Cal agrair als amics de Tigre de Paper la traducció de l’interessant darrer llibre de Nancy Fraser, Capitalisme caníbal. Com el nostre sistema devora la democràcia, les cures i el planeta, i que hi podem fer al respecte. Per Fraser, massa sovint les anàlisis sobre el capitalisme i les crisis capitalistes continuen donant prioritat a les lluites sobre l’explotació del treball en el punt de producció, però la realitat avui és més complexa, perquè a més d’aquestes lluites (que continuen essent molt importants) n’han aparegut d’altres relacionades amb la natura, la reproducció social, la despossessió, la nacionalitat/raça-ètnia, la sexualitat o el buidatge dels poders públics. I conclou, “ens falten uns conceptes de capitalisme i de crisi capitalista que s’ajustin al nostre temps”. I el concepte de capitalisme caníbal, pensa l’autora, ens permet avançar-hi.
Per Fraser: “El capitalisme caníbal (…), és el sistema al qual devem la crisi actual. (…) El que tenim al davant, gràcies a dècades de financerització, no és ‘només’ una crisi de desigualtat sense frens i feines precàries amb salaris baixos; ni tampoc ‘merament’ de cures i reproducció social; ni ‘tan sols’ una crisi migratòria i de violència racialitzada. Tampoc no és ‘simplement’ una crisi ecològica en què un planeta que s’escalfa vomita plagues letals, ni ‘només’ una crisi política caracteritzada per infraestructures buidades, militarisme a l’alça i proliferació d’homes forts. (…) és una cosa pitjor: una crisi general del conjunt de l’ordre social en què totes aquestes calamitats convergeixen, s’exacerben mútuament i amenacen d’empassar-nos sencers” (el subratllat és meu).
Fraser ens recorda que la societat capitalista s’ha reinventat diverses vegades al llarg de la història, sobretot en moments de crisi general, quan convergeixen múltiples contradiccions: econòmiques, polítiques, ecològiques, socioreproductives… Aleshores, els actors socials s’han mobilitzat per superar o per refer el capitalisme. Per l’autora, això explica el pas del capitalisme mercantil de l’era moderna al capitalisme liberal i colonial del segle XIX, després al capitalisme gestionat per l’estat a partir de les guerres mundials, fins a arribar al capitalisme neoliberal globalitzador i financeritzat actual. El qual ara es troba en una situació de crisi de gran amplitud i profunditat. A totes les grans fases del desenvolupament del capitalisme hi ha hagut agitació política i crisis socials que han contribuït a la seva transformació.
Per Fraser, el que tenim davant és una crisi general del conjunt de l’ordre social en què totes aquestes calamitats convergeixen, s’exacerben mútuament i amenacen d’empassar-nos sencers
Què és el capitalisme avui, segons Nancy Fraser? El considera “un ordre social institucionalitzat” que, a més de l’aspecte econòmic de l’explotació del treball per part del capital en el procés de producció de mercaderies, inclou també quatre elements no econòmics que són necessaris perquè aquesta explotació i, per tant, l’economia capitalista pugui funcionar. Primer, un gran fons de riquesa (terra, recursos naturals, treball dependent no remunerat o mal pagat) expropiada/robada a pobles sotmesos, sobretot racialitzats. Segon, un fons considerable de treball no assalariat o mal pagat -el treball de cures- que serveix per a la reproducció social i que realitzen fonamentalment les dones. Tercer, un gran fons de productes gratuïts o pagats per sota del necessari per reproduir-se, procedents de la natura no humana (primeres matèries, energia, aliments, reproducció ambiental), que és el substrat material indispensable per a la producció capitalista. Quart, un gran conjunt de béns públics que proporcionen els estats i altres administracions públiques; o sigui, els prerequisits necessaris (legalitat, aparells de l’estat, infraestructures, etcètera) que permeten una acumulació sostinguda.
Aquests elements inclouen relacions socials i riquesa social imprescindibles per a la continuïtat de l’acumulació ampliada del capital. I Fraser conclou: “el capitalisme no és una economia, sinó un tipus de societat: una en què un terreny d’activitats i relacions economitzades està delimitat i separat d’unes altres zones, no economitzades, de les quals el primer depèn, però se’n desentén”.
Per l’autora, en una visió limitada, només econòmica, del capitalisme, es considera que aquest té tres grans problemes que tenen la seva base en l’organització econòmica del sistema: la injustícia, basada en l’explotació per part del capital de la classe dels treballadors lliures sense propietats; la irracionalitat, per la seva tendència innata a les crisis econòmiques periòdiques; la manca de llibertat, ja que la democràcia queda afeblida per la desigualtat i el poder de classe. “Aquesta imatge no és exactament errònia, sinó incompleta”, ens diu Fraser. Per això adopta “la concepció ampliada, ‘caníbal’, (on els) problemes addicionals esdevenen clarament visibles … (i on és) revela un catàleg d’injustícies més ampli … (que) no habiten exclusivament dins de l’economia del sistema, sinó que es basen en les relacions entre l’economia capitalista i les seves condicions de possibilitat no econòmiques”.
