Queden cinc dies per tancar els acords que han de concretar com frenar l’extinció accelerada de biodiversitat al món. Tot i ser conscients que el seu és un contrapès ploma davant la influència, milionàriament sostinguda, per part dels sectors econòmics, organitzacions ecologistes i d’investigació entorn la crisi ecològica no renuncien a mantenir les alertes de la ciència damunt la taula de les discussions de la cimera mundial.
Els acords de les prop de 200 delegacions estatals, a Cali (Colòmbia) des de fa una setmana i que es preveu que es tanquin aquest divendres, dia 1 de novembre, han d’aconseguir que els estats comencin a aplicar els objectius del Marc Mundial de Biodiversitat de Kunming-Montreal; “l’Acord de París de biodiversitat”, descriu, per entendre’ns, el biòleg membre d’Ecologistes en Acció Jaume Grau, observador acreditat a la COP16.
“El marc mundial de biodiversitat diu que s’ha d’acabar amb els incentius perversos que destrueixen la biodiversitat, però no s’està acordant, perquè fa por”, destaca el biòleg Jaume Grau
Va ser aprovat en l’anterior COP sobre biodiversitat, fa dos anys, al Canadà, i vincula 196 estats per protegir els ecosistemes i la biodiversitat del planeta. Ara, el full de ruta s’ha de fer operatiu, per la qual cosa cal determinar com es farà el seguiment de les accions per frenar la pèrdua de diversitat biològica i, també, el rovell de l’ou de les discussions en marxa a Cali: com es finançarà el camí de canvis, en concret, als països del Sud.
L’objectiu de la COP16 és concretar com es mobilitzaran com a mínim 200.000 milions de dòlars a salvaguardar la vida dels ecosistemes. Una part ha de provenir dels recursos que es restin de les subvencions als negocis més destructors. “Les inversions i subvencions a l’agroindústria, a la pesca intensiva, a activitats extractives, a l’aviació, a sectors clarament insostenibles, s’han d’acabar, com reconeix el marc mundial de biodiversitat, que diu que s’han de tallar els incentius perversos que destrueixen la biodiversitat, però veiem que no s’està acordant fer-ho, perquè fa por”, destaca Grau sobre el curs de les negociacions.
Greenpeace defensa la urgència de forçar la transició a l’agroecologia per tal que l’activitat agrícola contribueixi a augmentar la biodiversitat i reduir les emissions de CO₂
Coincideix a destacar les resistències Sandra Carrera, directora de la Xarxa per la Conservació de la Natura (XCN), que aplega més de 200 entitats, centres de recerca i administracions catalanes, entre els quals el CREAF, present a la Cali aquests dies. Ho destaca, concretament, en el cas de l’agricultura intensiva, per la dependència que té el sector agrari dels fons públics, exposa, i “les pressions que comporta de cara als governs, com s’ha vist últimament a la Unió Europea”.
Greenpeace defensa, també a Cali, la urgència de forçar la transició a l’agroecologia per tal que l’activitat agrícola contribueix a augmentar la biodiversitat alhora que passi a ser d’una activitat emissora de CO₂ a una que n’absorbeix. “Estem veient que no hi ha valentia governamental per fer transformar els sectors primaris, que tenen molt a veure amb la crisi de la biodiversitat, i treure diners a les empreses que destrueixen hàbitats, com les càrnies, per tal que deixin de desforestar”, insisteix Celia Ojeda, responsable de biodiversitat de l’organització.
Una d’aquestes empreses és JBS, un gegant brasiler que destrueix l’Amazònia per produir els pinsos amb què alimenten animals en granges a escala global.
“A Europa paguem activitats insostenibles, a través de la política agrària comuna i la pesquera, i països exportadors com el Brasil o Indonèsia donen subsidis directament a l’agroindústria, per fer monocultius que s’exporten al ric Nord global”, sintetitza Grau. La riuada financera que ho possibilita, però, no prové pas en exclusiva del sector públic.
