Agafes aire i pocs segons després l’expulses. És un gest que repetiràs al voltant d’un centenar de vegades mentre llegeixes aquest text. L’aire és vital per mantenir l’organisme. Malauradament, l’activitat industrial i els motors acaben enverinant-lo amb tòxics que comprometen la nostra salut.
L’any 1952, un hivern gèlid a Londres va empènyer la ciutadania a cremar més i més carbó per escalfar les llars. La inversió tèrmica no deixava marxar cel amunt ni els òxids de sofre ni el sutge, que es barrejaven amb la humitat present. Aquesta combinació de boira i fum ja s’havia batejat feia dècades amb el mot boirum (smog en anglès), però aquell any l’aire es va tornar del tot irrespirable i va causar 12.000 morts al llarg de l’hivern. Avui en dia, amb la disminució de la crema de carbó, el fenomen s’ha allunyat de latituds occidentals, però continua present a ciutats on encara és un combustible habitual, com Pequín, Shanghai, el Caire, Belgrad o Calcuta.
A les ciutats del nostre entorn patim un fenomen diferent, conegut com a boirum fotoquímic o de Los Angeles (on es va estudiar per primer cop). Es produeix quan l’acumulació de cotxes a primera hora del matí allibera gasos com monòxid de nitrogen (NO) i compostos orgànics volàtils (COVs). La radiació solar fa reaccionar les seves molècules i en forma de més tòxiques a mesura que avança el dia. Entre les més perilloses hi ha el diòxid de nitrògen, l’ozó, i el nitrat de peroxiacetil, portadores de radicals lliures que malmeten les nostres cèl·lules i material genètic.
Aquestes substàncies es mesclen amb les partícules fines (PM), provinents sobretot dels motors, del desgast de pneumàtics i dels frens. Aquestes, responsables del típic bolet de fum a sobre de les ciutats, s’infiltren als pulmons arriben al torrent sanguini i s’escampen per tot el cos, on produeixen alteracions en diferents òrgans i fan augmentar el risc de malalties cardiovasculars o càncers a llarg termini. A les nostres mans està buscar un model de mobilitat que cuide l’aire d’on traiem l’esma per construir un món millor.
PER SABER-NE MÉS:
Gómez, M. et al. | La contaminació atmosfèrica a la ciutat de Barcelona: NO2, PM10 i PM2.5 | UAB divulga, Novembre 2018, 1-3.
Sicard, P. et al. | Trends in urban air pollution over the last two decades: A global perspective | Sci. Total Environ., 858, 160064 (2023).
Wallace, J.M. & Hobbs, P.V. | Atmospheric Science (Elsevier, 2006).
Aquest article és fruit del treball col·lectiu del treball de científiques de l’àmbit de la química, la biología, la física i la història de la ciència.
