Els anticonceptius hormonals van ser clau en la ruptura entre sexe i maternitat als anys seixanta als països de l’Europa occidental i Amèrica, i encara són per a moltes dones la forma segura per a evitar l’embaràs. Al voltant de 151 milions de dones al món prenen la píndola i més de 800 milions utilitzen algun mètode anticonceptiu modern. En llocs com l’Estat francès o Alemanya, el més utilitzat és l’anticonceptiu oral; en altres com l’Estat espanyol o Grècia és el segon, ja que el preferit és el condó masculí. Segons un estudi de la Societat Espanyola de Contracepció (SEC) moltes joves d’entre 16 a 25 anys prefereixen aquest últim perquè preveu malalties de transmissió sexual alhora que l’embaràs.
En el context actual de crisi per la COVID-19, es preveu un augment dels embarassos no desitjats com a conseqüència de les mesures de confinament de la població que molts estats han adoptat. Segons l’Organització de Nacions Unides, les xifres podrien oscil·lar entre 325.000 i 15 milions d’embarassos no planejats, depenent del grau d’interrupcions dels serveis de salut. Aquesta situació es deurà a la dificultat de les dones per a accedir a l’ús de mètodes anticonceptius o a l’avortament durant el confinament. Tenint en compte que està previst que a la crisi sanitària li esdevingui una crisi econòmica, la decisió sobre la utilització de mètodes anticonceptius serà, segons les expertes, un dels problemes que hauran d’enfrontar les dones si disminueixen els seus ingressos.
Segons l’ONU, es preveuen, entre 325.000 i 15 milions d’embarassos no planejats arreu del món, a causa de la dificultat de les dones per a accedir a l’ús de mètodes anticonceptius o a l’avortament durant el confinament
“Em van receptar la píndola per primera vegada a 12 anys” relata Carla Castells, una dona que, com moltes altres, ha pres un anticonceptiu hormonal combinat al llarg de la seva vida en un primer moment per regular la regla i després per altres motius. “D’adulta, amb parella estable, vaig intentar prendre’n per comoditat, però vaig haver de deixar-los perquè em donaven moltíssima migranya”, detalla. Al cap de pocs mesos, li van treure un quist del pit i els metges li van recomanar no tornar a prendre’n. Després del part de la seva filla, li van diagnosticar endometriosi i li’n van tornar a prescriure. “Vaig intentar-ho perquè estava realment malament, però vaig durar una setmana. Vaig estar des del primer dia amb migranyes i taquicàrdia, així que al final les vaig deixar”, diu. Com Carla Castells, són moltes les dones que es plantegen l’ús aquests fàrmacs.
Condicionades per un model sexual coitcentrista
Moltes dones senten que han d’adaptar-se al model sexual predominant i coneixen altres dones que prenen anticonceptius “perquè a la seva parella no li venia de gust usar el condó”, tal com explica Castells. Segons l’últim estudi realitzat per la SEC la primera relació sexual amb penetració resulta més satisfactòria entre els homes (55,1%), que entre les dones (30%). Encara que la dona pot gaudir de relacions coitals per decisió pròpia, segueix condicionada per un model sexual dominant essencialment coitcentrista i centrat en el desig masculí.
La invenció de la píndola va ser clau en la revolució sexual dels anys 60-70 a Europa i Amèrica. Va permetre a les dones tenir relacions sexuals amb penetració sense por a l’embaràs, es va reduir la mortalitat per causa d’avortaments i la majoria ho va viure com un alliberament total. Malgrat això, la píndola ha generat controvèrsia en espais feministes des del principi. Sovint, la seva sortida al mercat s’anunciava en to de celebració paternalista. Algunes marques llançaven eslògans com “fàcil: per a tu d’explicar i per a ella d’utilitzar”. L’invent alliberava la dona, que podia planificar la seva maternitat i incorporar-se a estudis superiors i al món laboral; però continuava permetent a l’home mantenir-se en una posició despreocupada. En una cultura en la qual prevalia –i preval- la visió masculina del plaer, algunes denunciaven que el canvi podia assentar tendències preexistents. Aviat, amb la segona onada, el debat sobre l’anticoncepció va esdevenir en un debat sobre la sexualitat de les dones i el seu dret al plaer. Moviments com el self-help criticaven que la institució mèdica estava contribuint a conformar els rols de gènere i que la planificació familiar i el control sobre la fecunditat es convertissin en matèria exclusiva del sistema mèdic. Però aquests plantejaments moltes vegades xoquen amb la realitat més immediata.
L’invent de la píndola alliberava la dona, que podia planificar la seva maternitat i incorporar-se a estudis superiors i al món laboral; però continuava permetent a l’home mantenir-se en una posició despreocupada
Sílvia Aldavert, coordinadora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius —antiga Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears— sosté que allò principal és garantir el poder de decisió de la dona. “Utilitzar un mètode d’anticoncepció ha de formar part d’aquest poder de decisió”, afirma. “Les dones poden preferir utilitzar-los o preferir un tipus de mètode enfront d’un altre, potser més còmode per elles per al seu tipus de vida si això millora el seu benestar i la seva qualitat de vida”. Aldavert explica que la falta d’informació és una de les barreres per les quals les dones no prenen mètodes anticonceptius i, en conseqüència, pateixen embarassos no desitjats. “Hi ha molts tipus de mètodes, bastants de no hormonals. Donem la informació a les dones”, planteja. Hi ha mètodes com el DIU —n’hi ha d’hormonals i de no hormonals — que són molt eficaços, però que moltes dones no coneixen o utilitzen. “També existeixen molts mites entorn dels anticonceptius que cal desmuntar, com que l’anticonceptiu d’emergència provoca infertilitat”, afegeix.
Aldavert assenyala també que quan es parla d’anticoncepció s’ha de tenir en compte que no totes les dones estan en la mateixa situació i que “no totes podem negociar. Pot ser el cas de dones que viuen situacions de violència sexual, que conviuen amb els seus agressors o que es prostitueixen. Almenys, tinguem la capacitat de poder decidir si els prenem o no”, afirma. En les situacions de violència sexual que qualsevol dona pot patir, l’ús d’anticonceptius de manera unilateral és, moltes vegades, l’única forma segura que té de prevenir embarassos.
Tenint en compte que la majoria de les dones que han estat violades o agredides sexualment ha estat per part d’un conegut (parella, amic…) —el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) de l’Estat espanyol situava la xifra en 59% en 2015 —, la situació de confinament augmenta el risc de viure aquestes situacions. A més, la disminució d’ingressos tornarà a dificultar, segons les expertes, la decisió de les dones sobre l’ús dels anticonceptius. La renda és un dels factors que incideixen en els embarassos no desitjats: segons dades del Centre Jove D’atenció a les Sexualitats, basades en un informe de salut sexual de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, una adolescent de Nou Barris té quatre vegades més risc de quedar-se embarassada que una de Sarrià-Sant Gervasi.
Anticonceptius hormonals combinats i efectes secundaris
En forma de comprimit, pegat o anell, els anticonceptius hormonals combinats —també n’hi ha els que contenen una sola hormona— estan compostos per dues hormones sintètiques que imiten els estrògens i la progesterona. Bàsicament, el que fan és interrompre l’ovulació frenant l’alliberament d’òvuls o espessint el moc cervical. Els anticonceptius orals de la dècada dels seixanta, anomenats de primera generació, contenien altes dosis d’estrògens. Es van relacionar amb esdeveniments d’embòlia pulmonar i trombosi pel que, amb el temps, es van desenvolupar els de segona generació amb menor concentració artrogènica.
A partir dels anys 90 els laboratoris van provar amb noves progestines (progesterones sintètiques) per a disminuir els efectes negatius sobre el sistema vascular o l’acne, i així van néixer les píndoles de tercera i quarta generació. Aquestes últimes han estat àmpliament qüestionades perquè s’han relacionat amb un augment de risc de tromboembolisme, segons va publicar el British Medical Journal. Les dones que fumen tenen més risc i, sovint, a aquelles que tenen antecedents de malaltia cardiovascular, se’ls prescriuen alternatives a aquests fàrmacs que no contenen estrògens.
Els anticonceptius hormonals de quarta generació han estat àmpliament qüestionats perquè s’han relacionat amb un augment de risc de tromboembolisme, segons va publicar el ‘British Medical Journal’
El debat sobre la seguretat dels anticonceptius hormonals ha estat present des de la seva invenció. En els últims anys s’ha avivat, sobretot, a causa de casos polèmics de morts de noies joves que els prenien —moltes d’elles per motius diferents a evitar l’embaràs. Va ser el cas de la mort de quatre joves a França que es va relacionar amb l’ús del Diane 35 i el de 23 joves al Canadà relacionats amb les pastilles Yaz i Yasmin. Una periodista francesa, Sabrina Debrusquat, va publicar un llibre anomenat J’Arrête la pilule (Jo deixo la píndola), per l’elaboració del qual va enquestar a més de 3.000 dones, moltes de les quals havien deixat de prendre la píndola pels seus efectes secundaris la disminució de la libido, les migranyes o l’augment de pes.
“Vaig començar a notar-me cada vegada més inflada, passo del fred a la calor en segons i també em noto canvis d’estat anímic”, comenta Marta Gumà, una noia a la qual li han receptat la píndola per tenir un ovari poliquístic. Malgrat això, diu que no li han tret el dolor del tot: “ara amb un ibuprofèn 600 se’m calma moltíssim, però em sento enganyada” es queixa. “El que realment em molesta és que no t’adverteixin d’aquestes coses en consulta. A mi només em van dir que em traurien el dolor i que potser em sortirien alguns granets”, afegeix.
Una salut masculinitzada
Els anticonceptius hormonals es prescriuen sovint per a tractar l’acne, trastorns relacionats amb la regla o per a malalties com l’endometriosi mancant remeis més específics. A pesar que hi ha evidències que els canvis d’estrògens i la progesterona afecten al cervell i interactuen amb els neurotransmissors com la serotonina o la dopamina, encara no es coneix molt sobre la síndrome premenstrual o el trastorn disfòric premenstrual. ResearchGate va descobrir que hi havia cinc vegades més estudis sobre la disfunció erèctil que sobre la síndrome premenstrual i l’estudi d’un anticonceptiu per a homes es va parar en sec pels efectes secundaris que podia implicar, similars als que produeixen els seus anàlegs femenins. Diversos estudis també assenyalen que existeix la tendència de prendre menys seriosament la simptomatologia de les dones. Com a conseqüència, sorgeix l’infradiagnòstic i la falta de remeis o alternatives més concretes per a tractar problemes que les afecten de manera exclusiva.
“Donar un anticonceptiu és relativament fàcil. Entendre que una dona necessita un mètode anticonceptiu i que ella pot triar el que millor li vagi i entendre tota la seva sexualitat… això és el nostre treball”, diu la ginecòloga María Ferrero. Insisteix en el fet que existeixen també alternatives no hormonals i que “no podem englobar a totes les dones dins del mateix punt, perquè cadascuna té les seves pròpies necessitats”. Però sobretot, considera que “hi ha un risc major al qual s’enfronten les dones, que és l’embaràs no desitjat”.