El Banc Santander és un dels principals agents econòmics en l’expansió de conreus de soja i oli de palma. Com Caixa Banc i el BBVA, el Santander consta en un dels darrers informes de Greenpeace, elaborat amb les ONG Milieudefensie i Harvest, en què s’identifiquen els bancs europeus finançadors de les empreses de la indústria agroalimentària més destructives d’ecosistemes naturals crítics pel clima i la biodiversitat, com són els de l’Amazònia i el sud-est asiàtic.
Alhora que creix la consciència sobre la connexió entre crisi climàtica i crisi de biodiversitat, augmenta l’atenció corporativa per influir en els acords de la cimera
Al capdamunt del rànquing de les empreses amb crèdit d’entitats financeres amb seu a l’Estat espanyol, hi ha Nestlé, Danone, Unilever i Viterra, a més de la mencionada JBS.
Alguns dels noms apareixen en el grup d’empreses que es presenta sota el paraigua de Business for nature. Nestlé i Unilever en formen part, al costat d’un centenar d’altres, com Inditex, H&M, IKEA, Acciona o Iberdrola, una de les energètiques al top 10 de contaminants de l’Estat espanyol. En un comunicat emés de cara la COP16, aquest grup empresarial diu reclamar als estats les accions pertinents, més ambicioses, davant el repte mundial de preservar els ecosistemes, de què es presenten com a part compromesa.
Si bé la presència visible i les pràctiques de rentat verd no són tan evidents ni problematitzades en aquesta cimera mundial, com ho són en les COP pel clima –que comença l’11 de novembre a l’Azerbaijan–, les organitzacions ecologistes coincideixen a advertir que ha crescut l’atenció corporativa a quins canvis, i quins costos, estan en joc en els resultats acordats. Un fet paral·lel a la creixent consciència dels estats que les respostes públiques davant la crisi ecològica no poden deslligar limitació de l’escalfament global i protecció de la biodiversitat.
Biodiversitat en totes les polítiques
A més de tancar l’aixeta a les empreses més destructives dels ecosistemes, per les organitzacions ecologistes presents a la COP16, una altra peça fonamental a aconseguir encaixar en els acords és l’obligació d’incorporar en totes les polítiques el criteri de conservació de la diversitat biològica. Consideren que en depén la possibilitat que el 2030 comenci a aturar-se el que la ciència anomena la sisena extinció, un procés molt ràpid de disminució de la biodiversitat. Un milió d’espècies està en perill de desaparèixer.
La Xarxa per la Conservació de la Natura destaca que a Catalunya les poblacions de fauna han tingut una davallada mitjana del 24% els darrers 20 anys i que es detecta “especialment greu” en espais fluvials i en ambients agrícoles.
Des d’Ecologistes en Acció observen que el delta del Llobregat és “dels millors exemples” per veure les causes de la crisi de biodiversitat a escala mundial
Vetllar per la perspectiva de la biodiversitat en les mesures vinculades al desenvolupament econòmic confien que sigui una eina per modular les activitats que ofeguen tant els pulmons planetaris com ecosistemes locals. “El delta del Llobregat és dels millors exemples que podem posar per veure les causes de la crisi de biodiversitat a escala mundial”, afirma Grau.
Al capdamunt d’aquestes, hi ha el canvi en els usos del sòl, és a dir, transformar els ecosistemes naturals arran del creixement urbà i logístic o, en altres països, a causa de desforestar per instal·lar-hi monocultius de soja, oli de palma o cotó, exportats finalment en forma de productes a països del Nord. A Europa, però, sobretot afecta el creixement urbà. “Al delta del Llobregat ja tenim més del 60% del territori sota el ciment i es planteja amb el Pla Director Urbanístic Metropolità i l’ampliació d’infraestructures com el port i de l’aeroport encara més creixement de zona urbana”.
El delta del Llobregat, és, juntament amb el de l’Ebre, un dels territoris, i hàbitats, més vulnerables al canvi climàtic, a causa de l’exposició a la pujada del nivell del mar i dels fenòmens meteorològics extrems, en augment arran de l’escalfament global.
