El 21 de juny de 2017, Iria Calvelo Irinha va ser assaltada per dos guàrdies civils al garatge de casa seva, quan marxava a treballar a primera hora del matí. En adonar-se del que passava, va veure que el seu garatge era ple d’agents, va voler preguntar per què la detenien i la resposta va ser clara: estava acusada d’enaltiment de terrorisme. A casa seva hi havia més guàrdies armats que van registrar-ho tot. Aleshores, Irinha formava part de la direcció de Ceivar –l’organització antirepressiva del independentisme gallec– i amb dos militants més va ser acusada de formar part d’un entramat de suport a Resistencia Galega, una suposada organització armada. La seva detenció s’emmarcava dins de la segona part de l’Operació Jaro, que s’havia iniciat dos anys abans amb la detenció de nou militants de Causa Galiza sota la mateixa acusació. El passat 3 de novembre, va quedar vist per sentència el judici celebrat a l’Audiència Nacional espanyola contra els dotze independentistes gallecs. Damunt la taula hi ha la il·legalització de les organitzacions Ceivar i Causa Galiza i penes de presó que sumen cent dos anys pel conjunt de les encausades.
Com va transcórrer el judici des del punt de vista jurídic, però també des del punt de vista personal?
Potser del punt de vista jurídic no he de ser jo qui hagi d’analitzar-ho, però podria dir que el que vam viure la setmana passada a l’Audiència Nacional va ser un judici polític amb una clara intenció de criminalitzar l’independentisme gallec i la seva militància. En l’àmbit personal ho vaig portar millor del que esperava. Els dies previs van ser molt tensos i encara que vam estar en un lloc hostil i que impressiona, un cop allà vaig estar tranquil·la.
Les acusades portàveu tres advocades diferents, com es va articular la vostra defensa?
Des d’un primer moment van tenir clar que les causes no haurien de ser jutjades conjuntament, ja que les detencions es van produir amb una diferència de dos anys i les acusacions són diferents. Dos advocats van representar a les encausades de Causa Galiza, un al de Ceivar i un altre a Causa Galiza com a entitat jurídica.
Les intervencions de la fiscalia durant els dies de judici han anat dirigides a demostrar “integració en banda armada”, amb l’ombra de Resistència Galega planant en tot moment…
“Fiscalia va construir un relat imaginari sobre l’independentisme gallec per intentar demostrar que hi havia enaltiments en diferents actes i a partir d’aquí provar que Ceivar i Causa Galiza són organitzacions criminals que formen un entramat”
La fiscalia va construir un relat imaginari sobre l’independentisme gallec per intentar demostrar que hi havia enaltiments en diferents actes i a partir d’aquí provar que Ceivar i Causa Galiza són organitzacions criminals que formen un entramat per enaltir el terrorisme. Per això van escollir diferents actes, en el cas de Causa Galiza la celebració del Dia de la Galícia combatent [11 d’octubre, coincidint amb la mort de Lola Castro i Xosé Vilar, militants de l’extint Exèrcit Guerriller del Poble Gallec Lliure, quan col·locaven un artefacte explosiu a una discoteca de Compostel·la contra els interessos del narcotràfic] de 2014 i 2015 i en el cas de Ceivar actes de benvingudes a expreses polítiques gallegues. El curiós és que no van atribuir frases enaltidores, només es limitaven a dir que els mateixos actes eren per si mateixos enaltiments, la qual cosa ens crida l’atenció tenint en compte que les dues organitzacions van informar la subdelegació de govern dels nostres actes i cap va venir denegat, és més, va haver-hi presència de la policia nacional i no van intervenir.
Al judici es va intentar donar la volta a aquestes acusacions i demostrar la violència amb la qual actuen les forces policials a Galícia contra l’independentisme organitzat. Per què és necessària aquesta denúncia?
Ceivar va néixer el 2002 amb la idea, entre altres, de denunciar la repressió i la persecució que pateixen les militants independentistes gallegues. És un fet que es dóna al nostre país des de fa molts anys i així ho hem exposat al judici. Un exemple clar de la repressió contra l’independentisme gallec és que les presons espanyoles no han deixat de tenir preses independentistes des del franquisme fins ara i que avui dia dotze persones hem estat jutjades a l’Audiència Nacional pel simple fet de fer política i ser solidàries amb els represaliats.
En el cas que la sentència sigui una il·legalització com podríeu exercir la solidaritat amb els presos gallecs a partir de llavors?
Realment seria un escenari totalment nou per nosaltres i per la militància independentista del nostre país. No nego que seria realment complex construir noves organitzacions, entre altres coses perquè tindria el perill que es poguessin considerar hereves de les anteriors i per tant l’espasa de Dàmocles sempre estaria a sobre d’elles. Per una altra banda, considerem que si l’independentisme va ser capaç de resistir durant el franquisme, també ho farà davant dels moments difícils que vindran. Nosaltres estem convençudes que no hi ha presons que puguin frenar la nostra solidaritat ni el nostre convenciment que un altre món és possible i això només s’aconsegueix lluitant.
Algun dels encausats va dir durant el seu al·legat final que durant el judici es van viure moments esperpèntics… a quins moments es referia?
“Un dels guàrdies civils que va participar en la realització de l’informe d’intel·ligència va dir que els joves radicals independentistes gallecs, quan no tenien diners per posar bombes, feien pintades”
Per mi, el més cridaner va ser quan em va interrogar la fiscalia, quan va començar a ensenyar-me diferents fotos que van trobar a casa meva. En les fotos a les quals es referien apareixien diferents persones amb un cartell que posava “Parabens Teto”, que vam fer per felicitar l’aniversari a un pres, i el fiscal em va preguntar si aquest acte el va organitzar Resistencia Galega. També quan la fiscalia li va preguntar a l’Ugio per una obra fotogràfica de Santiago Sierra que es deia “Presos polítics i l’Espanya contemporània” com si Ceivar hagués organitzat aquesta exposició amb la qual no tenien res a veure… O quan un dels guàrdies civils que va participar en la realització de l’informe d’intel·ligència va dir que els joves radicals independentistes gallecs, quan no tenien diners per posar bombes, feien pintades.
Quan penseu que hi haurà una sentència?
Calculem que d’aquí a poques setmanes i pensem que l’únic desenllaç bo pel nostre moviment seria l’absolució de totes les encausades. Una condemna, encara que no impliqui entrada en presó, és perjudicial, no només perquè parlem de la vida de les dotze encausades, sinó perquè estem parlant de poder seguir participant de l’independentisme tal com ho hem fet fins ara.
Els mesos previs al judici es va engegar una campanya de solidaritat tant a Galícia com a altres països, quina resposta vau rebre? Heu comprovat que a molts llocs no es coneix res de l’independentisme gallec?
La campanya “La nostra solidaritat és imparable” va rebre una resposta molt bona a Galícia tant a títol individual com d’organitzacions d’un teixit associatiu molt divers. Estem molt contentes del suport que vam rebre tant les encausades com la mateixa organització. També vam rebre molts ànims i suport d’altres parts del món i de l’Estat, i sí que van comprovar que es desconeixen moltes coses de Galícia, com nosaltres desconeixem de la situació d’altres llocs… El punt positiu és que arran d’això vam començar a teixir xarxes de solidaritat amb altres pobles i col·lectius que crec que són molt positives. Sentir en carn pròpia aquesta fraternitat i tendresa que es dóna entre les militants represaliades, siguin d’on siguin, va ser molt bonic i il·lusionant, i en certa manera és la feina que es fa des de Ceivar des de fa molts anys.
