Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Llenguaferits, un viatge multidisciplinari per la diversitat lingüística

L’escriptor i activista David Vila i la filòloga Jessica Neuquelman impulsen un projecte multidisciplinari que reivindica la riquesa lingüística dels Països Catalans. A través d’un ampli registre interpretatiu, que barreja el testimoniatge amb relats plens d’ironia, conviden la població a descobrir les variants dialectals que ofereix el català i potenciar el seu ús en totes les esferes de la vida social

/ Arxiu

Assistim a la paradoxa que, mentre la globalització ens acosta a tots els racons del planeta, també afavoreix un procés accelerat d’uniformització que esborra qualsevol bri de diversitat, sigui ecològica, cultural o lingüística. No cal ser un expert per adonar-se’n, ja que les dades són demolidores: segons els últims estudis, l’ús del català decreix entre les capes més joves i no hi ha setmanes que no es declari extingida una llengua a causa d’aquest mercat global on les cultures hegemòniques devoren les petites. Un fet que no hauria d’amoïnar-nos si creiem que un idioma és simplement una eina per comunicar. Però no és el cas: cada llengua, amb els seus mots i expressions genuïnes, susciten una manera particular d’interpretar la realitat i la forma amb què els seus parlars s’han relacionat entre si com a grup diferenciat. Carme Junyent s’hi refereix quan ens recorda que “no hi ha res com la llengua que doni tant sentit de pertinença a una comunitat”.

Descobrir el valor de la diversitat és el motor de Llenguaferits, un projecte impulsat per l’escriptor i dinamitzador lingüístic David Vila, veí de Sabadell, i la filòloga Jessica Neuquelman, nascuda a la ciutat francesa de Dunkerque i establerta al Pla del Penedès. A quatre mans i a cavall d’aquest contrast d’origen, ens revelen la necessitat de preservar l’actual ecosistema lingüístic, no pas com un souvenir petrificat en el temps; sinó com una aportació al coneixement i l’intercanvi de grups i cultures que conviuen arreu del planeta.


Un conte, divuit idiomes

Llenguaferits estava concebut per ser un programa de ràdio, però la pandèmia va esberlar aquesta possibilitat i el projecte va adoptar altres formats: des d’un perfil d’Instagram fins a un canal de YouTube, on Vila i Neuquelman publiquen les càpsules enregistrades als indrets on viatgen per narrar les curiositats dialectals i el valor de les paraules que distingeixen aquests llocs. “Creiem que les llengües són instruments incomparables d’identificació col·lectiva i cohesió social i, alhora, unes maneres úniques de veure la realitat”, asseguren.

Llenguaferits estava concebut per ser un programa de ràdio, però la pandèmia va esberlar aquesta possibilitat i el projecte va adoptar altres formats: des d’un perfil d’Instagram fins a un canal de YouTube

Aquesta invitació a descobrir les llengües i la seva interacció amb la història mena del conte ‘Perspectives’, que David Vila va incloure el 2017 en el seu llibre Roba estesa (Voliana Edicions) i que ara s’ha relligat en divuit idiomes, que van des dels més estesos, com el francès, el portuguès o l’alemany, fins a altres més minoritzats, entre els quals l’èuscar, l’occità, l’amazic o el mateix català. Una nova edició de Perspectives (Sibilam Edicions) s’acompanya d’un text introductori a càrrec de Neuquelman i les il·lustracions de Sílvia Morilla, fins a crear una al·legoria en torn l’extraordinària partitura que conformen els milers de llengües que omplen el món. Un elogi a la pluralitat que Llenguaferits reivindica just quan totes les dades indiquen el contrari: un 40% d’idiomes són en risc de desaparèixer.

De la mà d’aquesta declaració de principis, Vila i Neuquelman ens obsequien amb un menú d’incentius per utilitzar les llengües a través d’un vocabulari distès on algun expert aporta la seva mirada més acadèmica a l’existència del vocabulari sobre el qual estan indagant.


Aixecar ponts per trencar fronteres

En el seu viatge pel territori, el tàndem d’activistes identifica les particularitats lingüístiques de cada lloc, connectant-les amb aspectes que, com l’aigua, la natura, els animals o algun fet històric, permet als espectadors apropar-s’hi de forma més planera. “A vegades trobem curiositats a través de la gent o en busquen de la mà de referents que n’expliquen el significat”, afirmen Vila i Neuquelman. Entre els indrets que ja han visitat destaca el Pla de l’Estany, el Moianès, el Vallès Occidental, el Garraf, Sant Sadurní d’Anoia o la Terra Alta, en els quals han enregistrat una colla d’episodis que, per mitjà de l’anècdota comentada, ens aproximen als elements més genuïns que caracteritzen el nostre idioma.

Així, per exemple, a Tarragona exploren la transició del llatí al català i l’empremta que la civilització romana ha deixat en forma d’oficis i el nomenclàtor existent, mentre a Organyà se submergeixen en les famoses Homilies, considerades el document en prosa més antic en llengua catalana. D’aquesta manera, relacionant els mots amb el paisatge social, Llenguaferits acosta el públic a un indret en el qual les paraules ho expliquen tot. Un objectiu que va guanyant terreny gràcies a un registre entretingut on no falta l’humor, la interpretació artística, pinzellades sonores i una anàlisi amena que creix a mesura que la parella ensenya el mosaic de tradicions han arrelat al llarg de la geografia.

El duet traça un missatge que fomenta el respecte, l’estima i la defensa de tots els parlars “sense necessitat de recórrer a l’argot partidista o propi dels sociolingüistes”, apunten

Així és com el duet traça un missatge que fomenta el respecte, l’estima i la defensa de tots els parlars “sense necessitat de recórrer a l’argot partidista o propi dels sociolingüistes”, apunten. Prova d’això és la càpsula en què transiten de l’Alt Camp al Matarranya, una comarca de la Franja, per evidenciar que la llengua no entén de fronteres imposades. “Les fronteres polítiques res tenen a veure amb les físiques, com ho demostra que el 99% dels estats són plurilingües”, indiquen Vila i Neuquelman. També en l’episodi dedicat a Catalunya Nord, les converses sobre una paraula, símbol o realitat social fan aflorar la discriminació que el català pateix en aquesta regió sota tutela francesa.

A través d’aquestes seqüències, que algunes escoles pensen incorporar com a material didàctic, Llenguaferits contribueix a fer del català una peça clau per a la vertebració social del país, sense que això vaig en detriment de cap altra llengua, ja que “l’intercanvi és necessari si volem viure amb plenitud”.