Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Col·lectius veïnals de Benimaclet s'oposen a la construcció d'una residència d'estudiants al costat d'horta protegida

El fons d’inversió Harbet Management Corporation (HMC), a través de la seua societat Momentum Real Estate SL, planteja construir una residència d'estudiants de 19.250,93 metres quadrats al costat de l'horta de Vera, en la parcel·la on s'ubica l'antiga central lletera El Prado. Diversos col·lectius del barri de Benimaclet han rebutjat el projecte perquè consideren que amenaça l'horta productiva i suposarà una pèrdua del teixit veïnal que s'ha creat al voltant de la fàbrica, que s'ha convertit en l'habitatge d'un grup de persones migrades i en un punt de trobada per a alguns col·lectius

Diversos col·lectius del barri de Benimaclet han rebutjat el projecte, perquè consideren que amenaça l'horta productiva i suposarà una pèrdua del teixit veïnal que s'ha creat al voltant de la fàbrica la Lletera / Lucas Guerra

El veïnat de Benimaclet ha esdevingut exemple de la lluita veïnal contra els interessos urbanístics que amenacen la idiosincràsia social, cultural i arquitectònica del barri. A la lluita contra el programa d’actuació integrada (PAI) de Benimaclet, amb què la constructora Metrovacesa pretén construir 1.345 habitatges amb torres de fins a vint altures, se suma ara la lluita contra el fons d’inversió Harbet Management Corporation (HMC). A través de la seua societat Momentum Real Estate SL, planteja alçar una residència d’estudiants de quatre altures, 19.250,93 metres quadrats i, segons els càlculs de l’associació Cuidem Benimaclet, una capacitat de 1.200 estudiants en la parcel·la privada del carrer Alqueria de Serra número 131, on estava ubicada l’antiga fàbrica de llet El Prado, coneguda per elaborar l’orxata Chufi i els batuts de xocolata Choleck.

No és la primera vegada que l’Ajuntament de València estudia la possibilitat de reclassificar l’ús d’aquesta parcel·la, classificada com a urbana d’ús industrial en el pla general d’ordenació urbana (PGOU) de 1988, per a executar projectes urbanístics. L’any 2010, l’exalcaldessa Rita Barberá (PP) va intentar canviar l’ús del terreny a urbanitzable, però gràcies a la pressió veïnal es va aconseguir mantenir la classificació actual. Tot i això, des de Cuidem Benimaclet i l’Associació Veïnal de Benimaclet subratllen que la millor solució haguera estat classificar-la com a sòl no urbanitzable protegit en el mateix moment en què la fàbrica va deixar de funcionar “per tal d’augmentar la zona d’horta protegida”, manifesta Arturo Sanz, membre de l’Associació Veïnal de Benimaclet.

La fàbrica la Lletera s’ha convertit en l’habitatge d’un grup de persones migrades en situació administrativa irregular |Lucas Guerra

 

Per a poder dur a terme el projecte, Momentum Real Estate SL necessita que l’Ajuntament de València modifique el pla general d’ordenació urbana per tal de canviar l’ús actual de la parcel·la a sòl residencial comunitari, dotacional educatiu i dotacional sociocultural. Des de Cuidem Benimaclet i l’Associació Veïnal consideren que aquesta modificació té com a finalitat última “donar satisfacció als interessos especuladors del promotor”, manifesta Mar Ruiz, una de les portaveus de Cuidem, i que aniria en contra dels interessos del barri, recollits en l’estratègia integral participativa de Benimaclet, aprovada sense cap vot en contra en el ple municipal del 26 d’abril de 2018.

En aquesta estratègia –fruit d’un procés participatiu entre el barri i la regidoria de Participació Ciutadana i Acció Veïnal–, el veïnat va proposar la reclassificació dels terrenys de l’antiga central lletera a no urbanitzables protegits. “Entenem que hi ha un cert compromís per part de l’Ajuntament per protegir aquesta zona i que, per tant, la proposta de la residència queda fora”, afegeix Sanz. Malgrat això, el consistori ha tramitat la proposta de modificació del PGOU, la qual es troba en fase d’avaluació ambiental i territorial estratègica per part de la Generalitat Valenciana. Des del departament de premsa de Desenvolupament Urbà, en mans de la vicealcaldessa Sandra Gómez (PSPV), han explicat a la Directa que el projecte encara està en fase d’estudi i que, per tant, “intentarem intervenir entre els interessos generals i l’inversor perquè totes les iniciatives han d’adequar-se a l’interés general”.

 

Una residència envoltada d’horta i espais protegits

Els col·lectius que treballen la part social del barri s’oposen al projecte per diverses raons. Entre elles, destaquen que la parcel·la s’ubica fora de la ronda Nord, la xarxa viària que constitueix el llindar entre la ciutat i l’horta. Per tant, aquesta edificació estendria encara més la muralla existent entre la ciutat i el que queda d’horta productiva. A més a més, el terreny es troba envoltat de l’horta de Vera, classificada com a sòl no urbanitzable protegit pel pla d’acció territorial de l’Horta (PATH) de València, que li atorga una “protecció especial de grau 1” –del valor més gran– en situar-se de manera circumdant a la ciutat i els municipis més propers. En aquest sentit, Ruiz adverteix que construir una residència per a 1.200 persones “comportaria un volum de mobilitat molt gran que afectaria els horts i els llauradors que els cultiven”. “S’haurien de crear més infraestructures d’accés, augmentar el subministrament d’aigua, es generarien més residus…”, afegeixen des de Cuidem Benimaclet.

