Sense quasi paraules. Amb llum, amb foscor, objectes que prenen vida, música en directe, i sobretot molta emotivitat. Amb aquestes credencials, el 27è Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris es planta sobre l’escenari del seu teatre amb l’espectacle faM, que es podrà veure fins al 22 de gener del 2023.
Al llarg de l’espectacle, el públic retorna a les expressions artístiques més familiars: la teatralitat interacciona constantment amb l’humor, amb la dansa i amb les tècniques acrobàtiques pròpies de la naturalesa circense. Es prescindeix de la parla com a element d’expressió i sorgeix l’emoció de cada escena i de cada personatge com un dels elements clau que defineixen faM. La barreja impecable de totes aquestes expressions artístiques és expressada de tal manera que es fa amable per a totes les edats, fent que les més petites segueixin el fil de l’actuació de la mateixa manera que les seves acompanyants adultes, al llarg de l’hora d’espectacle.
El que més defineix faM és, sens dubte, el joc de llums i foscor i la música en directe. Dos elements que, des d’una mena de rereguarda artística, són essencials per aconseguir la intriga i la màgia imprescindibles per a l’èxit d’aquesta actuació. Sobre l’escenari hi trobem sovint dos ambients diferenciats, aconseguits per una tria excepcional de la il·luminació: les intèrprets entren i surten d’una foscor molt ben afinada, que fa possible dotar de vida i personalitat objectes –com la gavardina que esdevé quasi un personatge–, justament per aquest efecte lumínic tan ben traçat.
Sobre l’escenari hi trobem sovint dos ambients diferenciats, aconseguits per una tria excepcional de la il·luminació, de manera que els personatges entren i surten d’una foscor molt ben afinada
Quatre són els protagonistes que filen la narrativa i desenvolupen la teatralitat: Tom Collin, Maci, Lucas Cantero, i Jade Morin. Quatre protagonistes acompanyats d’una persona orquestra –Karl Stets, que resulta ser també el director de l’espectacle–, la qual va carregada de desenes d’instruments, inclosa la seva veu, que es dedica a fer sonar en directe al llarg de l’hora d’espectacle. Aquest personatge combina la seva presència entre l’anonimat tradicional de la música en directe (queda dins de la banda fosca de l’escenari) i el protagonisme més absolut. Sempre hi és, encara que no sempre es fa evident. Una vegada més, la màgia es crea.
La història que se’ns mostra genera alguns debats, evidenciats amb l’evolució dels personatges que resulta molt gratificant des del punt de vista narratiu. La soledat, la frustració, l’egoisme i la fam es viuen des de la individualitat, i són, inicialment, unes emocions angoixants i un pèl pesants. En el transcurs de l’obra, els personatges es troben, interaccionen cada vegada més i acaben sumant-se en un grup d’individualitats que es complementen. Això es plasma en el tipus d’actuacions: en un inici els personatges evolucionen en solitari i l’augment de la interacció al llarg de l’obra acaba derivant en una follia excel·lentment interpretada en el que, sense saber com, la fusió de tots quatre personatges es converteix en un elefant, un cavall i una orquestra, entre altres escenificacions sorprenents.
L’Ateneu Popular 9 Barris es consolida, amb aquesta proposta en un referent del circ i dels espais comunitaris, si és que encara es pot utilitzar aquesta paraula després de 27 anys d’aquest cicle. A l’inici de l’estrena del passat 17 de desembre, tres professionals de l’educació van obrir l’espectacle amb un reconeixement de la tasca que lidera l’Ateneu amb els instituts del barri a través del circ. Amb aquest programa, les joves del barri es vinculen amb el circ i amb l’espai, un programa que les professionals valoraven molt positivament.
