La segona volta electoral a l’Argentina ha atorgat la victòria al candidat d’extrema dreta Javier Milei. L’escrutini ha anat ràpid i, a penes una hora i mitja després de tancar les meses electorals, la distància de vots favorables al candidat de La Libertat Avanza era irreversible.
La cronologia del final de la jornada electoral ha estat vertiginosa: a les 20 h, Milei s’erigeix vencedor amb prop del 56% dels vots. La llista del peronista Sergio Massa, candidat d’Unión por la Patria, n’aconsegueix un llunyà 44%. A les 21h, Massa surt a felicitar el president electe i anuncia que es retira de la política. L’actual ministre d’Economia de l’agonitzant govern d’Alberto Fernández, demana llicència immediata del càrrec, cosa que suposa, a la pràctica, renunciar-hi. Cap a les 23 h, Milei es dirigeix a la ciutadania argentina, des de l’hotel Liberador.
Allunyat de l’histrionisme de la campanya, Milei ha dit que la seva política serà “la doctrina del xoc”, sense pal·liatius
Amb to contingut i allunyat de l’histrionisme de la campanya, Milei diu que la seva política serà “la doctrina del xoc”, sense pal·liatius. “S’ha acabat per sempre l’Estat omnipresent, l’Argentina torna al camí del segle XIX que ens va portar a ser potència mundial”, sentencia. Al final del discurs, el seu equip de campanya considera que és el moment oportú per fer sonar, com si d’una premonició o una promesa es tractés, la cançó mítica dels 90, prèvia als dies de desembre de 2001, Se viene el estallido.
La Libertat Avanza planteja reformes estructurals que, efectivament, poden retornar al país a les condicions polítiques i socials del segle XIX: privatització d’empreses públiques, amb especial atenció a la petrolera YPF i a Aerolínies Argentines; eliminació d’onze dels dinou ministeris actuals; tancament del Banc Central i dolarització de l’economia; eliminació de la Llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs i d’Educació Sexual Integral a les aules; i impuls d’una nova doctrina de seguretat, que integri les forces policials amb instruments militars i que rebaixi l’edat d’imputabilitat als 14 anys.
L’ombra dels indults als militars genocides i el greuge a la memòria de les persones detingudes-desaparegudes durant la dictadura militar, es materialitza en la vicepresidenta electa. Victoria Villarruel és filla i neboda de militars condemnats per segrestos, violacions, tortures i apropiació d’infants, i parla obertament del retorn del servei militar obligatori.
L’ombra dels indults als militars genocides i el greuge a la memòria de les persones detingudes-desaparegudes durant la dictadura militar es materialitza en la vicepresidenta electa, Victoria Villarruel
L’Argentina és un país on la ironia s’expressa, a vegades, amb tan poca subtilesa que resulta impossible ignorar-la. Avui, 20 de novembre, dia de la sobirania nacional, ha consagrat com a president electe algú que pretén retornar el país a l’estatus de pati del darrere dels Estats Units.
El pròxim 10 de desembre, Dia dels Drets Humans, assumirà la presidència de la nació una aposta que renega dels desapareguts i relativitza, o desconeix, el terrorisme d’Estat aplicat durant l’última dictadura militar.
Resulta difícil establir un pronòstic sobre què succeirà durant el pròxim període en una Argentina que no pot aguantar més retallades i inflació. I que afronta un nou govern amb una única promesa assegurada: la destrucció de l’Estat. “El presente es un fracaso y el futuro no se ve“, taral·leja algú, fent sentir la lletra dels Eskorbuto.
