El darrer informe del Comitè Intergovernamental pel Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPCC) per les seves sigles en anglès, va fer palesa la gravetat de la crisi climàtica que ja afecta especialment entre 3,3 i 3,6 bilions de persones que viuen en llocs altament vulnerables al canvi climàtic. La major part d’aquests països han contribuït molt poc a la crisi mediambiental global però són els que en pateixen les conseqüències més greus. A més a més, moltes d’aquestes zones del planeta que afronten les amenaces ecològiques més grans són també aquelles on la pau i la seguretat humana i sostenible és més dèbil.
És ben sabut que aquestes amenaces són majoritàriament conseqüència d’una activitat humana irresponsable i de mirada curta que ha extenuat el planeta i els seus recursos i ha alterat el fràgil equilibri que ens permet habitar la Terra. La relació humana amb la natura ha estat de caràcter extractiu i d’explotació i, tot i que aquesta manera de fer ha generat beneficis econòmics enormes per alguns i una oportunitat econòmica i un millor nivell de vida per a molts, la càrrega que suposa per la natura és insostenible.
La irresponsabilitat humana també és la causant que estiguem davant d’una altra amenaça: l’existència de 12.512 armes nuclears. La producció d’aquestes armes i els assajos i proves nuclears realitzats durant anys han malmès el medi ambient i han agreujat la crisi climàtica.
Els episodis recurrents de fenòmens meteorològics extrems com a conseqüència de l’alteració del clima, com ara inundacions o la pujada del nivell del mar, poden accelerar el risc de contaminació radioactiva
Els episodis recurrents de fenòmens meteorològics extrems com a conseqüència de l’alteració del clima, com ara inundacions o la pujada del nivell del mar, poden accelerar el risc de contaminació radioactiva provinent de les activitats per produir armes nuclears, com l’explotació minera per obtenir urani. L’extracció d’aquest mineral suposa la contaminació dels entorns i ecosistemes propers que poden durar milers d’anys i posa en perill qualsevol tipus de vida en aquestes zones.
La producció d’armes nuclears a partir de l’urani extret d’aquestes mines i que ha deixat un rastre execrable de contaminació radioactiva suposa afegir més riscos per al medi ambient. Si es produís un incendi o una explosió en una planta de processament nuclear, provocaria una greu catàstrofe en termes mediambientals perquè els contaminants radioactius s’escamparien per l’entorn proper inclosos els rius, el sòl i l’aire. El procés de descontaminació d’aquestes zones seria altament costós i duraria anys.
Un llegat radioactiu
Els milers de proves nuclears subterrànies, submarines i atmosfèriques que s’han realitzat durant dècades han tingut un greu impacte ambiental i han afectat greument les poblacions originàries dels llocs on s’han realitzat aquestes assajos, majoritàriament comunitats indígenes i colonitzades. El llegat d’aquestes detonacions nuclears persisteix a dia d’avui amb greus implicacions pels drets humans i el desenvolupament sostenible d’aquestes comunitats i això és representatiu d’una greu injustícia ambiental.
Els assajos nuclears són els responsables que encara hi hagi entorns naturals que no siguin habitables degut a la contaminació radioactiva, perdurable durant molts anys. Cal afegir la gran petjada radioactiva i el llegat nuclear que ha quedat en molts llocs on s’han realitzat aquestes proves.
La preocupació més gran és que la pujada del nivell del mar o condicions meteorològiques extremes com a resultat del canvi climàtic puguin deteriorar la cúpula “Runit” de deixalles radioactives
Del 1948 al 1956 es van fer 67 assajos nuclears atmosfèrics en dos atols (Bikini i Eniwetok) a les illes Marshall. Uns 85.000 metres cúbics de deixalles radioactives d’aquestes explosions es van depositar en una cúpula anomenada “Runit”. La preocupació més gran és que la pujada del nivell del mar o condicions meteorològiques extremes com a resultat del canvi climàtic puguin deteriorar la cúpula. Això tindria uns efectes catastròfics. Al desert d’Algèria, França va fer un total de 17 assajos nuclears entre el 1960 i el 1966. Anys després s’han localitzat i desenterrat deixalles i materials radioactius que en molts casos les comunitats que viuen en aquestes zones han utilitzat i han impactat en la seva salut i el seu entorn.
Un instrument reparador
La situació de risc i vulnerabilitat que suposen per a milions de persones els efectes de la crisi climàtica és veu agreujada pels efectes mediambientals i humanitaris catastròfics de les activitats amb armament nuclear. És prioritari que l’amenaça nuclear deixi de ser-ho i la comunitat internacional disposa d’un instrument únic per fer-ho possible: el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN). El 7 de juliol es compleixen sis anys de l’aprovació d’aquest instrument jurídic que ofereix una alternativa poderosa a un món on les amenaces de destrucció massiva no tenen aturador. Aquest és el primer tractat internacional sobre armes nuclears que reconeix l’impacte que aquestes armes tenen per al medi ambient i adreça les causes del problema perquè explícitament prohibeix el seu ús, producció i estacionament d’acord amb el dret internacional. Però el tractat va més enllà de la prohibició; els articles 6 i 7 estableixen les obligacions positives de reparació dels entorns contaminats i la compensació a les víctimes de l’ús i proves amb armes nuclears.
Més enllà d’aquestes obligacions és urgent assegurar el nostre planeta i el nostre futur i el desarmament nuclear és una eina essencial per aconseguir-ho
És hora que aquestes obligacions positives es puguin començar a desplegar i la col·laboració de tots els països, tant si han ratificat el TPAN com si no ho han fet, és fonamental per restaurar els entorns naturals i per restablir la seguretat i el benestar de les comunitats afectades. Més enllà d’aquestes obligacions és urgent assegurar el nostre planeta i el nostre futur i el desarmament nuclear és una eina essencial per aconseguir-ho.
Davant d’ una emergència climàtica que amenaça la nostra seguretat i el nostre benestar, els estats, les institucions i els organismes internacionals han de cooperar per poder reduir el màxim aquesta amenaça. Eliminar les armes nuclears mitjançant la seva prohibició no només reduiria els riscos mediambientals i ecològics que agreugen la crisi climàtica, sinó que significaria una aposta seriosa per la seguretat humana i de la natura.
