Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Beneficis fiscals, beneficis per a qui?

Arran de la publicació de l’informe Beneficis fiscals, beneficis per a qui?, un membre de la Plataforma Fiscalitat Justa analitza el mecanisme legal que comporta una reducció efectiva de les quantitats a pagar en concepte d’impostos i exigeix una avaluació del seu impacte. L’article forma part d’una sèrie de col·laboracions d’entitats i col·lectius dels Països Catalans


Xavier Martínez Gil | 
@xaviermartinezg
Il·lustració de Baruc López | barucbambu

A l’eurozona, de mitjana, els estats ingressen en impostos l’equivalent al 46,8% del seu PIB. A Espanya, aquest percentatge baixa fins al 38,6%, és a dir: 8,2 punts menys de recaptació que a Europa. Estem parlant de més de 88.000 milions d’euros cada any. Però, per què es produeix aquesta ineficiència? Des del meu punt de vista per dos motius. El primer és a causa del model d’administració tributària d’inspiració repressiva, que es mostra fort amb els febles i feble amb els forts. En segon lloc, per l’existència dels beneficis fiscals.

Però, què són exactament els beneficis fiscals? Son un mecanisme legal que comporta una reducció efectiva de les quantitats a pagar en concepte d’impostos. La seva finalitat es justifica, teòricament, per estimular l’assoliment d’objectius d’interès general més elevats que els principis de justícia tributària, encara que aquest aspecte no està recollit en la normativa tributària de forma explícita. El contingut dels beneficis fiscals pot consistir tant en una exempció tributària (és a dir, no pagar res, com és el cas de l’Església Catòlica i l’IBI), com en altres mesures que facin disminuir la base imposable (per exemple, reducció per habitatge habitual en l’impost de successions), la quota tributària (el cas d’excés de renda en l’impost sobre el patrimoni) o bé el tipus de gravamen a aplicar (com en el cas de l’IVA cultural), de manera que, al final, el contribuent acabi pagant substancialment menys del que, de forma ordinària, tocaria. Insisteixo que no es tracta de cap il·legalitat, al contrari: la seva previsió neix d’una llei. Aquestes decisions legislatives en favor dels beneficis fiscals responen a la pressió de lobbies que determinen la voluntat del legislador.

Els beneficis fiscals incideixen en la progressivitat efectiva del sistema tributari i que aquestes disminucions de la càrrega tributària, en la major part dels casos, beneficien a qui més impostos hauria de declarar

Els beneficis fiscals incideixen en la progressivitat efectiva del sistema tributari, ja que comporten una erosió en la recaptació, i que aquestes disminucions de la càrrega tributària no sempre s’adopten per afavorir els contribuents més modestos sinó que, en la major part dels casos, beneficien a qui més impostos hauria de declarar. Aquests lobbies es preocupen d’introduir “forats” en la norma tributària per on escapa la seva tributació. A aquests forats els diem, paradoxalment, beneficis fiscals. Són beneficis per a ells, però pèrdues per a la resta. En els pressupostos generals de l’Estat s’estimen per al 2017 en 31.867 milions d’euros la qual cosa representa una renúncia al 23% de la recaptació. A continuació hauríem d’afegir els beneficis fiscals de les comunitats autònomes que sumen globalment 47.164,1 milions d’euros (10.280,9 milions a Catalunya) per al mateix període. Ens faltaria conèixer els beneficis fiscals de l’administració local que, donada la seva fragmentació, m’ha estat impossible de comptabilitzar en el seu conjunt. Globalment, els beneficis fiscals de l’administració central i de les comunitats autònomes ja expliquen per si sols bona part de la ineficiència del sistema tributari espanyol respecte la mitjana europea.

El més sorprenent (o no) és que els governs no fan recapitulació al final de l’exercici dels beneficis fiscals. Realment van pujar a la xifra que inicialment van calcular? Quin impacte real van tenir? Es van assolir els objectius socials pretesos? Res de res. Una vegada introduït un benefici fiscal, aquest queda inqüestionat any rere any. En realitat, actuen com una subvenció directa, amb l’avantatge que no s’han de retre comptes del que s’ha fet amb aquests diners públics els quals s’escapen de tot control.

En gran part dels casos, no s’ha trobat la justificació ni el suport constitucional de la finalitat pública d’interès social que es vol perseguir amb la implantació dels beneficis fiscals. No existeixen indicadors de seguiment ni d’avaluació

Per aquesta raó, des de la Plataforma per una Fiscalitat Justa denunciem en un nou informe titulat Beneficis fiscals, beneficis per a qui? la poca transparència i el caràcter regressiu de l’actual sistema de beneficis fiscals. Dels 42.148 milions d’euros de beneficis fiscals (entre estatals i catalans) s’han analitzat 7.991 milions d’euros, per concloure que cada any es perden entre la hisenda autonòmica i l’estatal 5.501 milions d’euros en beneficis fiscals discutibles tant per la seva utilitat pública com pel seu caràcter regressiu.

L’informe analitza una selecció de beneficis fiscals de quatre grans impostos (Successions i Donacions, Patrimoni, IRPF i Societats) arribant a la conclusió que en gran part dels casos, no s’ha trobat la justificació ni el suport constitucional de la finalitat pública d’interès social que es vol perseguir amb la implantació dels beneficis fiscals. No existeixen indicadors de seguiment ni d’avaluació de la idoneïtat dels instruments utilitzats.

En l’impost de successions i donacions s’han trobat 336 milions d’euros i en patrimoni 1.288 milions d’euros relatius als béns afectes a activitat econòmica, a participacions en entitats i en accions exemptes que presenten criteris de dubtosa justificació i que permeten fins i tot l’enginyeria empresarial per eludir el pagament d’impostos.

En IRPF hi ha 3.154 milions d’euros en beneficis fiscals que presenten un caràcter regressiu: com més gran és el nivell de renda, més benefici fiscal obté el contribuent

En IRPF hi ha 3.154 milions d’euros en beneficis fiscals que presenten un caràcter regressiu: com més gran és el nivell de renda, més benefici fiscal obté el contribuent (aportacions a sistemes de previsió i plans de pensions o les deduccions per família nombrosa). La majoria de les persones amb baix nivell de renda no es beneficien en no estar obligades a presentar la declaració de la renda, la majoria de les quals són dones.

Constatem la ineficiència de voler fer polítiques públiques per la via de l’establiment de beneficis fiscals en tot el relatiu a habitatge, rendes mínimes o polítiques familiars. La falta de transparència i definició d’objectius de les polítiques així com absència del seu seguiment i avaluació fa impossible observar l’efectivitat de les mateixes.

En l’impost sobre societats denunciem que el 63% dels beneficis fiscals no pot ser vinculat a cap mena de política pública concreta per justificar el seu benefici i això fa que les raons del seu establiment siguin difícilment justificables amb criteris d’interès públic. És especialment escandalós el cas de les SOCIMI’s que han vist incrementat un 173% l’import dels beneficis fiscals fins a 252,91 milions d’euros per al 2018.

Per tots aquests motius reclamem una liquidació comptable publicada de l’import que ha comportat a final d’exercici l’aplicació dels beneficis fiscals, així com una avaluació final d’impacte i d’objectius assolits. Apostem per unes administracions públiques que facin política social des de les polítiques de despesa, ja que és des d’aquest vessant que pot tenir un control més gran i seguiment dels recursos, sempre escassos.

CONTINGUT RELACIONAT

Paguen prou impostos les empreses?