Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Capitalisme, felicitat i els nostres mòbils

La revolució digital ha alterat i modificat les nostres vides, sistemes de comunicació, habilitats socials i comportaments conductuals. Algunes privilegiades encara recordem com es vivia en una societat sense dispositius mòbils: pedalant pels carrers del poble, jugant al parc del barri i trobant-nos al bar de sempre on de mica en mica ens anàvem concentrant per conversar “cara a cara”.

Com moltes sabem hi ha una nova addicció globalitzada, l’addicció a les pantalles, categoritzada dins les socioaddiccions. Totes la coneixem, en som consumidores i moltes de nosaltres la identifiquem com a inofensiva, un avenç tecnològic imparable del qual ningú pot escapar, una màquina sense aturador. Les pantalles han accelerat
i facilitat les comunicacions, ampliat els nostres coneixements i disminuït les dificultats de les nostres vides en un món que sembla anar més de pressa que la llum. Realment som conscients de quin preu estem pagant?

Tot i que hi ha una mancança d’informació, diversos estudis fan saltar les alarmes i comencen a anomenar-ho com una epidèmia silenciosa; durant el dia arribem a tocar el mòbil entre mil i dues mil vegades i el mirem cada quinze minuts.

Com si és tractes d’un bingo, el nostre mòbil es converteix en una escurabutxaques. Alguna cosa ens empeny a tocar-lo, possiblement és la necessitat de tenir-lo i mirar la pantalleta lluminosa que ens manté alertes, informades, actualitzades i enganxades, estimulades en excés, i és en aquest moment quan neix i s’autoproclama la nostra dependència, ens autoconvencem que la nostra addicció és global, que forma part de la vida quotidiana de les persones i és inofensiva. Realment sabem els motius de l’absorció massiva de l’atenció humana
a les pantalles digitals?

No es pot explicar sense entendre la relació entre la dopamina i l’energia que manté les masses addictes a les pantalles digitals. La dopamina és un dels neurotransmissors del sistema nerviós central que afecta l’estat anímic, la son, l’atenció, l’aprenentatge i el plaer, entre d’altres. Regula la motivació que sentim per fer alguna cosa, circula pel nostre cervell i fa que una experiència sigui agradable. La dopamina és la divisa del plaer i del desig que activa el circuit de recompensa cerebral.

Una economia digital que ja no ens utilitza únicament com a consumidores en potència, aquesta vegada nosaltres mateixes ens convertim en el producte

Darrere de cada pantalla digital hi ha una infinitat d’apps quotidianes que formen part de les nostres vides: Twitter, Facebook, Instagram, WhatsApp, Snack Chat, Candy Crush, Tinder, Amazon, Poker Stars, i una gran varietat de xarxes d’apostes en línia i pornografia digital. La interacció que tenim amb totes elles ens proporciona una recompensa insaciable. Aquestes apps, convertides en bombes de dopamina, impregnen per moments els nostres circuits cerebrals de satisfacció i plaer. Un m’agrada al Facebook, un cor al Telegram, un vist al WhatsApp, un retuit d’una persona famosa, el nombre total de persones que han vist una història publicada, guanyar monedes virtuals en un joc de pòquer en línia o veure un catàleg de roba. Totes aquestes accions provoquen l’activació de la dopamina en el nostre cervell; l’hormona de la felicitat es posa en funcionament descarregant petites dosis de satisfacció temporal. A canvi de la nostra atenció rebem una recompensa.

Aquesta nova heroïna digital comparteix els mateixos símptomes clínics que qualsevol drogodependència: síndrome d’abstinència, impulsivitat, agressivitat, alienació, dificultat per prendre decisions i sobretot dependència. Una “injecció dopamínica” que ens motiva a buscar-ne més, amb la certesa que únicament ens ho proporcionarà aquest petit aparell que portem sempre a la butxaca i ens acompanya en tot moment.

Una llista infinita de productes tecnològics i apps fabricats per professionals, equips multidisciplinaris experts en neurociència, neuroeconomia i psicologia conductual treballen per obtenir un mateix objectiu: captar les nostres mirades i atenció per crear productes tecnològics que enganxin tant com sigui possible. Realment sabem quins interessos hi ha darrere d’aquest control de masses social?

Els recursos naturals arriben a un punt d’escassetat. El capitalisme ha anat evolucionant mitjançant la sobreexplotació natural i laboral. S’ha anat adaptant als canvis socials que hem anat vivint, sempre ha seguit el control de l’economia mundial. Veient exhaurida la seva font de riqueses naturals, segueix evolucionant creant de nou tota una estructura aliada que li garanteixi la continuïtat al capdavant del poder sobre totes nosaltres. Una economia digital que ja no ens utilitza únicament com a consumidores en potència; aquesta vegada nosaltres mateixes ens convertim en el producte.

Les aplicacions i plataformes digitals més utilitzades són gratuïtes, i això té una explicació: han venut als anunciants publicitaris la nostra informació personal. L’economia digital es basa en l’obtenció de dades inesgotables, venudes i utilitzades per fer més intel·ligents les plataformes i generar anuncis més efectius, que mitjançant estímuls digitals carregats de dopamina provoquen comportaments addictius que captiven la nostra atenció. El capitalisme torna a atacar amb tota la seva força obtenint una nova fórmula d’individualisme i alienació. Gràcies al control que ha pres sobre les socioaddiccions, ha creat una nova economia basada, de nou, en l’explotació humana.

El passat Dia Mundial de la Salut Mental ens advertien que una de cada quatre persones patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida. Tot i conèixer les conseqüències que a curt termini provoquen les addiccions a les pantalles, hauran de ser els anys els que ens mostrin la totalitat de les afectacions cognitives i els trastorns mentals que se’n deriven.

De nou, sense pietat, ataquen allò on s’identifica una feblesa humana potencialment explotable. Ja no en tenen prou a fomentar i potenciar l’individualisme, ara volen extreure un profit econòmic del que creiem com a individus que és el nostre temps lliure. Segueixes identificant aquesta addicció com a inofensiva?

Intentem ser una mica sinceres, reflexionem encara que sigui per uns segons, i pensem el temps que destinem a les pantalles i les seves aplicacions. Realment vivim en llibertat?

Article publicat al número 458 publicación número 458 de la Directa