Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Bakur, els fonaments del Poble del Sol

Ivardia Produccions estrena el documental ‘El Sol del Nord’, un recull d’experiències en la construcció de l’autonomia del moviment kurd de Turquia sota l’ofensiva militar de l’estat el 2015 contra el PKK i la seva “base social”

 

Guille Larios | @La_Directa

La declaració d’autogovern feta des de diferents ajuntaments kurds l’any 2015 i l’alçament de les autodefenses armades del jovent revolucionari a ciutats del Bakur -Kurdistan de Turquia- va propiciar una nova i cruenta ofensiva de les forces especials i aèries turques als perímetres urbans d’una trentena de ciutats, entre elles Amed, Nusaybin i Cizre. En el període d’un any que van durar les operacions es van denunciar nombroses violacions de drets humans perpetrades per cossos policials i militars, resultant més de 2000 persones mortes, 350.000 desplaçades i la destrucció i expropiacions de patrimoni i propietats. Tocs de queda, talls d’electricitat, de carreteres, d’aigua i d’aliments, bloqueigs policials a cementiris i hospitals per impedir atendre mortes i ferides i la mira de franctiradors turcs a minarets de mesquites impedint la sortida de població reclosa en soterranis durant dies, segons la informació de la ONU.

Quina característica té el moviment kurd a Turquia que provoca una violència més intensa comparada amb els altres tres estats a on viuen els kurds? S’ho preguntava en el tràiler del documental Özgür Günes, investigadora d’origen turc del Centre Internacional Escarrè per les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN) de Barcelona. Tot i que les altres regions del Kurdistan també han patit històricament la repressió brutal dels estats totalitaris que els integraven -Sadamm a Iraq, Asad pare i fill a Síria, Jomeini a Irán- el cronificat cas de Bakur resulta paradigmàtic per il·lustrar unes polítiques de genocidi multinivell per part de l’opressor i el caràcter històricament resilient i combatiu de l’oprimit. Que fa que Turquia denegui sistemàticament la identitat kurda i reprimeixi físicament i culturalment aquest poble? I sobretot, com es desenvolupa el moviment d’alliberament kurd enmig de la repressió militar, els assassinats i empresonaments, les violències polítiques, la despossessió dels recursos petroliers i hídrics del territori i les contínues mesures de desplaçament i substitució demogràfica que hi aplica l’estat des de la fundació de la República Turca?

El cronificat cas de Bakur resulta paradigmàtic per il·lustrar unes polítiques de genocidi multinivell per part de l’opressor i el caràcter històricament resilient i combatiu de l’oprimit

A través del testimoni sobre el terreny d’activistes, investigadores, veïnes, cooperativistes i càrrecs polítics del partit prokurd HDP, El Sol del Nord ens aproxima a la dimensió del moviment a les ciutats de Cizîr, Wan i Diyarbakir i al seu sistema d’organització confederal, basat en comunes i consells de barris que representen els interessos de cada carrer, grup ètnic i/o religiós. La democràcia directa, l’ecologia social, l’autodefensa i l’analogia filosòfica que guia al moviment, basada en la connexió indestriable entre alliberament natural-alliberament de la dona- alliberament social-nacional són els seus altres pilars.

Imatge del documental ‘El Sol del Nord’

Per a sostenir-ho com a potència revolucionaria, la implementació d’aquest paradigma, anomenat confederalisme democràtic, ha anat emparellada d’un fenomen incipient, menys conegut i mediatitzat. Es tracta de la creació d’un sistema productiu-econòmic alternatiu, solidari, articulat al voltant del DTK, el Congrés de la Societat democràtica, paraigües que aglutina les organitzacions polítiques del moviment kurd de Turquia. Paral·lelament al DTK, el moviment de dones kurdes s’autoorganitza sota el paraigua del KJA, el Congrés de Dones Lliures, que garanteix la seva estabilitat i protecció en els marcs d’un sistema patriarcal.

Ambdues propulsen una xarxa incipient de tallers, mercats i botigues de caràcter cooperatiu vinculada al moviment polític kurd – moltes d’elles integrades per dones- que intenten proveir el sosteniment i l’economia dels seus membres al marge de l’estat en la regió més empobrida del país.

A la presentació del documental participarà Tuğba Hezer, diputada del HDP, que va ser expulsada del Parlament turc i que actualment es troba exiliada a Europa

El documental -que finalment s’estrena el dia 6 de juny als cinemes Girona de Barcelona- ha portat més de dos anys de muntatge per adaptar-se als continus canvis que pateix la regió. “Vam estar a Bakur durant la tardor del 2015 i l’hivern del 2016”, explica una de les integrants d’Ivardia. “En aquell moment ja teníem un primer muntatge del documental, centrat en les experiències d’autoorganització del moviment, però, sentíem la responsabilitat de recollir i denunciar també l’atac d’Erdogan contra el moviment kurd arran del fallit cop d’estat a Turquia. Així que vam esperar i buscar la manera de construir un relat el més íntegre possible”. A la presentació del documental participarà Tuğba Hezer, diputada del HDP, que va ser expulsada del Parlament turc i que actualment es troba exiliada a Europa.

Un treball documental de gran valor per a entendre les ramificacions i propostes d’emancipació productiva que el poble i moviment kurd desenvolupa al Bakur, una regió autoorganitzada però relegada un segon pla davant la visibilitat que va aconseguir la triomfant revolució de la veïna Rojava. “Des de les esquerres occidentals, sovint s’idolatra la revolució de Rojava mentre s’ignora la història i els principis del moviment kurd, que neix a la regió de Bakur. Aquesta mirada colonial i orientalista fragmenta la revolució d’un poble i desvirtua el concepte de solidaritat”, apunten des d’Ivardia. “A més, la regió kurda ocupada per Turquia ha viscut un procés d’autodeterminació i d’autoorganització dins les fronteres de l’Estat turc, un fet que trobem especialment interessant tenint en compte la situació actual a Catalunya”. Com diuen des del Kurdistan “la millor solidaritat és lluitar per la revolució allà on siguis”.