Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Safia El Aaddam, activista antiracista

“Com a filla d’immigrants, he heretat l’estatus legal dels meus pares”

/ Xavier Pujol

Durant els períodes electorals de 2018 i 2019, diversos mitjans de comunicació convidaven sovint l’activista antiracista Safia El Aaddam per parlar sobre el dret a vot de les persones migrades, ja que tot i no ser-ho, tampoc podia votar. Arran d’aquesta experiència, va fer una publicació a les xarxes socials a la qual van respondre milers de persones en la mateixa situació. Aquest va ser el detonant de la primera campanya, coneguda com “Et cedeixo el meu vot”, amb què El Aaddam va començar a fer-se més eco a les xarxes. Mitjançant aquesta iniciativa, milers de persones sense dret a sufragi van poder votar gràcies al fet que altres persones amb nacionalitat espanyola els van cedir el seu. Aquesta acció va tenir un ampli ressò i va despertar la reacció de la dreta i l’extrema dreta. Tal com ens explica l’activista, el ministeri de l’Interior espanyol va arribar a investigar-la per una denúncia de Vox, que finalment va quedar arxivada. Hem pogut parlar amb El Aaddam arran de la publicació del seu primer llibre Hija de inmigrantes (Penguin Random House, 2022), que ja ha esgotat la segona edició.


Acabes de publicar una novel·la que es titula Hija de inmigrantes. La condició de persona migrada s’hereta?

Totalment. Si ets filla d’immigrants per part dels dos progenitors, no obtens la nacionalitat espanyola automàticament, sinó que heretes la nacionalitat dels teus pares. Llavors no pots votar, no pots ser funcionària… I al final reps també l’etiqueta de persona migrant. Per això em vaig posar el nom “Hija de inmigrantes”: no soc migrant ni soc espanyola. Com a filla d’immigrants, he heretat l’estatus legal dels meus pares i també l’impacte del racisme.


Com neix la idea d’escriure-la?

El contingut que compartia a xarxes socials feia que molta gent s’hi sentís identificada. Això em va portar a aquesta novel·la. Vaig voler escriure sobre una nena d’origen amazic que neix a Catalunya i topa amb l’exclusió del sistema educatiu a l’escola, amb el racisme de les institucions. Sent adulta, descobreix que molts traumes tenen origen en la infància. Volia parlar d’aquest tema tan important com és la salut mental de les persones migrants, racialitzades i de les filles d’immigrants.


A què fas referència quan parles de l’exclusió del sistema educatiu que viuen les persones migrades i filles de migrades?

Parlo de tots els infants pobres, que per desgràcia també n’hi ha que no són ni migrants ni racialitzats. Tot i que aquesta condició accentua encara més la situació d’exclusió. Sembla que el sistema té l’objectiu de mantenir-te en uns marges, i això es viu a l’escola. És una llàstima que infants tan petits visquin aquesta diferència de classe amb els companys. No tenir els colors de la marca Carioca, no tenir ni colors, ni bolis, no tenir llibreta, ni llibres escolars, fins i tot no portar l’entrepà a l’institut o a l’escola…


Lamentablement, encara és poc habitual sentir les veus d’aquestes realitats.

“No volem fer pena amb les nostres històries, volem parlar dels problemes estructurals”

Contínuament trobem moltíssima gent “experta en”, explicant què és la pobresa o el racisme perquè ho ha estudiat, mentre que a les persones que ho hem viscut en carn pròpia no se’ns pren seriosament. Desirée Bela sempre explica com ens conviden per parlar de les nostres ferides, buscant la morbositat. Cada vegada som més les activistes racialitzades que ens plantem i no volem anar a explicar les nostres històries per fer pena, sinó que volem parlar dels problemes estructurals.


A més de la campanya pel dret a vot, una altra de les teves iniciatives contra el racisme institucional ha estat ajudar a aconseguir cites per a les persones migrades que es troben immerses en tràmits burocràtics.

Si ets migrant i tens NIE –número d’identitat d’estranger– en lloc de DNI, et trobes amb una sèrie de traves burocràtiques molt accentuades, com és el cas de les cites per a Estrangeria. Ara mateix hi ha molt poques cites i a més s’estan revenent a Milanuncios, a Facebook, a Wallapop, en despatxos d’advocats, en locutoris… Una cita per un dret com és renovar la documentació. Des de 2019, hem aconseguit més de cinc mil cites gràcies a la xarxa de voluntariat, formada per persones amb ordinadors i temps lliure amb qui ens organitzem per aconseguir-les.


A quines iniciatives contra el racisme consideres que és important donar suport en aquests moments?

A totes. Qualsevol iniciativa contra el racisme i la discriminació em sembla positiva i cal incloure-la a l’agenda política. En aquests moments, tenim la campanya de recollida de firmes per la regularització, per exemple.

Article publicat al número 548 publicación número 548 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU