència pel cas d’ocupació d’una oficina del BBVA al barri de Sant Andreu de Barcelona el març del 2017. Tot i que el banc va retirar la denúncia, el Ministeri Fiscal va decidir tirar endavant el judici contra vuit persones, acusades d’haver emprat “violència”. En el judici, que es va celebrar el dilluns 9 de novembre, l’acusació demanava dos anys de presó i una multa de 900 euros per danys a cada una de les encausades. En un comunicat, les afectades subratllen que el judici era “un sense sentit”, celebren la victòria judicial i adverteixen que “res ni ningú evitarà que seguim matinant per aturar desnonaments”.
La jutge –la mateixa que va absoldre l’activista del CDR, Tamara Carrasco– considera provat que no es va impedir que els clients poguessin fer les seves operacions i subratlla que no ha quedat acreditat que s’utilitzés cap mena de força o violència per entrar a l’oficina bancària o per quedar-s’hi. Però a més, l’escrit de la sentència afegeix que mai va existir un requeriment verbal o escrit de cap representant de l’entitat perquè s’abandonés el recinte fins a la denúncia que es va interposar l’endemà, el tres de març. Les activistes es van quedar a dormir el dia 2 i l’endemà, mentre dinaven, van arribar els Mossos d’Esquadra per comunicar la denúncia de l’entitat, van identificar set de les vuit persones encausades, “que van abandonar de manera immediata l’oficina”.
Com explicava l’advocada d’algunes acusades, Pilar Rodríguez, Fiscalia va aplicar el punt 203.2 del Codi Penal que contempla “violència o intimidació” i és així com elevava la petició d’una pena de multa d’un o tres mesos –el que havia demanat el BBVA abans de retirar-se– a pena de presó de sis mesos a tres anys.
Desperfectes sense acreditar
Respecte al delicte lleu de danys, el jutjat penal 25 de Barcelona explicita que “ni tan sols s’exposa a l’escrit d’acusació els desperfectes que es van causar” i ho considera “motiu suficient per excloure el delicte”. Segons la sentència, “cap dany ha quedat acreditat”. Testimonis com acusades han defensat que només van estripar fulls de publicitat i van posar etiquetes, però que no van danyar ni causar cap destrossa a l’oficina. “Va ser molt festiu, un restaurant del barri ens va portar pizzes, es va organitzar una classe de samba…”, explica Juanjo Ramon -actualment a la PAH Mollet-, que tot i participar en l’ocupació, no va ser denunciat.
Entre les acusades hi havia l’activista pel dret a l’habitatge Ainhoa Lafuente -ara de la PAH Mollet- que no va ser identificada amb la resta, sinó el dia anterior. Lafuente ha acreditat que estava treballant quan van arribar els Mossos, però explica que el primer dia de l’ocupació, quan tornava de treballar cap a casa seva, a Sant Andreu, va passar per l’oficina a donar suport i va prendre el megàfon per anunciar la classe de samba a l’exterior. En aquells moments, va passar una patrulla policial i la van identificar. Precisament, la jutge recull aquesta circumstància i alhora, el fet que hi ha gent que va ser identificada el tres de març “amb independència que estiguessin dins l’oficina, sempre en la part ‘pública’, o a la zona del caixer automàtic, o a l’exterior, i amb independència que fossin simpatitzants o membres de la PAH o que fossin veïns o que simplement s’hi haguessin apropat a menjar macarrons”.
Absolucions en altres casos
No és la primera vegada que un cas d’ocupació del BBVA arriba a judici ni que les activistes guanyen. Una trentena de militants de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell (PACH) van ser absoltes el 2013 per l’ocupació d’una oficina del banc, que en el moment de l’acció era Unnim, que es va allargar fins a disset dies. L’advocada Pilar Rodríguez recorda que la jutgessa va considerar rellevant que les negociacions no es van trencar durant l’ocupació, el fet que no va haver-hi violència i no es va accedir a cap document privat.
Tres anys més tard, arribava una altra absolució, en aquest cas per l’ocupació durant disset dies una oficina del BBVA el 2014, per la que havien estat denunciades tretze activistes
El BBVA és el banc espanyol que més inverteix en la indústria armamentística –4.450 milions d’euros entre el 2014 i el 2019– i alhora qui més pisos buits acumula a Catalunya, segons el Registre de la Generalitat. A través de diverses societats del grup o absorbides, el BBVA supera els 5.900 habitatges registrats, un 20% del total.
