Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Llocs de refugi i renaixement de les lluites

Enmig de l’excepcionalitat actual, els casals i ateneus dels Països Catalans cerquen alternatives basades en el suport mutu i la intercooperació davant l’emergència produïda per la COVID-19

Un artista circense en una de les seves performace del Circ d’Hivern a l’Ateneu Popular 9 Barris, l’any 2013 / Arxiu

Les xarxes comunitàries i de suport mutu que alimenten els espais populars autogestionats obren l’escletxa d’un renaixement popular en el qual seran un punt de trobada vital. Un exemple d’aquesta cooperació el trobem a la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans, que ha engegat la campanya #EnfortimCasalsiAteneus per tal de visibilitzar la funció principal que realitzen a cada comarca. Amb aquesta iniciativa es persegueix incrementar el nombre de sòcies i la seua participació en un moment crític. Davant les conseqüències econòmiques que han deixat moltes de les treballadores dels casals en una situació laboral complicada, la xarxa ha obert, juntament amb la Coordinadora Obrera Sindical (COS), “una línia d’assessorament per treballar cada cas particular”, segons expliquen.

Alguns espais podran seguir pagant els rebuts tot i mantenir-se tancats, però a altres els costarà fer-ho aquest mes de maig

En aquest sentit, les participants de la xarxa també es plantegen continuar amb la tasca de reforçar la federació de casals i ateneus i “fer-la servir com una eina per donar suport burocràtic en qüestions administratives; oferir propostes de serveis legals, tècnics, culturals o gastronòmics; executar campanyes conjuntes o buscar noves fonts de finançament per als espais associats”, apunten. Aquesta eina cooperativa pretendria contribuir a trobar una eixida a la situació actual: alguns casals podran aguantar alguns mesos i seguir pagant els rebuts tot i mantenir el local tancat, però altres tindran problemes per fer-ho aquest mateix mes de maig.

 

La resiliència enfront de la incertesa

La situació de cada espai, però, és particular. N’hi ha hagut que s’han vist obligats a aplicar un expedient de regulació temporal (ERTO), com és el cas de l’Ateneu Popular 9 Barris, en què gairebé tota la plantilla s’ha vist afectada. “El primer que volíem assegurar era la seguretat de les treballadores i la comunitat. Es va elaborar un calendari de presència mínima en el qual només els tècnics de la casa podien accedir a l’equipament, per tal de preparar els seus materials per treballar a casa i atendre el telèfon si fos necessari”, remarquen. Però aquesta planificació va quedar obsoleta la primera setmana, quan van haver de tancar totalment. “L’associació Bidó de 9 Barris, que gestiona l’ateneu, ha fet una aposta per cobrir el 30% del sou de les persones contractades que no cobreix l’Estat, amb l’objectiu de protegir la seva economia familiar”, apunten.

Com en molts altres ateneus, l’activitat no s’atura malgrat el confinament. L’espai virtual ha suposat una certa reinvenció: “Les professores de les escoles de circ infantil i juvenil continuen en contacte amb alumnes i famílies. Des de l’àrea de comunicació, s’han penjat diferents espectacles de circ en obert. I s’està fent un treball molt intens en explicar a tota la comunitat la situació del projecte, així com les novetats i decisions que anem prenent”, expliquen. A banda, estan fent un treball de seguiment amb les xarxes de suport que hi ha als barris pròxims perquè “l’Ateneu ha d’estar al servei de la seva comunitat, especialment en els moments més difícils”, conclouen. En paral·lel, continuen treballant per a poder celebrar esdeveniments futurs com el 25è Circ d’Hivern.