Ampliar l’aeroport del Prat sense afectar els hàbitats?
El govern català participa a la COP16 amb una delegació liderada pel secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, amb la missió de promoure que, dels acords, en sorgeixin les condicions perquè els governs regionals puguin implementar el Marc Mundial de Biodiversitat i avançar en la protecció efectiva del 30% del territori terrestre i marí. “De poc serveix parlar dels problemes mundials si no ho sabem aterrar a casa nostra, i fomentar l’aviació és augmentar l’impacte del canvi climàtic, que és una altra causa principal de pèrdua de la biodiversitat”, planteja Jaume Grau.
La Xarxa per la Conservació de la Natura considera “difícil comprendre com l’ampliació d’una infraestructura d’aquesta magnitud es pot fer d’acord amb la protecció i restauració de la natura”
Des de la XCN, afirmen que una ampliació de l’aeroport “va en detriment de la biodiversitat que alberga aquest espai”: “És difícil de comprendre com l’ampliació d’una infraestructura d’aquesta magnitud es pot fer d’acord amb la protecció i restauració de la natura”, exposa Sandra Carrera.
Fa tres setmanes, es van conèixer els noms que es preveu que siguin el nucli de la comissió tècnica per plantejar com ampliar l’aeroport del Prat. Entre els quals, hi ha el mateix Sargatal, ornitòleg i impulsor del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. La composició que l’executiu català ha comunicat està formada per representants del govern català, del govern estatal i d’AENA, gestora de la infraestructura.
Des del departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a preguntes de la Directa, rebutgen concretar quines expertes en medi ambient, independents del govern, preveuen que participin en la comissió i quin paper tindran a l’hora de prendre decisions sobre el futur de la infraestructura, que el govern d’Illa busca que guanyi capacitat de rebre vols.
Des del departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica rebutgen concretar quines expertes en medi ambient, independents del govern, seran a la comissió i quin paper tindran en la presa de decisions
Per ara, només han volgut dir que se’ls consultarà “quan es requereixi”, en alguns grups de treball que es determinaran “en el procés de treball”, com va anunciar, en roda de premsa dels acords de govern, la consellera Sílvia Paneque, el 8 d’octubre.
Des de la XCN, reclamen que els experts en medi ambient han de procedir de la comunitat científica “sense conflicte d’interès” i han de formar part de manera nuclear d’aquesta comissió.
“És una comissió més política que no pas tècnica”, afirmen, a partir de la informació de què disposen, des de Greenpeace, pendents de conèixer fins i tot els terminis de treball, així com la totalitat de persones que la conformaran i com faran les propostes. També, Ecologistes en Acció troba a faltar-ho. “S’està fent de forma obscura i sembla que el govern no vulgui comptar amb visions crítiques amb l’ampliació”, diu Grau. El biòleg es refereix a respostes plantejades en forma de compensacions dels danys en una altra zona.
Les negociacions de la cimera, segons alerten les ecologistes, estan apostant més per mecanismes de compensació que no per integrar la protecció de la biodiversitat en les polítiques
“Per aterrar el marc de biodiversitat a l’acció de cada estat, cal la integració transversal de la biodiversitat a totes les polítiques públiques, que inclou infraestructures, urbanisme, mobilitat, educació…. i en això no s’està avançant gens en les negociacions de cimera, sinó que s’està apostant per mecanismes de compensació”, lamenta Grau sobre la lògica dominant de les actuacions: “donar flexibilitat a les empreses per, si destrossen aquí, poder compensar en un altre lloc”. Una visió “mercantilista” que, assegura el membre d’Ecologistes en Acció, “no funciona per frenar la desaparició de la biodiversitat”.
En la mateixa línia, Celia Ojeda critica que, a l’hora de plantejar compensacions, sovint s’ignorin les interrelacions de la natura: “No té ni cap ni peus moure un espai natural protegit com tampoc en té invertir en empreses que desforesten l’Amazònia i després plantar arbres a Espanya, com fa el Banc Santander, per compensar emissions; és una falsa solució brutal”, destaca. I, fins ara, una solució que troba acollida tant en les COP del clima com en les de biodiversitat.
