Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Col·lectius pels drets socials denuncien un col·lapse en la concessió de la renda d'inclusió a Alacant

L'assemblea d'afectades per la gestió de la renda valenciana d'inclusió (RVI) a Alacant ha arrencat aquest dilluns la segona setmana de mobilitzacions per denunciar els retards de més de 12 mesos en la resolució de les sol·licituds de la renda, així com exigir la concessió immediata de tots els expedients acumulats i una reforma de la llei que permeta implantar, en un futur, una assignació monetària per a tota la població

Protestes contra la gestió de la renda valenciana d'inclusió i en defensa d'una renda bàsica per a tota la població a Alacant / Arxiu

Hlima, veïna d’Alacant, va sol·licitar la renda valenciana d’inclusió (RVI), una prestació econòmica dirigida a cobrir les necessitats bàsiques, en juliol de 2018. Un any i quatre mesos després, encara no sap quan començarà a rebre-la, encara que va signar la resolució en què se li concedia la renda en març de 2019. Tal com denuncia el col·lectiu Marea Roja d’Alacant, aquest només és un dels més de 5.000 casos del col·lapse que hi ha a l’Ajuntament de la localitat per a gestionar la RVI des de les direccions territorials de cada municipi, les quals, tal com estableix la Llei 19/2017 de renda valenciana d’inclusió, han de resoldre la concessió en el termini màxim de sis mesos des de la data de registre de la sol·licitud i, segons expliquen, s’estan donant retards de més de dotze mesos.

En el moment en què la família d’Hlima va decidir demanar la renda valenciana d’inclusió, a la unitat familiar vivien huit persones –la seua parella, la seua filla, el seu gendre i quatre nétes menors d’edat– sense cap tipus d’ingrés. “Ara, a casa, només viuen els meus pares. Nosaltres vam trobar un altre pis, però no els podem ajudar molt, perquè jo tampoc treballe”, explica Amal, la filla d’Hlima. La seua mare, a més a més, pateix una hèrnia i és diabètica, per la qual cosa necessita medicació contínua. “Ma mare té cobert el 40% del preu de la medicació, però això no és suficient per a una persona que no té ingressos. Aquesta renda cobriria tota la medicació. Per això la necessitem”, exposa.

Awatif i Sadia són unes altres veïnes d’Alacant afectades. A ambdues se’ls ha denegat la renda després de nou mesos d’espera, malgrat que la llei especifica que si transcorregut el termini de sis mesos, la resolució no ha estat dictada i notificada, “s’entendrà estimada la sol·licitud per silenci administratiu”

Awatif i Sadia són unes altres veïnes d’Alacant afectades. A ambdues se’ls ha denegat la renda després de nou mesos d’espera, malgrat que la llei especifica que si transcorregut el termini de sis mesos, la resolució no ha estat dictada i notificada, “s’entendrà estimada la sol·licitud per silenci administratiu”. Aquestes veïnes es van adonar de la resolució, a través d’una treballadora social, però mai han rebut cap notificació en què s’argumenten les causes de la denegació. “Són dues de les afectades que encara no han rebut cap carta de la Generalitat, encara que, per llei, han de rebre una resposta escrita i argumentada. A més, van presentar un recurs el passat mes d’agost i avui dia segueixen sense rebre notícies”, subratlla Fernando Patón, portaveu de Marea Roja, col·lectiu integrat en l’assemblea d’afectades per la RVI, que aquest dilluns ha encetat la segona setmana de mobilitzacions a Alacant.