Una tercera divisió que es manifesta a les societats capitalistes és la que hi ha entre els éssers humans i la naturalesa no humana, la qual “està exposada a l’extractivisme brutal i a la instrumentalització”
Quines són aquestes “condicions de possibilitat no econòmiques”? Una és “la divisió entre la producció econòmica (on el temps de treball necessari es remunera en salaris) i la reproducció social (on el treball és no remunerat o mal pagat, naturalitzat o sentimentalitzat…)”. Una divisió basada en el gènere i que en les societats capitalistes es manifesta amb diferents formes de dominació: “la subordinació de les dones, el binarisme de gènere i l’heteronormativitat”. Hi ha una segona “divisió estructural entre els treballadors lliures, que poden intercanviar la seva força de treball pels costos de la seva reproducció”, i que són explotats, respecte a altres persones dependents, a les que es pot expropiar directament les seves terres, el seu treball i fins i tot a elles mateixes. Una situació que es concreta en un “ventall d’injustícies estructurals, que inclouen l’opressió racial, l’imperialisme (vell i nou), la despossessió dels indígenes i el genocidi”.
Una tercera divisió que es manifesta a les societats capitalistes és la que hi ha entre els éssers humans i la naturalesa no humana, la qual “està exposada a l’extractivisme brutal i a la instrumentalització”, cosa que afecta evidentment a la natura i als éssers humans (actuals i futurs), ja que el planeta serà cada vegada més inhabitable. I Fraser conclou: “una visió ampliada de la societat capitalista fa visible un catàleg més gran d’injustícies estructurals, que inclou, però supera de molt, l’explotació de classe”. I qualsevol alternativa (el socialisme per ella) “ha de posar remei a les injustícies del capitalisme, ha de canviar no ‘tan sols’ l’economia capitalista sinó també tot l’ordre institucionalitzat que és la societat capitalista”.
I la visió ampliada del capitalisme també amplia la visió que Fraser té de les crisis capitalistes, més enllà de les contradiccions pròpies de l’economia capitalista stricto sensu. Així, hi ha “una tendència sistèmica a canibalitzar la reproducció social i, per tant, a provocar crisis de cures”. En el capitalisme neoliberal i financeritzat actual això es concreta en les retallades de les prestacions públiques de serveis socials i en l’augment de les hores de treball no assalariat a la llar, principalment de les dones. Un segon element, cada vegada més important, és “una tendència inherent a la crisi ecològica”: el capital agafa tota la riquesa natural que vol sense compensar-ne els costos de substitució i reparació i “desestabilitza periòdicament la interacció metabòlica entre els components humans i no humans de la natura”. De fet, és el capitalisme, no la “humanitat”, qui està desestabilitzant el planeta Terra.
El capital ho vol tot: béns públics que no hagi de pagar, no pagar (o evadir) els impostos, disminuir les regulacions estatals, buidar de competències els poders públics
Un altre aspecte del capitalisme actual és la “seva necessitat essencial d’expropiar la riquesa dels pobles racialitzats”, cosa que la crisi ecològica i la crisi socioreproductiva que acabem d’esmentar li fan encara més necessari. Tot plegat fa que la crisi econòmica, la crisi ecològica i la crisi socioreproductiva s’entrellacin amb l’imperialisme i l’antagonisme racial i ètnic. I finalment, estem davant “una tendència estructural a la crisi política”. El capital ho vol tot: béns públics que no hagi de pagar, no pagar (o evadir) els impostos, disminuir les regulacions estatals, buidar de competències els poders públics. I com a conseqüència estem davant d’una crisi de governança i d’una crisi d’hegemonia, que, juntament amb el dèficit democràtic propi del capitalisme, posa a la gent en mans de les grans corporacions financeres i dels populismes polítics, i particularment d’extrema dreta.
Per a Fraser, el problema que tenim al davant es diu capitalisme. I només es podran superar totes les contradiccions que s’han esmentat amb una alternativa anticapitalista, socialista. Un socialisme que “ha d’inventar un nou ordre social que superi no ‘tan sols’ la dominació de classe, sinó també les asimetries de gènere i sexe, l’opressió racial, ètnica i imperial, i la dominació política de tota mena. … (I) ha de desinstitucionalitzar múltiples tendències de crisi: (…) econòmiques i financeres (…), ecològiques, socioreproductives i polítiques. (…) ha d’engrandir en gran manera l’abast de la democràcia i ‘no només’ democratitzar la presa de decisions dins d’un terreny ‘polític’ predefinit. De manera més fonamental, ha de democratitzar la definició i la demarcació mateixes del que constitueix ‘la política’ i tot el seu marc”. Esperem que en el seu pròxim llibre Nancy Fraser disposi de més de set pàgines per parlar a fons d’aquesta alternativa.
