Al número 2 del carrer Llucena de Castelló, la Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) −la gran immobiliària pública que ha alimentat bancs i fons d’inversió des que el Partit Popular la va crear el 2012 per a aglutinar els actius tòxics dels bancs rescatats durant la crisi de 2008− acapara 76 habitatges. Just en el carrer paral·lel, al número 1 de l’avinguda Vila-real, posseeix un altre bloc, amb 70 pisos; i a tan sols 300 metres, al número 13 del carrer Borriol, acumula 21 immobles més. Aquests són només alguns exemples dels 392 habitatges de la Sareb en 89 punts del mapa de la capital de la Plana, concentrats en blocs o dispersos arreu de la trama urbana. La Sareb és l’entitat jurídica amb més pisos a Castelló, seguida de 85 bancs, fons d’inversió i societats immobiliàries. Entitats públiques a banda, dels 87.581 habitatges que conformen el parc residencial de la ciutat, els grans tenidors –per llei, aquells que tenen més de 10 habitatges en propietat– en concentren un total de 5.681, entre pisos, cases unifamiliars i xalets. La majoria −4.607 habitatges– estan en mans de bancs, fons d’inversió i empreses, i 1.074 en mans de persones físiques, moltes de les quals vinculades a societats immobiliàries. La investigació de la Directa, a partir de dades recollides per l’Ajuntament durant l’elaboració del Pla Estratègic de Vivenda de 2020, permet ubicar els immobles de 27 grans tenidors de Castelló. Algunes de les últimes operacions de compravenda d’immobles pot ser que no consten al mapa, a falta que Hisenda Municipal actualitze el registre.
En la segona posició, hi ha el fons d’inversió Lazora, propietat d’Azora, una gestora de fons d’inversió que, segons la consultora Atlas Real Estate Analytics, per darrere de CaixaBank, Blackstone i la Sareb, és el propietari d’habitatge més gran a l’Estat espanyol. Posseeix més de 9.000 pisos, dels quals 339 se situen a Castelló de la Plana, repartits en vuit blocs ubicats als carrers José Bertomeu Gimeno, Honori Garcia Garcia, Botànic Cavanilles i Riu Nervión. Junt amb Encasa Cibeles, Lazora és un dels dos fons d’inversió especialitzats en l’habitatge de lloguer que gaudeix de diversos avantatges fiscals a l’Estat espanyol, com tributar només l’1 % de l’impost de societats, gràcies a la fórmula jurídica de Societat d’Inversió Immobiliària (SII), similar a les socimis –que tributen al 0 %. Aquest tipus de privilegis li permeten engreixar fàcilment els seus balanços, que en l’any 2021 van tancar amb actius valorats en 521 milions d’euros.
L’habitatge protegit és una altra de les principals línies de negoci de la gestora Azora, presidida per dos exdirectors del Grupo Santander, Fernando Gumuzio i Concha Osácar. A Castelló, “almenys en l’any 2019, tots els pisos de Lazora eren vivendes de protecció oficial (VPO)”, afirma Raül Beltrán, assessor de la regidora d’Habitatge de l’Ajuntament, Maria Jesús Garrido (Unides Podem). La particularitat d’aquests immobles, molts construïts a finals dels anys noranta i principis dels 2000, és que es van edificar en sòl públic protegit amb la finalitat que el seu preu de venda o lloguer –aquest últim pot oscil·lar entre els 280 i 480 euros– fora assumible per part de famílies amb rendes baixes. La seua classificació com a VPO s’ha de mantenir durant un període d’entre quinze o cinquanta anys, passat el qual la propietat pot sol·licitar la desclassificació i destinar-les al mercat lliure.
El fons d’inversió Lazora, propietat de la gestora Azora, és el segon gran propietari de la ciutat, amb 339 habitatges repartits en huit blocs
Mentrestant, tenen l’obligació de complir amb la seua funció social, però la realitat és molt diferent. Beltrán assegura que molts bancs i fons d’inversió que acaparen una bona part de les VPO “intenten augmentar el lloguer el màxim possible”. “Si algunes famílies paguen uns 360 euros mensuals, les intenten tirar per llogar el pis a una família amb una renda més elevada o, directament, no el lloguen a famílies monomarentals o sense un treball estable. El marge de benefici és molt just, però ho fan”, rebla. El testimoni de Denisa Udrea ho avala. Durant sis anys, junt amb el seu fill menor d’edat, va viure al bloc número 9 del carrer del Riu Nervión, amb un contracte de lloguer a deu anys per 360 euros mensuals. De la nit al dia, va rebre un correu en què Lazora li reclamava el pagament de tres mensualitats que suposadament no havia pagat i, dies després, una demanda per impagament. “Vam aconseguir aturar dues ordres de desnonament, demostrant que tots els rebuts estaven pagats”, recorda. Tot i estar al corrent i amb el contracte encara en vigor, Lazora no es va donar per vençuda i en plena pandèmia va tornar a la càrrega. “En aquell moment estava molt cansada. Lazora no em contestava, no podia pagar-me un advocat perquè m’havia quedat sense treball i el d’ofici no em feia molt de cas. Aleshores, vaig marxar”, relata. Ara, viu en un pis propietat de l’Ajuntament, però la batalla judicial no ha acabat: el fons d’inversió li reclama 4.000 euros en concepte de despeses jurídiques.