Acte organitzat pel Casal Popular Tio Cuc d’Alacant |Arxiu

 

També continua en funcionament el Casal Popular Tio Cuc d’Alacant. “L’activitat que estem mantenint aquestes setmanes es basa en treball intern de gestió i en proposar iniciatives que, de forma telemàtica, puguen implicar la gent a través de les xarxes socials”, explica Irene Mira, membre del casal. Un cas és la celebració del Dia del Llibre, amb cites de les autores Carmelina Sánchez-Cutillas i Isabel-Clara Simó recollides gràcies a la participació popular per a elaborar postals digitals. Des del Tio Cuc han decidit no cobrar a les sòcies la quota d’aquest semestre: “Hem habilitat un canal perquè, qui vulga, puga pagar-la”, rebla Mira.


Solidaritat de classe i feminisme des dels casals

Molts espais s’han bolcat en donar suport al seu entorn més proper. És el cas de Ca Saforaui, ubicat a la comarca de la Safor, on s’utilitza l’espai com a magatzem i punt de repartiment d’aliments, material escolar i mascaretes. “Hem adaptat altres de les nostres iniciatives a la nova realitat: seguim oferint reforç escolar en línia i hem adaptat els tallers de llana i manualitats per facilitar l’estada a casa durant el confinament”, expliquen. Amb l’objectiu de reforçar els lligams de classe a la comarca, continuen reforçant els projectes de primera necessitat “per tractar d’ajudar les veïnes en estos difícils moments i teixir una xarxa de solidaritat entre totes nosaltres”, apunten.

La situació actual també ha deixat en suspens projectes embrionaris, com l’Ateneu Feminista La Pastora, que s’estava gestant a Casserres

La situació actual també ha deixat en suspens projectes que començaven a caminar, com és el cas de l’Ateneu Feminista La Pastora, que va nàixer a Casserres (Berguedà) el 2019. “La nostra idea des d’un inici ha estat crear xarxa, donar-nos suport amb tots els altres projectes i, alhora, poder fer una programació estable i de qualitat, de base, amb el feminisme com a eix transversal per arribar a tota la població de la zona”, apunta Anna Pujol, membre de l’ateneu. Amb el calendari truncat, manegen alternatives “per poder obtenir ingressos en el cas de no poder fer activitats. També hem pensat fer-ho a través de les aportacions econòmiques o físiques de les sòcies que puguin, per acabar la rehabilitació de l’espai a l’espera que s’aixequin les restriccions”, explica Pujol.


El futur és el nou punt de partida

Les dificultats i la immediatesa dels esdeveniments han fet que moltes de les activitats es paralitzen. Les conseqüències econòmiques seran profundes i dificultaran que aquests projectes puguen continuar en el futur. El context actual, però, també ha empés a plantejar alternatives que permeten renàixer des dels casals i ateneus. Com diuen des de l’Ateneu Popular 9 Barris, “la cultura de base i comunitària, autònoma i autogestionada en el marc de l’economia social pot tenir un paper molt important a l’hora d’establir lligams entre la promoció i la defensa de les treballadores del sector i l’accés de les veïnes a espais d’exhibició o de creació artística”.

Des de La Pastora creuen que “els ateneus han de fer la tasca de crear més consciència a la població, donar eines i espais perquè ens comencem a preparar comunitàriament”. Les membres del Tio Cuc hi coincideixen: “Els casals i ateneus som el punt de trobada per a conéixer-nos i organitzar-nos, dues accions innegablement necessàries”. Per als participants del projecte Ca Saforaui, “les organitzacions de base poden jugar un paper fonamental a l’hora de defensar-nos i empoderar-nos enfront d’esta nova crisi, a l’hora d’exigir canvis reals. És vital apartar les nostres diferències i buscar una coordinació de tots nosaltres cap a un objectiu comú: que aquesta crisi econòmica no la torne a pagar la classe treballadora”. Mentrestant, ens veiem immerses en unes vacances interminables, però, com deia l’Ovidi Montllor i Mengual, “tot ben senzill i ben alegre. Em creureu mort. Jo no hauré mort. Faré vacances!”.

Article publicat al número 499 publicación número 499 de la Directa