Des de Marea Roja, que atén persones interessades a sol·licitar aquest tipus d’ajudes a través del seu Punt d’Atenció i Denúncies de Drets Socials, expliquen que pel que respecta al conjunt d’expedients que gestionen, hi ha entre un 10% i un 15% que encara esperen la resposta de l’Administració, i un 30% dels casos acumulen retards de més de nou mesos. En altres localitats com Oriola i Torrevella, municipis del Baix Segura; Elx (Baix Vinalopó) o a Elda i Petrer (Baix Vinalopó), assemblees veïnals i col·lectius com Stop Desahucios o la Plataforma pels Drets Socials d’Elda-Petrer també han començat a denunciar la mateixa situació. A la resta de municipis del País Valencià, segons l’assemblea d’aturades i precàries de la CGT, qui també atén sol·licitants de la renda valenciana d’inclusió, “no s’estan donant tants retards”. “Hi ha alguns casos en què s’ha endarrerit la concessió, però la Generalitat ho ha justificat de seguida i si faltava algun document, l’han tornada a presentar i li l’han acceptada”, assegura Jesús Arteaga, membre de l’assemblea.


Falta de personal i una llei ineficaç

En l’any 2018, la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives –encapçalada per Mónica Oltra (Compromís)– va destinar un pressupost de 88,5 milions d’euros per a la mesura de la RVI, amb l’objectiu de reforçar els serveis socials municipals i perquè els ajuntaments pogueren contractar 1.573 professionals que es dedicaren a estudiar i resoldre les sol·licituds de la renda valenciana d’inclusió. En el cas de la ciutat d’Alacant, però, asseguren que l’Ajuntament, en mans del Partit Popular i Ciutadans, no ha contractat el personal suficient per a tramitar les sol·licituds presentades “i, per tant, s’està retardant l’arribada dels expedients a la Conselleria”. En concret, incideixen en què en l’any 2019 s’han destinat 19,9 milions d’euros perquè el consistori d’Alacant, amb qui s’ha ficat en contacte la Directa sense obtenir resposta, “financés 152 professionals, i només han contractat 135”. Per ara, segons dades de la Generalitat, un total de 32.376 persones han rebut la renda al País Valencià.

En la mateixa línia, des de la CGT i Marea Roja també denuncien la falta de personal en una bona part dels consistoris de les comarques d’Alacant. “Els treballadors tenen una sobrecàrrega de treball, a causa de les milers de sol·licituds que es presenten i, moltes vegades, sabem que comencen a revisar expedients al cap d’onze mesos”, matisa Patón. Tanmateix, els col·lectius que conformen l’assemblea d’afectades per la RVI van molt més enllà de la manca de treballadores i critiquen una llei que “no està solucionant el problema real de la pobresa, en estar plantejada com una manera de gestionar la pobresa i tramitar-la a través dels serveis socials dels ajuntaments”.

L’assemblea d’afectades per la renda valenciana d’inclusió (RVI) a Alacant arrenca la segona setmana de mobilitzacions per denunciar la gestió de la RVI i exigir una renda bàsica |Arxiu

 

Al llarg d’aquestes setmanes de mobilització, estan exigint que s’aplique el silenci administratiu en tots els expedients amb sis o més mesos de retard i una alternativa a la llei actual de la renda valenciana d’inclusió basada en quatre reformes. En primer lloc, demanen que les sol·licituds es tramiten directament a través d’oficines comarcals de la Generalitat i no des dels serveis socials municipals, ja que aquests “tracten problemes d’exclusió social, però les persones amb exclusió econòmica que demanen la renda no han de patir exclusivament exclusió social”, remarca Patón. “De fet, la majoria pertanyen a una família estructurada, tenen amistats, etc., i a més a més, es tracta d’una llei autonòmica que pensem que s’hauria de gestionar de manera directa per la Generalitat per evitar qualsevol mena de negligència”, afegeix.

La segona de les reivindicacions és que la renda valenciana d’inclusió es conceba com un dret individual de les persones majors d’edat amb falta d’ingressos i no com un dret familiar. En efecte, la llei limita el concepte de ciutadania en no plantejar-se com un dret individual i establir que la renda té com a objecte “garantir el dret subjectiu a una prestació econòmica per a cobrir les necessitats bàsiques a la unitat de convivència”. Des de l’assemblea d’aturades i precàries de la CGT, critiquen que aquesta concepció no és totalment objectiva, ja que “el nucli familiar no té patrons estàndard i, després de l’esclat de la bombolla immobiliària, milers de persones han tornat a viure amb familiars o a llogar un pis en grup”. “Com es contempla, aleshores, respondre a la situació de dos germans que han tornat a viure a casa de la seua mare, que cobra una pensió de 1.000 euros?”, es pregunta Arteaga.

