Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Cinema de guerrilla: una mirada al bressol de la revolució al Kurdistan

La sisena edició de la Mostra de Cinema Kurd de Barcelona tindrà lloc als Cinemes Zumzeig i al Pati Llimona per apropar a Catalunya la lluita a les muntanyes kurdes, utilitzant les armes del cinema per defensar la revolució i el poble

'Dema Dirîrêskan' ('Temps de mores'), de Hașîm Aydemîr, es projecta dissabte a la nit al Cinema Zumzeig / Arxiu

Sovint, quan parlem del Kurdistan, a l’imaginari col·lectiu venen les imatges molts cops estereotipades de la guerrilla kurda. Els mitjans de comunicació fa anys que limiten el conflicte a una guerra entre dos bàndols armats, un estat legítim contra insurgents que ataquen des de les muntanyes. Podem parlar d’autonomia, autogestió, feminisme, ecologisme o de tantes altres premisses per les quals es caracteritza la lluita kurda, però no és menys cert que la guerrilla ha estat, i és actualment, un element clau i imprescindible per garantir la supervivència d’aquest poble.

La guerra de guerrilles com a estratègia militar i política ha estat històricament l’eina que ha permès evitar el genocidi de les kurdes, ja sigui perpetrat pels desapareguts imperi otomà o persa o els actuals règims de Turquia, Síria, Iraq, Iran o la recent experiència rigorista del Daesh. Enclavat al bell mig de la imponent serralada del Zagros, la muntanya s’ha convertit en l’escenari ideal on refugiar-se per organitzar l’autodefensa.

La guerra de guerrilles com a estratègia militar i política ha estat històricament l’eina que ha permès evitar el genocidi de les kurdes, ja sigui perpetrat pels desapareguts Imperi otomà o persa o els actuals règims

Per això, la sisena edició de la Mostra de Cinema de Kurd de Barcelona, posa el focus en la vida en la guerrilla i com una de les estratègies d’autodefensa d’aquesta ha estat el cinema. El divendres 10 de desembre, la Mostra obrirà amb un homenatge al cineasta i guerriller Halil Dağ, “l’estrella que guia el cinema kurd”, segons el mateix moviment, i pioner en fer del cinema una arma més contra els sistemes de dominació. La Mostra obrirà amb la seva pel·lícula Eyna Bejnê (El mirall) i tancarà amb Rûpelen Sor (Pàgines vermelles), la nova ficció de la directora Dersim Zêrevan, que va ser càmera de les ficcions d’Halil Dağ.

El cineasta va unir-se a la guerrilla l’any 1995, després de viatjar a Damasc per a conèixer l’escola de formació del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Prop de deu anys abans, l’any 1984, va ser quan el PKK va declarar un aixecament general a tot Bakur –la part del Kurdistan en territori de Turquia– que en derivarà en una guerra oberta contra l’Estat turc. Des de les seves bases combatrà amb accions armades focalitzades contra les forces de seguretat i les institucions repressives. Halil Dağ va ser assassinat en una acció contra l’exèrcit turc l’1 d’abril de 2008. Per la seva banda, el govern turc encaminarà el conflicte cap a l’eliminació de l’àmplia base social que simpatitza amb les guerrilleres, posant a la població civil en el centre de la diana per tal de desmoralitzar-la i evitar-ne el contacte.

Cinema de guerrilla: una mirada al bressol de la revolució al Kurdistan
La Mostra de Cinema Kurd d’enguany dedica un homenatge al cineasta i guerriller Halil Dağ |Arxiu

Les conseqüències d’aquesta repressió les podrem veure el diumenge a la tarda, amb la projecció de Jinen Mala Me (Dones de Casa Nostra), un documental del projecte TitulArts i Càmeres i Drets on serem companyes del viatge d’asil i refugi de les dones víctimes de la guerra i de la violència. Abans del documental, es projectaran els curtmetratges Nudem i Off Road.

La resistència kurda contra el Daesh a la ciutat de Kobane va fer veure al món que més enllà dels exèrcits convencionals enfrontats al terrorisme jihadista, existia una població local disposada a defensar el seu territori

La resistència kurda contra el Daesh a la ciutat de Kobane per part de les YPG/YPJ va fer veure al món que més enllà dels exèrcits convencionals enfrontats al terrorisme jihadista, existia una població local disposada a defensar el seu territori. L’existència d’una organització de caràcter militar formada exclusivament per dones va trencar tots els esquemes de la societat patriarcal occidental, acostumada a parlar d’Orient Mitjà com un tot homogeni format per musulmans incultes, radicals i retrògrads.

Rojava va ser terra fèrtil per posar a la pràctica les bases del Confederalisme Democràtic i la Jineolojî, és per això que part de la Mostra se centra en com aquests coneixements tenen també relació amb la lluita de la guerrilla. Dissabte al matí, al CC Pati Llimona, el Comitè de Jineoljî de Catalunya impartirà una xerrada sobre com aquesta ciència, la ciència de les dones i al mateix temps la ciència del significat, troba també la seva base de cerca en la vida en la guerrilla.

El poble és el moviment i el moviment és el poble. Ho copsarem en les dues últimes grans produccions de la Comuna de Cinema de Rojava (Komina Fîlm a Rojava): el documental Evîn Rûyê Qirkirinê (Amor enfront del genocidi) i la ficció Dema Dirîrêskan (Temps de mores). La primera, recull la figura dels dengbêj yazidites a Shengal. Les cançons dels yazidís documenten antigues històries d’amor i sofriment, expressen la seva identitat cultural i religiosa, així com la seva esperança de supervivència. El segon film narra el viatge d’un combatent del moviment d’alliberament kurd que, després de ser ferit en una confrontació amb l’exèrcit turc, insisteix a quedar-se enrere per protegir els seus companys i, contra tot pronòstic, aconsegueix sobreviure.

L’amenaça d’una nova invasió de Rojava per part d’Erdogan i animada pels seus aliats d’ultradreta, o els intermitents atacs sobre Qandil, fan de nou necessària l’acció de la guerrilla

Les muntanyes de Qandil, frontera històrica entre els Estats d’Iraq i Síria, ha estat des de fa anys el centre d’operacions de la guerrilla, així com el lloc ideal per al refugi. En aquesta extensa regió hi conviuen milers de guerrilleres, principalment del PKK, però també d’altres organitzacions kurdes com el Partit de la Vida Lliure del Kurdistan (PJAK), qui aprofita la porositat de les fronteres per actuar a Rojhelat contra l’Estat iranià. L’aliança entre l’Estat turc governat per Erdogan i el Govern Regional del Kurdistan de Masud Barzani ha donat peu a una ofensiva a gran escala anomenada “urpa d’àguila”, en la que l’exèrcit turc ataca per terra i aire les posicions de la guerrilla. En els últims dies, les combatents kurdes denuncien que també s’estarien fent servir armes químiques.

L’amenaça d’una nova invasió de Rojava per part d’Erdogan i animada pels seus aliats d’ultradreta, o els intermitents atacs sobre Qandil, fan de nou necessària l’acció de la guerrilla. Les muntanyes són un cop més les millor aliades de les kurdes contra el feixisme i les ànsies imperialistes dels Estats on viuen, construint una alternativa al sistema neoliberal i utilitzant les armes per a defensar la revolució i la seva gent. Per portar-nos històries de la mà del cinema, històries que els propers 10, 11 i 12 de desembre ens aproparan al bressol de la revolució al Kurdistan.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU