Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Endesa torna a amenaçar la Vall Fosca amb talls de llum per un conflicte amb un conveni històric

Quatre anys després del primer avís d'interrupció de la llum, l'elèctrica exigeix que el veïnat es posi al dia de l'IVA. El litigi es remunta al 2009, quan l'empresa va modificar unilateralment el preu establert per conveni amb el municipi de la Torre de Cabdella per l’explotació hidroelèctrica de la vall i la base imposable de les factures es va multiplicar per deu

/ Llibert Rexach

Una trentena de veïns i veïnes de la Vall Fosca, al municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), tornen a enfrontar-se a l’amenaça de talls de subministrament elèctric per part d’Endesa. Quatre anys després del primer avís d’interrupció de la llum, la multinacional ha donat com a data límit el 15 de gener als afectats per posar-se al dia amb l’IVA de les seves factures.

El litigi es remunta al 2009, quan Endesa va modificar unilateralment el preu conveniat amb el municipi: 10 quilowatts gratuïts i, a partir d’aquest consum, 0’0021 euros el quilowatt, una compensació vigent des de 1927 per l’explotació hidroelèctrica de la vall. La companyia va passar a cobrar una tarifa fixada pel mercat elèctric (TUR) i s’estima que la base imposable de les factures es va multiplicar per deu.

Davant d’aquest escenari, la majoria del veïnat va deixar de pagar les factures i es van aplegar sota una associació d’afectats que defensava la prevalença del contracte històric. Al novembre de 2016, però, van arribar els primers avisos de talls de subministrament per part de la companyia com a mesura de pressió. Poc abans de vèncer el termini, la Direcció d’Energia de la Generalitat va emetre un informe taxatiu: “la normativa sectorial elèctrica no preveu, com a causa de suspensió del subministrament, l’impagament dels impostos a la factura”, és a dir, seria il·legal tallar la llum per no pagar l’IVA de les factures.

El litigi es remunta al 2009, quan Endesa va modificar unilateralment el preu conveniat amb el municipi, vigent des de 1927 per l’explotació hidroelèctrica de la vall

Per no haver d’enfrontar-se a noves interrupcions del subministrament, bona part de les llars afectades van decidir pagar el preu d’Endesa, però 22 van optar per autoliquidar les seves factures amb un model aprovat per la Direcció General de Tributs, segons el preu de 1927. A més, van iniciar un procediment contenciós-administratiu sobre la base imposable de l’IVA, de la qual s’espera una sentència en els pròxims mesos.

En una roda de premsa celebrada el passat divendres 15 de gener, Josep Plasencia, regidor de la CUP al consistori, ha recordat que quatre anys després “la història es repeteix” i ha lamentat que veïns de la Vall Fosca passin l’hivern sota l’amenaça de talls de llum de la companyia perquè el conflicte amb la facturació del preu de la llum segueix vigent. Des d’aleshores, la companyia ha tallat el subministrament elèctric d’un magatzem.

Fonts de la companyia confirmen a la Directa que estan reclamant factures pendents de pagament del 2015 al 2019 i que no han efectuat cap tall de subministrament a clients domèstics perquè “se segueix treballant amb l’Ajuntament de la Torre de Cabdella i amb representants veïnals per arribar a un acord de pagament”.

Roda de premsa de la CUP el passat divendres 15 de gener |Núria Sauquillo


Una trentena de casos a judici

Durant els darrers tres anys, la multinacional ha portat per la via civil una trentena de casos a judici per impagaments de l’impost. Segons l’advocada especialitzada en dret fiscal del Col·lectiu Ronda, Laia Manté, el jutjat civil només ha determinat que les factures s’han de pagar tal com indica Hisenda. “Però el TSJC ha de valorar si la interpretació que fa Hisenda de l’IVA de les factures és ajustada al dret. Nosaltres creiem que l’impost que reclamen no és proporcional al preu pactat per conveni”, explica en un vídeo dirigit a les afectades.

“Nosaltres entenem que la norma bàsica és el preu pactat per conveni. No hi ha cap ànim de frau per part dels veïns, només demanem que a canvi de les concessions hidroelèctriques es respecti la tarifa bonificada.”, afegeix Manté, alhora que avisa que les interrupcions generals del subministrament serien il·legals i només es poden aplicar cas a cas.


La compensació per l’explotació hídrica del municipi

El municipi de la Torre de Cabdella té vora 759 persones censades; els beneficiaris del conveni històric són els nascuts al municipi entre els anys 1927 i 1978 –any en què s’afegeix un annex al contracte per l’agrupació municipal de tots els pobles de la vall– i els descendents d’aquests, o bé els empadronats abans del 1978.

El veïnat afectat defensa que el càlcul dels impostos s’ha de fer sobre la tarifa que gaudeixen des de 1927, com a compensació fins a l’actualitat per les obres hidroelèctriques i l’explotació dels recursos hídrics per part d’Endesa i de les extintes Energía Eléctrica de Cataluña, S.A. i Fuerzas Eléctricas de Cataluña, S.A. En el conveni subscrit 94 anys enrere, l’empresa es compromet a subministrar gratuïtament deu quilowatts al municipi; a partir d’aquest consum, els beneficiaris passen a pagar 0.0021 euros per quilowatt/hora.

A més, emparen la seva postura amb la directiva europea 2006/112/CE i la sentència del Tribunal Suprem de 23/04/2019, que no permeten recórrer al valor de mercat per fixar la base imposable de l’IVA, sinó al valor acordat per les parts respecte les contraprestacions no monetàries, que és el cas del municipi a canvi de l’explotació dels recursos hídrics.

Un estudi encarregat per l’Ajuntament quantifica en 15.000 milions d’euros els beneficis nets que ha fet la indústria elèctrica amb l’explotació dels recursos hidràulics del municipi en els darrers cent anys

A l’Estat espanyol, les companyies elèctriques exploten al voltant de 800 centrals hidràuliques per cobrir, aproximadament, la sisena part del consum. Durant el segle XX la Vall Fosca ha acollit quatre centrals productores d’energia i a dia d’avui totes mantenen el seu funcionament: Cabdella, Molinos i Mont-ros sumen una producció anual de 121 milions de quilowatts, i Sallente, per si sola, genera 415 megawatts. Per al funcionament de la indústria elèctrica s’han fet preses a 27 llacs naturals d’alta muntanya. A més, la xarxa de Molta Alta Tensió (MAT) – de 440.000 volts – té pas per la Vall Fosca.

Un estudi encarregat per l’Ajuntament quantifica en 15.000 milions d’euros els beneficis nets que ha fet la indústria elèctrica amb l’explotació dels recursos hidràulics del municipi en els darrers cent anys. Tal com explicava la Directa, Endesa ha seguit extraient sumes milionàries a partir de l’explotació de concessions d’aigua caducades o prorrogades de manera irregular a la Vall Fosca. El 6 de juny de 1994, el comissari d’aigües de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), Francisco Boné Sangüesa, va autoritzar l’explotació a 75 anys més de la central hidroelèctrica Molinos, tot i que la concessió hauria caducat l’any 1996, segons va denunciar la CUP arran de la documentació que consta als mateixos arxius de la CHE.


El Pirineu, perifèria del capitalisme industrial català

Per la Vall Fosca, el 1911 representa una ruptura radical amb el seu passat. És l’any que es crea a Barcelona l’empresa Energía Eléctrica de Cataluña (EEC), de capital francès i suís, amb el propòsit de construir la central hidroelèctrica de Cabdella. Al cap de sis anys, la central ja funciona a ple rendiment; recull l’aigua de diversos llacs d’entre 2.000 i 2.5000 metres d’altitud i la transforma en electricitat per satisfer les creixents demandes energètiques de la indústria catalana. Al 1919 s’hi incorpora la central de Molinos, que aprofita les aigües del riu Flamisell i a la dècada dels trenta, la producció energètica de la Vall representa un terç del total dels rius pirinencs, una de les majors de l’època.

Les conseqüències de la industrialització de la Vall a a la segona dècada del segle XX tindran influència immediata: s’experimenta un creixement demogràfic del 25% i s’introdueixen “les relacions socials pròpies del capitalisme en un context d’economia agrària”, al parer del doctor en Història Martí Boneta. A les centrals s’hi viuran vagues laborals, els habitants disposaran d’electricitat i de serveis terciaris, es perdran terres per l’expropiació industrial i en detriment de la pagesia.

“El capitalisme arriba a la Vall Fosca amb les obres hidroelèctriques. La inversió de capital que s’hi fa, 30 milions de pessetes, respon a criteris rentables molt evidents: en el temps més breu possible, s’ha de recuperar la inversió inicial, i a partir de llavors obtenir gradualment cada cop més beneficis”, indica l’historiador. “Recordem-ho una vegada més, el capital és extern, privat, i pretén satisfer exclusivament les necessitats que no són les de la gent de la vall, sinó les de la Segona Revolució Industrial”, afegeix.

Durant el primer franquisme, Fuerzas Eléctricas de Cataluña S.A. (FECSA) –fundada pel financer del cop d’estat franquista, Joan March– va heretar les centrals hidroelèctriques de Cabdella, Molinos i la Plana de Mont-ros. A l’últim quart de segle, l’empresa projecta l’última obra a la Vall Fosca, la central de bombeig de Sallente –serà la primera del país. Amb la liberalització del mercat elèctric espanyol als noranta, la multinacional Endesa va absorbir la companyia.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU