El Bloc dels Portuaris, construït al desaparegut barri del Clot en 1954 per als estibadors del port, s’ubica al Cabanyal de València. Compta amb la peculiaritat de trobar-se en una situació de llimbs urbanístics, ja que cap govern de l’Ajuntament de València l’ha inclòs dins de l’ordenament urbà. Amb l’aprovació del Pla Especial del Cabanyal (PEC) a principis de 2019, la solució passa pel seu enderrocament, malgrat la negativa d’algunes de les famílies que hi resideixen i les conseqüències econòmiques i socials que aquesta decisió implicaria per al veïnat. D’aquesta manera, s’aspira a convertir el solar del bloc, molt pròxim a la platja, en una zona d’expansió turística i urbanística. Des de llavors, les denúncies per ocupacions han augmentat, així com els talls d’aigua i llum. Per a Millorem el Cabanyal, col·lectiu del barri que treballa amb les famílies que habiten l’edifici, es tracta “d’una estratègia de pressió per agilitzar el procés d’especulació i expulsar el veïnat més vulnerable, que sembla que represente la part menys agradable del barri”.
A finals de 2019, la regidora d’Urbanisme, Sandra Gómez (PSPV) i el conseller d’Habitatge, Rubén Martínez Dalmau (Unides Podem), van acordar cedir a la societat Pla Cabanyal-Canyamelar SA –participada per l’Ajuntament i la Generalitat– la gestió de tot allò relacionat amb el Bloc dels Portuaris, amb l’objectiu “d’agilitzar els procediments” per resoldre la complexa situació que travessen les famílies, moltes de les quals es troben en règim d’ocupació. Segons dades de l’Associació de Propietaris del Bloc de Portuaris, l’edifici compta amb 168 habitatges. D’aquests, 91 són propietat privada, sis dels quals són d’entitats bancàries, mentre que la resta són públics –36 de la Generalitat, 34 de l’empresa Pla Cabanyal-Canyamelar SA i set de l’Ajuntament–. Tanmateix, tal com alerta Tomás Correa, veí del Bloc dels Portuaris des del 2005 i membre de Millorem el Cabanyal, des de l’aprovació del PEC, “l’administració ha tret a la venda moltes de les vivendes públiques, que les han comprat fons voltor per especular”. “Sembla un complot -continua-. Ens volen carregar a denúncies, talls de llum…, perquè no volen expulsar-nos de manera visible i directa i perjudicar la seua imatge”.
Avui dia, almenys dèneu famílies, segons dades de la Generalitat Valenciana, es troben amenaçades per un procés de desallotjament, de les quals dues ja han sigut expulsades en les últimes setmanes
Els pisos es van ocupar progressivament sense cap coordinació però, amb el suport dels col·lectius del barri, com l’Associació Brúfol, Millorem el Cabanyal, Cabanyal Reviu, Cuidem Cabanyal o Cabanyal Horta, la gent que viu en règim d’ocupació al bloc està disposada a evitar el desallotjament fins que l’administració els oferisca una alternativa habitacional. Avui dia, almenys dèneu famílies, segons dades de la Generalitat Valenciana, es troben amenaçades per un procés de desallotjament, de les quals dues ja han sigut expulsades en les últimes setmanes. És el cas de la família de Diana i Emilio -amb un 80% de mobilitat reduïda a causa d’una malaltia degenerativa-, qui hi residien des de fa més d’una dècada amb els seus tres fills, d’11, 14 i 21 anys; però el passat divendres van haver d’abandonar el seu habitatge sense previ avís.
L’entitat propietària de la vivenda és el fons voltor Global Berbice, lligat a Liberbank i Solvia –la branca immobiliària de Banc Sabadell– el qual es nega a pactar cap tipus de lloguer social per a la família, segons assegura Diana. “Prefereixen tapiar-la [casa], en compte d’oferir-nos un lloguer assequible i evitar que ens quedem al carrer”, denuncia Diana, qui ha mogut cel i terra per trobar una alternativa habitacional, però “per menys de 400 euros no hi ha cap pis disponible a la ciutat de València i aquest preu no ens el podem permetre”. Ara mateix la família de Diana sobreviu amb la pensió de 580 euros que cobra la seua parella i està a l’espera que la Generalitat Valenciana li facilite una solució residencial.
La realitat social i econòmica en què conviu la família de Diana és molt similar a la que sofreixen la resta de veïnes que es troben pendents de les execucions dels desnonaments al Bloc dels Portuaris, algunes de les ordres judicials de les quals tenen data oberta, una pràctica que ha estat denunciada reiteradament pels grups d’habitatge d’arreu dels Països Catalans. Antonio i Tamara tenen quatre fills, un d’ells de tot just un mes i mig. De les almenys dèneu famílies afectades, van ser la primera a ser desnonats fa ara quasi un mes, malgrat que tampoc disposa de cap alternativa i no poder fer front al preu dels lloguers de la ciutat de València -segons l’informe realitzat en l’any 2016 en el marc del Pla estratègic d’habitatge de l’Ajuntament, els pisos amb un cost inferior als 450 euros mensuals van disminuir fins a 233 en gener de 2017-, ja que només guanyen entre 200 i 250 euros al mes. La seua vivenda pertany al fons d’inversió G-M Reo I SL, que té com a sòcia única a Intertrust Spain SL, entitat que es dedica a assessorar empreses internacionals amb actius immobiliaris, entre d’altres.
La incertesa i la preocupació per trobar un habitatge digne on poder viure no només afecta les veïnes que es troben en règim d’ocupació, sinó les 168 famílies que hi resideixen, ja que encara es desconeix el futur d’aquestes quan el Bloc dels Portuaris s’esfondre
Jose Enríquez, treballadora social i membre de l’Associació Brúfol, –col·lectiu que treballa en la inserció sociolaboral, la formació i l’acompanyament social del veïnat del Cabanyal– explica que estan lluitant per trobar una solució habitacional per a totes aquestes famílies: “Cada setmana hi ha un desnonament, bé entre particulars, per part de l’administració o pels fons voltor, per tant, volem regularitzar la situació d’aquestes persones i acabar amb la incertesa en què viuen”. Fa un mes Enríquez i Jordi Bosch, en representació del col·legi Santiago Apóstol, on es troben escolaritzades vora 195 alumnes, entre elles les xiquetes que viuen a l’edifici dels Portuaris; es van reunir amb el director general d’Emergència Habitacional de la Conselleria d’Habitatge, David Vegara; la secretària autonòmica d’Atenció Primària i Serveis Socials, Elena Ferrando; i la regidora de Serveis Socials i Habitatge, Isabel Lozano, entre d’altres, i es va acordar garantir una alternativa residencial “el més àgil possible” per a aquestes dèneu famílies, tal com va informar la Generalitat a través d’una nota de premsa. Tanmateix, els desnonaments han continuat succeint. “Les denúncies arriben de manera periòdica, amb l’objectiu d’expulsar-nos i criminalitzar les famílies per ocupar habitatges que estaven completament desmantellats”, afegeix Correa.
La incertesa i la preocupació per trobar un habitatge digne on poder viure no només afecta les veïnes que es troben en règim d’ocupació, sinó les 168 famílies que hi resideixen, ja que encara es desconeix el futur d’aquestes quan el Bloc dels Portuaris s’esfondre. “Realment encara no sabem si s’intentarà regularitzar la situació de les famílies amb lloguers social ni si tiraran el bloc, perquè un dia diuen que sí i l’altre ens diuen que no”, critica Enríquez. En aquest sentit, des de la regidoria d’Urbanisme, asseguren que el destí del bloc “passa per la seua ensulsiada”, per tant “els propietaris poden vendre el seu habitatge, fer una permuta o esperar a la reedificació”. A banda, s’hauran d’estudiar els casos d’aquelles famílies que estiguen ocupant, per saber si es poden acollir o no a la resolució del 4 d’abril de 2017 que estableix que aquelles que van ocupar abans de 2015 poden regularitzar la seua situació.
Iberdrola deixa sense subministrament elèctric 14 famílies
A l’increment de les denúncies per ocupació, se suma l’augment dels talls de subministrament elèctric i hídric per cobrir les necessitats vitals, en algun cas massius, com el que va ocórrer el passat mes de novembre, en plena onada de fred. Operaris d’Iberdrola, escortats per agents de la Policia Local, van acudir al Bloc dels Portuaris sense previ avís ni en coordinació amb Serveis Socials i van deixar sense llum a catorze famílies en situació d’exclusió i pobresa, segons expliquen les entitats del barri. Des de l’Associació Brúfol consideren “indecent” l’actuació d’Iberdrola i subratllen que moltes d’aquestes llars “intenten regularitzar els subministraments, però la falta de respostes i de compromís per part de la Generalitat i l’Ajuntament ho impedeix”.
“És el peix que es mossega la cua”, remarca Enríquez, ja que “si no es regularitza l’habitabilitat, difícilment es podran regularitzar els subministraments”. Per això, els col·lectius que treballen la part social del barri defensen que, sense mesures que posen fi a l’exclusió que sofreixen les veïnes del Bloc dels Portuaris, “serà més complicat aconseguir la regeneració urbana”. “Sobre el plànol pots edificar un jardí, un parc, un hotel…, però un problema social arrelat no és tan fàcil de solucionar, perquè la gent que és expulsada del Cabanyal es mudarà amb la seua pobresa a un altre barri i es continuaran creant i reforçant els guetos”, postil·la Correa.