També demanen una quantia “suficient i digna”, així com “reduir la documentació que s’ha de presentar, per tal de garantir la concessió de la renda en un termini màxim de tres mesos”

Per últim, també demanen una quantia “suficient i digna”, així com “reduir la documentació que s’ha de presentar, per tal de garantir la concessió de la renda en un termini màxim de tres mesos”. D’una banda, la llei, que no estableix una renda fixa per a totes les interessades, contempla quatre modalitats diferents en funció de la vulnerabilitat econòmica, social o laboral de la persona i la seua unitat de convivència: la renda complementària d’ingressos del treball, la renda complementària d’ingressos per prestacions, la renda de garantia d’ingressos mínims i la de garantia d’inclusió social. Per a fixar la quantia, es té en compte el tipus de modalitat, el còmput mensual del Salari Mínim Interprofessional (SMI) calculat en dotze mensualitats; la persona titular i la resta de membres de la unitat familiar, establint un mínim de 50 euros mensuals, ajuda que es pot incrementar fins al 25% per a sufragar despeses de lloguer o d’hipoteca i els subministraments energètics bàsics. Així doncs, per exemple, en el cas d’un matrimoni en l’atur, amb dos fills menors d’edat, que hi resideixen en règim de lloguer i demanen el complement per despeses energètiques, la quantia seria de 883 euros.

D’altra banda, per a sol·licitar alguna de les modalitats de la renda valenciana d’inclusió, s’han de presentar més de vint documents, tal com s’indica a la pàgina web de la Generalitat. Aquesta “gran quantitat de documents”, segons l’assemblea de la CGT, genera una “multitud d’impediments que suposen un filtre per a dificultar l’accés a completar la tramitació”. “Tot açò es tradueix en frustració, quan les persones empobrides veuen que han de justificar la seua situació, i que per exigències absurdes veuen que se li relega o denega l’única possibilitat per viure”, destaca Arteaga.


El camí cap a la Renda Bàsica de les Iguals

Les reformes que defensa l’assemblea d’afectades per la RVI es plantegen com les premisses bàsiques que obrin el camí cap a la Renda Bàsica de les Iguals, proposta que va presentar l’Assemblea per una Renda Bàsica al País Valencià a les Corts en l’any 2017, quan es debatia com havia de ser la llei de la renda valenciana d’inclusió. A banda de les reformes esmentades, una de les mesures principals que proposaven era una quantia inicial de la renda valenciana d’ingressos mínims de 300 euros el primer any, una quantitat que aniria pujant cada any fins als 750 euros el desé any, més les actualitzacions de l’IPC que correspongueren.

També disminuïa el nombre de requisits d’accés de tretze fins a quatre. En concret, proposava demanar únicament l’empadronament en qualsevol municipi del País Valencià, no disposar de recursos econòmics, o que, en cas de disposar d’alguns, que aquests foren inferiors a la quantia mensual de la renda valenciana d’ingressos mínims en el moment de sol·licitar-la; no disposar béns immobles diferents dels de l’habitatge habitual i no ocupar una plaça en un centre d’atenció residencial, excepte en els casos en què establisca reglamentàriament.

Amb aquesta proposta de llei avalada per 8.000 signatures, els col·lectius esperaven promoure la implantació d’una renda bàsica, és a dir, una assignació monetària incondicional per a tota la població. “La renda bàsica incondicional no és només una mesura contra la pobresa, sinó també una mesura que augmentaria la llibertat real de la ciutadania”, defensa Patón. “La llei actual és només un instrument assistencial. Vol canviar el panorama desolador heretat dels governs del Partit Popular, però queda lluny d’una solució real”, sentencia.