Per a Beltrán, casos com el d’Udrea s’haurien de poder evitar. “L’administració hauria de tenir molts més recursos per inspeccionar aquelles VPO que no estan complint la seua funció social i començar a sancionar els propietaris”, reconeix. Aquesta realitat, a més, s’agreujarà en els pròxims anys, quan comencen a véncer els períodes de protecció i empreses, bancs i fons d’inversió comencen a sol·licitar la desclassificació dels habitatges en propietat. Llavors, podrien augmentar, sense restriccions i de manera legal, el preu dels lloguers. Segons dades de la regidoria d’Habitatge, al País Valencià, s’esperen desclassificar 10.000 VPO. “Això són milers de famílies que poden ser expulsades, si no hi ha una llei que ho ature”, adverteix Beltrán.
És el que ja està passant en algunes de les propietats protegides que acaparen fons d’inversió com Cerberus Capital Management i TPG Real Estate Partners a Castelló. L’estatunidenc Cerberus és el tercer gran tenidor de la ciutat, amb 315 habitatges distribuïts en 156 punts del mapa de la ciutat. Els gestiona a través de les filials Global Pantelaria, on comparteix accionariat amb el Banc Santander, que té el 20%; Promontoria Coliseum (80% Cerberus i 20% Banc Sabadell); i Divarian (100% Cerberus). Són només tres de les, aproximadament, 2.000 filials que té arreu del món −moltes a Irlanda i als Països Baixos, on estalvia impostos–, i a les quals se sumen les vora 10.000 empreses on ha participat o encara participa des de l’any 2011. A l’Estat espanyol, va donar el seu primer gran colp en 2013, amb la compra dels actius de Bankia a través de la immobiliària Haya Real Estate −on un dels fills de l’expresident José María Aznar és conseller. Més tard, va sumar actius de Cajamar, la Sareb, Liberbank, Banco Santander, BBVA i Banc de Sabadell. A banda de l’habitatge, Cerberus també ha vist marge de negoci en l’alimentació, les energies renovables, el petroli, el gas o, fins i tot, amb l’adquisició de deute d’empreses en dificultats.
El fons d’inversió Cerberus és el tercer gran tenidor de la ciutat, amb 315 habitatges distribuïts en 156 punts del mapa de la ciutat. Els gestiona a través de les filials Global Pantelaria, Promontoria Coliseum i Divarian
Les rendes de centenars de famílies de Castelló que paguen un lloguer a Cerberus acaben viatjant a través d’un entramat de societats fins a arribar a la tercera avinguda de Nova York, on el fons d’inversió, fundat per Stephen A. Feinberg, té la seu. La renda de Raquel va ser una d’elles. En l’any 2017, va començar a viure en una de les vivendes de protecció oficial del bloc 20 del carrer Honori Garcia Garcia, llavors propietat de Global Pantelaria, amb un contracte de lloguer de 325 euros al mes. Mesos abans que expiraren els primers contractes, algunes famílies van contactar amb la propietat per preguntar sobre la renovació: “O no deien res o no ens acabaven de donar una explicació clara, perquè no sabien que farien amb la finca”, recorda. Davant la manca d’informació, en plena pandèmia i embarassada de vuit mesos, Raquel va decidir marxar. Ara, la finca està en mans de la socimi Témpore Properties, del fons d’inversió TPG Real Estate Partners.
El fons TPG ocupa la setena posició de la llista dels grans tenidors a Castelló, per darrere de la Sareb, els fons d’inversió Lazora, Cerberus i Voyager Investing UK Limited Partnership (d’origen anglés), així com de l’empresa immobiliària Talecons SA. Acapara 169 habitatges ubicats als números 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8 del carrer d’Alfred Giner Sorolla, al bloc número 20 d’Honori Garcia Garcia, i al 35 del Passeig de la Universitat. Tots ells se situen en el barri del Raval Universitari de Castelló, on “els fons esperaven fer negoci amb lloguers per a estudiants universitaris disposats a pagar 600 euros, però no ha passat”, exposa Beltrán. “Només els han arrendat –continua– a famílies i parelles, per tant, l’estratègia és pujar les rendes i qui no les puga pagar, expulsar-les”.
Durant anys, la majoria d’aquests blocs del Raval han estat gestionats pel Banc Santander, a través del fons d’inversió Santander Banif Inmobiliario. En l’any 2018, el Santander va vendre moltes d’aquestes finques a Cerberus, que les va gestionar a través de la seua cartera de filials Promontoria, constituïda amb l’objectiu d’administrar els 35.700 immobles que entre 2018 i 2019 va comprar a Santander. Mesos més tard, Cerberus va passar a controlar-les a través de la societat Global Pantelaria i, per últim, en 2020, Témpore es va fer amb elles.
Aquest incessant canvi de mans, pràctica habitual dels grans tenidors, ha repercutit greument en les llogateres de Témpore, per no saber a qui dirigir-se per exigir la renovació dels contractes de lloguer a un preu assequible. És el cas, per exemple, del veïnat del bloc 35 del Passeig de la Universitat. La finca, classificada com a VPO fins al 2016, va començar a habitar-se per famílies amb rendes baixes a partir de l’any 2012. Pagaven al voltant de 350 euros, una quota que ha anat augmentant de manera progressiva. En plena pandèmia, Témpore va intensificar la pressió i assetjament telefònic contra les inquilines perquè renovaren els contractes amb un increment del preu del lloguer de fins al 60%, encara que moltes tenien el contracte vigent o estaven dins de l’any de pròrroga. La pressió rebuda va ser el detonant perquè el veïnat s’organitzara en el Sindicat de Llogateres.
El fons TPG Real Estate Partners ocupa la setena posició de la llista dels grans tenidors a Castelló. Acapara 169 habitatges ubicats en diversos blocs del carrer d’Alfred Giner Sorolla, al bloc número 20 d’Honori Garcia Garcia, i al 35 del Passeig de la Universitat
“Són especialistes en l’assetjament immobiliari”, denuncia Estel·la Canós, veïna i membre del Sindicat que ha batallat fins a renovar el contracte un any més per 386 euros −21 euros més que la seua quota inicial. Tant des del Sindicat de Llogateres com des del Sindicat d’Habitatge de Castelló, expliquen que les estratègies d’assetjament dels fons d’inversió especialitzats en lloguer són molt diverses. Poden anar des de l’oferiment de diners al veïnat per tal que marxe, l’enviament de notes intimidatòries, el canvi de panys de les portes d’accés a l’edifici sense avisar, la contractació de guàrdies de seguretat que fan rondes a les nits o no encarregar-se del manteniment del bloc; fins a denúncies per presumptes impagaments i ordres de desnonament amb el contracte encara en vigor o a data oberta. Aquesta última tècnica és “l’aparell desmobilitzador per excel·lència”, reblen des del Sindicat d’Habitatge. “Com no se sap quin dia serà el desnonament, per una banda, dificulta l’acció del sindicat, i per l’altra, suposa un dany psicològic a la família; i tot avalat per les institucions”, subratllen.
La victòria de Canós contra Témpore no ha estat la tònica habitual a la finca. De la seixantena de famílies que hi van arribar, només resisteixen una vintena. “És molt injust, perquè no només t’obliguen a abandonar la teua casa, sinó que també t’estan expulsant del barri, de l’escola dels teus fills…”, lamenta Canós. Ara, la lluita veïnal se centra a continuar aturant les pujades del lloguer, intentar acollir-se al dret al retracte –que els permetria comprar la vivenda abans que qualsevol altre comprador–, aconseguir que Témpore es responsabilitze dels desperfectes i denunciar l’assetjament immobiliari. En 2020, el Sindicat ja va interposar una denúncia col·lectiva contra Témpore per les pràctiques d’assetjament, que podrien ser constitutives d’una infracció segons la llei valenciana de Funció Social de la Vivenda aprovada en 2017. La denúncia, però, no va anar enlloc. L’administració, tot i que assegura que va documentar les pràctiques d’assetjament, no va obrir cap expedient contra Témpore, segons justifica Beltrán, “perquè no hi havia els instruments legals suficients en l’àmbit autonòmic per a poder sancionar Témpore”.
Amb tot, la denúncia contra Témpore es pot entendre com a la precursora de l’avantprojecte de llei de regulació de l’activitat dels grans tenidors i de l’assetjament immobiliari, pensat per posar límit a les pràctiques abusives dels grans tenidors. Segons l’avantprojecte, la norma tindrà cinc objectius principals: regular l’activitat dels grans tenidors, crear un registre dels grans tenidors del País Valencià, formar un cos d’inspectors en matèria d’habitatge, tipificar aquelles conductes que obstaculitzen el dret a la vivenda i establir mesures per sancionar-les, en especial, pel que fa a l’assetjament immobiliari. Alguns dels articles que no han estat exempts de polèmica entre els grans propietaris són, per exemple, la seua obligació a oferir un lloguer a aquelles famílies vulnerables en risc de pèrdua de la vivenda, o la cessió a l’administració dels immobles deshabitats i la seua classificació com a vivendes de protecció pública.
Des del Sindicat d’Habitatge de Castelló consideren que la llei “pot semblar positiva” en termes generals, però adverteixen que la normativa “no serà garantia de res”. “El que ens demostra l’experiència històrica és que per moltes lleis que es facen, a la pràctica sorgeixen tot un conjunt d’impediments que les deixen en paper banyat”, lamenten. En aquest sentit, Nacho Collado, advocat de la cooperativa El Rogle especialitzat en urbanisme i habitatge, llista alguns dels entrebancs amb els quals es pot trobar la Generalitat, com el fet que el Tribunal Constitucional tombés alguns articles per “vulnerar el marc competencial” de l’Estat; o la “manca d’un bon argumentari” que justifique la cessió dels immobles buits de grans tenidors al parc públic d’habitatge. A la ciutat de Castelló, l’Ajuntament estima que un 25% dels habitatges de grans propietaris estan buits. És a dir, si s’aprovés la llei, al voltant de 1.420 pisos buits passarien a mans públiques. “Serà molt polèmic i no se sap si s’aconseguirà, però la voluntat és bona”, conclou Collado.
Bancs i la dreta ultracatòlica, les altres grans propietàries
La cartografia immobiliària dels grans tenidors a Castelló és irregular. La majoria atresora pisos disseminats en blocs d’edificis, també concentren algunes finques pràcticament o totalment senceres i, en menor mesura, cases unifamiliars, xalets i alguns solars. A banda d’alguns dels fons d’inversió amb més propietats a Castelló, l’empresa Talecons SA és l’altra de les grans propietàries que acapara blocs de pisos al complet. Ocupa el sisé lloc de la llista i és la mercantil que acapara més habitatges −174 repartits en les finques 16 i 18 de l’avinguda Chatellereault i al número 8 del carrer del Romaní–, seguida per la constructora Bigeco SA (amb 136 habitatges) i la promotora Cersa Gestión de Alquileres SLU (111 habitatges).
Talecons SA, empresa de la família Masip amb vincles amb la dreta ultracatòlica, és la mercantil que acapara més habitatges: 174 repartits en dues finques de l’avinguda Chatellereault i en un bloc del carrer Romani
Talecons SA pertany a la família Masip de Castelló. Un dels seus administradors és José Masip Marzá, advocat i actual vicepresident de l’Asociación Católica de Propagandistas (ACdP). L’organització té com a objectiu difondre les idees religioses a través de diverses entitats culturals i educatives, en algunes de les quals Masip participa com a membre dels consells assessors. Destaquen la Fundación Universitaria San Pablo CEU, de la qual depenen les universitats privades i catòliques CEU; el Colegio Mayor Universitario San Pablo, la Fundación Cultural Ángel Herrera Oria o els diaris El Debate, Ya o l’Ideal de Granada.
L’associació catòlica també és coneguda per ser una de les impulsores de l’organització ultracatòlica NEOS, presentada en novembre de 2021 com a una entitat que naix per a “fer front a un projecte social i polític que busca substituir, reemplaçar i destruir l’ordre social basat en els fonaments cristians”. Uns fonaments que resumeixen en la “defensa a la vida, la veritat, la família, la nació o la corona”, tal com es llegeix a la seua pàgina web. La cara més visible de NEOS és Jaime Mayor Oreja, exministre d’Interior del PP, president de la fundació Valores y Sociedad, on participen polítics del PP i Vox; i president de la federació europea d’associacions profamília i provida One of Us.
Uns altres dels grans propietaris a la capital de la Plana són el Banc Santander (amb 164 habitatges), Cajamar (138), Bankia (98), el fons d’inversió Blackstone (63), a través de les filials Aliseda i Treamen Investments; el BBVA (56), CaixaBank (44), la societat immobiliària Castellonense de Obras y Fomento Industrial SL (44), de la família d’empresaris Cuevas-Julve; o el Banc Sabadell (34).