La trampa dels “crèdits de biodiversitat”
Més de 200 organitzacions de la societat civil, entre les quals GRAIN, Transnational Institut i Heinrich Böll Foundation, han volgut fer arribar de cara les negociacions de la cimera sobre biodiversitat l’alerta que no hi ha terres per compensar les emissions de carboni i la pèrdua de biodiversitat sense desplaçar poblacions ni pertorbar els sistemes alimentaris. Defensen, a més, que, com la compensació de carboni retarda les mesures climàtiques ambicioses, la compensació de la biodiversitat “només retarda les accions urgents per afrontar les causes fonamentals de la pèrdua d’espècies”.
Més de 200 organitzacions denuncien que no hi ha terres per compensar les emissions de carboni i la pèrdua de biodiversitat sense desplaçar poblacions ni pertorbar els sistemes alimentaris
Als mecanismes de compensació, se’ls anomena crèdits de biodiversitat, bancs d’hàbitats o estratègies de balanç net zero: “Si perdo trenta àligues aquí, però allà aconsegueixo que en neixin 35, el balanç és positiu”, exemplifica Grau, sobre la lògica que opera i que qualifica de “perversa”: “Com quantifiques un ecosistema sencer; com és de ric i resilient; com està adequat al seu entorn geològic; com es relaciona amb la població local? Si a una comunitat li destrueixen una llacuna o un bosc o li desvien un riu, és insubstituïble, no es pot mercantilitzar”, exposa.
El mes de maig, una trentena de científiques van denunciar en una carta a la revista Nature la falta de rigor de les compensacions voluntàries, sobretot les relacionades amb la gestió forestal: el document assegurava que la gran majoria (més del 90%) dels projectes no són capaços de neutralitzar les emissions dels combustibles fòssils.
Una trentena de científiques han denunciat en una carta a Nature la falta de rigor de les compensacions voluntàries, sobretot les relacionades amb la gestió forestal
Iberdrola, per exemple, diu que amb el seu programa Arbres compensa els hàbitats en què es construeixen infraestructures. Diu que el 2030 n’haurà plantat 20 milions. És l’empresa espanyola que més representants va dur a la COP28, l’any en què hi ha hagut més lobbistes d’energètiques i altres empreses vinculades als combustibles fòssils. Iberdrola va aprofitar el viatge per anunciar un acord mil milionari amb l’energètica del president de la cimera i ministre d’Indústria dels Emirats Àrabs Units, Sultan al-Jaber, per projectes d’energia eòlica marina i hidrogen verd. La COP16 ha duplicat assistents respecte a l’anterior cimera, però encara no es coneixen les llistes per identificar quantes estan vinculades a sectors empresarials.
Una de les demandes de la societat civil a la COP16 és que els pobles originaris tinguin poder per decidir com gestionen els seus territoris
Segons explica Iberdrola, el seu pla és part del “compromís per preservar uns ecosistemes sans com a elements clau per al creixement sostenible”. De fet, Iberdrola, vuitè contaminant més gran de l’Estat, lidera l’anomenat Grup Espanyol per al Creixement Verd, que es dedica a incidir per fomentar col·laboracions publicoprivades en la transició verda. És a dir, incideix per no deixar de fer créixer els negocis de les grans empreses associades, ara, amb un nom verd.
Per Ojeda, el que han de fer les empreses no és compensar, “és reduir”: “Aquesta paraula, reduir, cap empresa la té al seu vocabulari”, apunta.
Davant les aspiracions de creixement que ni els costos de la crisi ecològica desinflen, una de les demandes de la societat civil a la COP16 és que els pobles originaris tinguin el poder per decidir com gestionen els seus territoris, “molt millor conservats que els territoris sota gestió dels estats i les lleis nacionals, sovint sota els mecanismes d’explotació econòmica”, reivindica Grau.
