Gairebé cinc anys i mig després de l’actuació del cantant de reggae Matisyahu al festival de música Rototom Sunsplash de Benicàssim (Plana Alta), la causa contra vuit activistes que van demanar a l’organització la suspensió del concert ha quedat definitivament arxivada. En una interlocutòria resolta el passat 11 de gener, la secció tercera de l’Audiència de València ha estimat els recursos d’apel·lació presentats per la defensa de les acusades, que prèviament ja havien rebut el suport de la fiscalia. Aquesta decisió implica el sobreseïment de les diligències prèvies en mans del jutjat d’instrucció 19 de València i no és susceptible de recurs ordinari, malgrat que l’acusació encara tindria una última opció remota de demanar la nul·litat d’aquesta interlocutòria i empara al Tribunal Constitucional.
Les vuit activistes estaven sent investigades arran d’una querella criminal presentada pel president de l’associació Comité Legal para la Lucha contra la Discriminación
Les vuit activistes estaven sent investigades arran d’una querella criminal presentada pel president de l’associació Comité Legal para la Lucha contra la Discriminación, Abel Isaac De Bedoya Piquer, on se’ls imputava la comissió de sengles delictes de coaccions, amenaces i d’un delicte comès en ocasió de l’exercici de drets fonamentals i de les llibertats públiques, el que popularment es coneix com a delicte d’incitació a l’odi, contemplat a l’article 510 del Codi Penal espanyol. És destacable que ni el cantant ni la mateixa organització van presentar cap mena de denúncia per uns fets que es remuntaven al mes d’agost de 2015, quan es va llançar una campanya pública per exigir al festival Rototom que no incorporés a la seva cartellera un artista que ha donat suport a l’exèrcit d’Israel després d’operacions sagnants com la de l’assalt a la Flotilla de la Llibertat.
Malgrat la insistència d’aquesta acusació popular contra els activistes en defensa dels drets humans, l’Audiència de València creu que “els fets que es consideren suposadament delictius es redueixen a l’atribució al citat músic d’un presumpte posicionament respecte de la política del govern d’Israel, no per la seva condició de jueu, religió o qualsevol altra circumstància”. En una interlocutòria basada en la jurisprudència tant dels tribunals Suprem i Constitucional espanyols com del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), les magistrades qualifiquen d'”aliens al contingut de l’article 510 del Codi Penal aquells actes que tendeixin a que una determinada persona es manifesti en contra d’una política concreta d’un determinat país”, alhora que tanquen files amb “la prevalença de la llibertat d’expressió malgrat que les frases siguin reprovables”.
Aquest era el principal argument que defensava l’exitosa campanya de suport a les encausades, per la llibertat d’expressió i contra la criminalització de la solidaritat amb Palestina, Defensem els Drets Humans, que va recollir l’adhesió de 1.450 persones a títol individual i de més de 250 organitzacions i entitats, algunes de les quals formades per jueus antisionistes. Paral·lelament, la defensa jurídica de les activistes ha estat col·legiada entre diferents advocades, que s’han centrat en la defensa del respecte al pluralisme polític i de la tolerància enfront de la crítica expressada pels seus clients, que va suscitar un notable debat públic, però en darrer terme no va evitar l’actuació del cantant de reggae.
L’advocada Laia Serra assegura que aquesta interlocutòria és “una victòria perquè, més enllà del cas concret, darrere d’aquest procediment hi havia una finalitat política”
En declaracions a aquest mitjà, Laia Serra, una de les lletrades de les activistes, assegura que aquesta interlocutòria és “una victòria perquè, més enllà del cas concret, darrere d’aquest procediment hi havia una finalitat política”. Serra apunta a una estratègia legal consistent en impugnar, per una banda, totes les mocions dels ajuntaments en suport a la campanya internacional pel Boicot, les Sancions i les Desinversions (BDS) a l’Estat d’Israel, i per una altra, intentar convertir les crítiques a les polítiques d’Israel contra la població palestina en un discurs d’incitació a l’odi. És per això que l’advocada valora aquesta decisió com “un precedent que va molt més enllà del cas concret i que permet, faculta i protegeix la crítica política envers les accions de l’Estat d’Israel, en aquest cas, però de tots els estats en general”. I conclou: “Era molt important com es resolia aquest cas per les repercussions legals que podia tenir respecte a la llibertat d’expressió i la crítica política en general”.
Per la seva banda, les vuit encausades han fet públic un comunicat de valoració en el qual destaquen que “la justícia avala el BDS com a eina de solidaritat amb Palestina i empara el boicot dins de l’exercici del dret a la llibertat d’expressió”, en referència a la sentència del TEDH de l’11 de juny de 2020 –esmentada per l’Audiència de València en aquesta resolució– mitjançant la qual es va anul·lar la condemna d’un tribunal francès a uns activistes del BDS per una campanya de boicot a productes importats d’Israel, establint que “el boicot és una forma d’expressar opinions de protesta” emparada en l’article 10 de la Convenció Europea de Drets Humans.
La missiva de les activistes explica que arran d’una ofensiva de l’exèrcit israelià que va comportar l’assassinat de 2.200 persones a Gaza l’estiu de 2014, el BDS País Valencià (grup al qual pertanyen algunes d’elles) va ser convidat al Fòrum Social del festival Rototom per parlar sobre Palestina i sobre el BDS com a eina de solidaritat. I prossegueixen evidenciant els motius pels quals van decidir engegar la campanya l’estiu següent: “El mateix festival va convidar el cantant sionista Matisyahu, un artista amb un historial de defensa de crims de guerra i de violacions greus dels drets humans, de col·laboració amb les institucions israelianes i de finançament del mateix exèrcit israelià que hi havia massacrat Gaza”.
A continuació, agraeixen tot el suport rebut i s’enorgulleixen que, “durant més de quatre anys, han intentat esgotar-nos i desactivar-nos, però no només no ho han aconseguit, sinó que aquest procés ens ha unit i fet més fortes en la convicció de la lluita pels drets del poble palestí i pel BDS, ens ha donat més energia per seguir treballant en la denúncia de l’apartheid israelià a Palestina”. Finalment, han convocat una roda de premsa per oferir més detalls del cas dimarts 19 de gener a les 11.30 h a la plaça de Benimaclet (València), on parlaran les encausades, una representació de l’equip d’advocades i una membre de BDS País Valencià.
