Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Afectats per una immobiliària familiar que té una vintena d'edificis a Barcelona

Darrere Finques Llor hi ha una família que posseeix diversos blocs a la ciutat, pisos i locals. Sergi Ledo, que ha denunciat la propietat per mal estat de la finca i assetjament immobiliari, el 20 de juny té cita als jutjats perquè continua vivint al seu pis del carrer Escorial sense contracte vigent. Pepito, veí de la Barceloneta, també continua a casa seva, malgrat que van extingir el seu contracte de renda antiga

Casa de Sergi Ledo, al carrer Escorial / Victor Serri

El novembre de 2017, Sergi Ledo presenta una denúncia a l’Ajuntament de Barcelona pel mal estat de l’edifici on viu al carrer Escorial. Després d’una inspecció, el passat mes d’octubre, la propietat rep una notificació que ordena diverses mesures per millorar baixants, canonades i humitats. Poques setmanes després, un burofax adverteix Ledo que no li renovaran el contracte, quan finalitzi el setze de febrer. Al document del Consistori lliurat a la propietat consta el número del seu pis i Ledo insisteix que “és obvi que el meu propietari no em renova com a reprimenda pel fet d’haver-me vist obligat a fer una denúncia”. De fet, l’inquilí explica que quan va trucar a Finques Llor per preguntar per què no li renovaven el contracte, li van etzibar que “ja sabia perquè”.

Finques Llor és només la marca comercial. Darrere hi ha la família Llor i la societat immobiliària Proinver 33 SL, dirigida per Domingo Llor Duran. L’empresa, amb les darreres dades disponibles al registre mercantil, només acumula 215.000 euros en immobilitzat material -patrimoni que inclou immobles-, però a nom dels diferents membres de la família -que formen part del consell d’administració de l’empresa- consten una vintena de blocs a Barcelona, alguns pisos i locals. La família Llor conforma un gran tenidor.

A causa de la situació que viu, Ledo va decidir presentar una denúncia per assetjament immobiliari: “segueixo ferm en què la situació que estem patint és d’assetjament, en tant que ens volen fer fora del pis després d’haver denunciat unes deficiències greus”

Tot i que Sergi Ledo continua pagant el lloguer de 625 euros cada mes, el pròxim 20 de juny té cita als jutjats, perquè el propietari, Llor Duran, va interposar una denúncia per expiració de contracte. Malgrat que el seu salari no arriba als 700 euros al mes, compta amb el suport de la seva parella per pagar el pis i han estat dos anys batallant perquè millorés l’estat de la finca. La propietat, assegura, no s’hi ha posat fins que l’Ajuntament ho ha ordenat. A causa de la situació que viu, i amb el suport de l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia i del Sindicat de Llogaters, Ledo va decidir presentar una denúncia per assetjament immobiliari: “segueixo ferm en què la situació que estem patint és d’assetjament, en tant que ens volen fer fora del pis després d’haver denunciat unes deficiències greus”.

Sergi Ledo ha denunciat en diverses ocasions el mal estat de la finca |Victor Serri

 

El juliol de l’any passat, per primera vegada, es van presentar denúncies de mòbing a través de la llei d’habitatge aprovada fa deu anys, una via administrativa que permet actuar i sancionar els responsables amb fins a 900.000 euros. Però Ledo no ho té gens fàcil: “no prosperarà. No hi ha suficients motius que ho provin, ni proves físiques, com correus amb la propietat, que puguin demostrar res”. En termes generals, l’inquilí assegura haver-se sentit desprotegit: “Si vas a l’Ajuntament a posar una denúncia pel mal estat de la finca, ells mateixos et solen advertir. Et diuen que el que faràs segurament tindrà conseqüències: et pujaran el lloguer o et faran fora”. Abans de recórrer a la denúncia, explica que va demanar a la propietat les millores, però no van solucionar-ho: “La situació de casa i del bloc era insostenible: em queia la merda dels veïns pels baixants, literalment. Tenia humitats al safareig i al lavabo. La instal·lació elèctrica de la comunitat feia por i no teníem ni presa de terra a casa, i la bateria de comptadors d’aigua tenia fuites constantment i les canonades eren de plom”.

A l’altra punta de la ciutat, hi viu el Pepito, un home de 83 anys que ha nascut, crescut i envellit a la Barceloneta. És un pis d’uns trenta metres quadrats amb molt mal estat, on també van viure avis i pares, primer amb un contracte de protecció oficial i després en mans de Finques Llor amb un contracte de renda antiga. Fa quatre anys però que la immobiliària va presentar una demanda per extinció de contracte, perquè en morir la seva mare no va fer el canvi de nom. Paga 145 euros al mes, però volien que passés a pagar-ne 500, quan la seva pensió no arriba als 600.

Pepito amb els periquitos al seu pis de la Barceloneta |Victor Serri

 

Pepito ha decidit no moure’s de casa, on conviu amb l’aleteig d’algun periquito que es cola per la porta del balcó. “He viscut tota la vida aquí i no marxaré. Tinc dret a un habitatge”. Cada mes, continua ingressant el lloguer, mentre que la propietat no ha arreglat res: hi ha fuites d’aigua al pis, humitats i un llarg etcètera de problemes, que ha denunciat a l’Ajuntament. Fins i tot recorda que va viure sense aigua, recollint-la a la font, durant quatre mesos. Remunta l’inici del conflicte al 2015, quan van posar una bastida a la façana, sense avisar. Va advertir al Consistori perquè assegura que a més, els obrers no tenien contracte: “La immobiliària em va dir que ja m’ho trobaria”.

A l’edifici, segons Pepito, només queden dos pisos de renda antiga i un contracte de tres anys de lloguer. La resta, tres habitatges més, són turístics: “no és estrany veure gent entrar amb maletes”, assegura. En tot cas, a la pàgina de l’Ajuntament no hi consta cap llicència al carrer Pescadors 48.


En mans d’uns interventors municipals

En aquest cas, darrere l’administració de Finques Llor hi ha el propietari Antonio Muñoz Juncosa, que tot i no portar el cognom familiar, en forma part com a marit de Maria Teresa Llor, una de les conselleres de l’empresa Proinver 33 i filla de l’administrador Domingo Llor Duran. Tots dos, a més de ser administradors solidaris d’una altra empresa immobiliària -Mataró Barcelona Nuevas Inversiones-, són interventors municipals, un càrrec funcionarial dedicat a la fiscalització interna de la gestió economicofinancera perquè s’adigui a la legislació vigent.

El jutjat número 1 del Vendrell va imputar-los tots dos el 2015, en el marc del cas de corrupció Torredembarra, en una peça separada que investiga un delicte contra l’administració pública a l’Ajuntament per suposades contractacions irregulars o fetes a mida, com a membres del tribunal de selecció. Finalment, el febrer de 2018, l’Audiència Provincial de Tarragona va dictar el sobreseïment de la causa.