La parcel·la també limita amb dues construccions declarades béns de rellevància local (BRL): al límit nord, l’Alqueria de Serra, i al sud, el cementiri parroquial de Benimaclet, l’únic de la ciutat que no ha estat absorbit per la trama urbana i que resta al bell mig de l’horta. Així doncs, tal com han al·legat Cuidem i l’Associació Veïnal, el projecte no respectaria l’article 42 del Decret 39/2005, de 25 de febrer, pel qual s’aprova el reglament que regula les pràctiques de policia sanitària mortuòria (PSM) i s’estableix que els cementiris de nova construcció han de tenir un perímetre de protecció de 25 metres sense cap tipus de construcció i un segon perímetre de 225 metres, dins del qual “només es permeten habitatges unifamiliars, explotacions agropecuàries i instal·lacions industrials no alimentàries”. “Si es consideren aquests paràmetres com els idonis per a la regulació dels usos que rodegen un cementiri, la modificació del planejament per tal de construir una residència manca de justificació”, es llegeix a les al·legacions que van presentar ambdós col·lectius, els quals lamenten que es mantinguera la classificació de sòl urbà industrial i no es protegira quan es va aprovar el PATH l’any 2018.

La fàbrica s’ha convertit en un punt de trobada per al jovent del barri i en un espai on fer reunions |Lucas Guerra

 

Per a la promotora, segons especifica en el document Sol·licitud d’inici d’avaluació ambiental i territorial estratègica de la modificació puntual del PGOU de València, entorn “Alqueria de Serra”, no suposa cap problema la proximitat de la residència amb l’Alqueria de la Serra i el cementiri. És més, plantegen adquirir-la i rehabilitar-la per a destinar-la a l’edifici de recepció i oficines de la residència, “obrint-la al públic com a centre d’interpretació de l’horta, sala d’exposicions o espais per a l’ús d’associacions i col·lectius en defensa de l’horta”. Així mateix, proposen adequar l’accés al cementiri de Benimaclet, “dotant-lo  d’unes condicions de seguretat viària adequades, creant voreres i possibilitant l’accés de vehicles d’emergència”, així com rehabilitar la xemeneia de maó de fust octogonal de l’antiga fàbrica, ubicada en el racó est de la parcel·la i catalogada com a bé de rellevància local i espai etnològic d’interés local (ETN).

Fora de les parets de la fàbrica, un grup de joves patinadors s’ha apropiat del solar en desús per a dissenyar, construir i practicar en el seu propi ‘skatepark’

La construcció d’una residència universitària, segons denuncien els col·lectius, aguditzarà encara més l’aïllament del barri i generarà un tràfec per al veïnat, així com una pèrdua del teixit veïnal que s’ha creat al voltant de la fàbrica. Des de fa ja alguns anys, la central lletera ha recobrat la vida i ha esdevingut un bé comú de lliure accés, gaudi i pràctica. S’ha convertit en l’habitatge d’un grup de persones migrades en situació administrativa irregular, així com en un punt de trobada per a diversos col·lectius de la ciutat, que hi acudeixen per a organitzar assemblees. Harouna, qui treballa com a temporer a València, s’hi va instal·lar fa tres mesos, després que l’expulsaren del pis on vivia perquè no podia pagar el lloguer. “Si l’esfondren, la gent marxarà a viure al riu, quan l’únic que vol és dormir tranquil·lament”, exposa preocupat. Fora de les parets de la fàbrica, un grup de joves patinadors s’ha apropiat del solar en desús per a dissenyar, construir i practicar en el seu propi skatepark. “Podem dir que s’ha creat una cultura dins i fora de la fàbrica”, assegura Ulysses De Wwaegemaeker, membre de l’associació de fabricants autodidactes Benimakers, que junt amb Cuidem Benimaclet, l’Associació Veïnal de Benimaclet i el grup de skaters, estan treballant per a aturar l’edificació de la residència d’estudiants.

Els col·lectius han demanat que no s’aprove la modificació del PGOU i s’òbriga un període de reflexió i intercanvi de propostes entre l’administració i el veïnat per a establir quins són els usos que ha de tenir la fàbrica la Lletera. “No tenim un ús decidit per als terrenys, perquè pensem que és el barri qui ha de prendre eixa decisió. Però sí que ens decantem per un ús social i lligat a la terra”, defensa Ruiz. El que sí que tenen clar és que si trenta anys després de l’aprovació del PGOU no s’ha urbanitzat i els accessos a la parcel·la encara es troben sense urbanitzar i connectats als camins de l’horta, la classificació de sòl urbà “no és la més adequada” i s’hauria de mantenir el caràcter rural que presenta.

 

El negoci immobiliari de Momentum Real Estate SL a València

El fons d’inversió estatunidenc Harbet Management Corporation i la seua societat Momentum Real Estate SL van aterrar a la capital del Túria a principis de l’any 2018, amb l’adquisició de tres parcel·les urbanes de 42.900 metres quadrats en els barris Nou Campanar i Orriols, on van projectar la construcció de 380 habitatges. Aquestes parcel·les formaven part de Mediterránea Actuaciones Integradas (MAI), una de les filials de Nuevas Actividades Urbanas (NAU), immobiliària de Bankia i accionista dels centres comercials Arena, Aqua Multiespacios i El Osito. L’any 2017, Bankia va vendre la seua participació a la promotora Gefesa, de les famílies valencianes Ferrando i Quesada.

Ara, segons informen a la seua pàgina web, també tenen projectes urbanístics en desenvolupament a l’avinguda Blasco Ibáñez i posseeixen 102 habitatges al costat del barri de Benimaclet, entre l’avinguda Alfahuir i el carrer Dolores Marques.