Adrià Carrasco ha reaparegut avui a Catalunya. Un cop perduda tota consistència de la causa judicial –fins al punt que el jutjat de Granollers que l’instruïa n’ha ordenat el sobreseïment provisional– i després de dos anys i mig d’exili a Bèlgica, mil dies, arran de la persecució per part de la Guàrdia Civil, Carrasco ha protagonitzat una roda de premsa per sorpresa a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al passeig de Lluís Companys de Barcelona, acompanyat pel seu grup de suport i la seva mare, qui en els moments més difícils de la seva fugida també va encapçalar la defensa de l’espluguenc amb entrevistes als mitjans de comunicació. Tamara Carrasco també ha estat present a la roda de premsa i s’han fos en una abraçada.
L’activista d’Esplugues ha intervingut a la roda de premsa per denunciar que el fet que tota la causa hagi acabat en res, “confirma que aquest és un muntatge policial més” i que “l’únic objectiu era desmobilitzar la classe treballadora”. Ha assegurat que seguiran lluitant perquè tothom “pugui gaudir d’unes vides que valguin la pena ser viscuda començant per l’amnistia total”. La seva mare, Núria Tarrés, també ha parlat emocionada i ha explicat la vivència: “mil dies d’injustícia, de patiment, d’enyor profund, de plors, de perplexitat, d’insomni (…) de ràbia, d’impotència, de por d’incerteses, però també mil dies de solidaritat, d’abraçades, de suports, d’estimes, de superació, d’aprenentatges…”. Dirigint-se a l’Estat i als cossos policials ha etzibat: “si les vostres mares sabessin de debò el que feu, s’avergonyirien de vosaltres” i ha reconegut que fan “molta por, perquè ara us sabem capaços de tot”, per afegir, però, que “la por ja no ens paralitza”. El grup de suport ha anunciat una concentració avui a dos quarts de vuit de la tarda davant l’Ajuntament d’Esplugues.
La matinada del 10 d’abril del 2018, la Guàrdia Civil va irrompre a casa de Tamara Carrasco i d’Adrià Carrasco. A la primera la van detenir i al segon ja no el van trobar. El jove d’Esplugues de Llobregat tenia 25 anys quan va marxar a Bèlgica per evitar la seva detenció, acusat de terrorisme i rebel·lió per pertànyer al Comitè de Defensa de la República (CDR) d’Esplugues de Llobregat i concretament, pels talls i l’aixecament de les barreres dels peatges durant la Setmana Santa.
Des d’aleshores han passat més de dos anys i mig i el cas s’ha anat desfent com un terròs de sucre. Primer, l’Audiència Nacional espanyola comandava l’Operació Caldera, però el novembre del 2018, a petició de la fiscalia, va deixar d’investigar Tamara Carrasco i Adrià Carrasco per delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició i va enviar la causa als jutjats ordinaris per desordres.
Però el passat 6 d’octubre el que havia motivat una Operació amb unitats d’assalt va acabar d’esmicolar-se: el jutjat penal 25 de Barcelona va absoldre Tamara Carrasco. La Guàrdia Civil no va demostrar que la membre dels CDR enviés una gravació de veu a ningú més que al seu cercle d’amics i la magistrada va considerar que l’activista no incitava a cap desordre i que les accions dels CDR eren legals.
