Són les nou del vespre tocades i les voluntàries reparteixen xocolata desfeta entre el veïnat. Som a Balmaseda, població d’uns 7.500 habitants a uns 30 quilòmetres de Bilbao, que pertany a la comarca d’Enkarterri, a l’extrem occidental del país. A la pantalla es projecten els resultats: 1.081 vots, amb 1.055 a favor del “sí”, 16 a favor del “no”, 8 en blanc i 2 nuls, amb una participació del 16,39% del cens. Després dels aplaudiments, les voluntàries de la plataforma organitzadora de la consulta, Gure Esku Dago (que en basc vol dir “és a les nostres mans”) donen per finalitzada la jornada del 18-N al local de l’entitat.
S’ha aconseguit superar la barrera del miler de vots i les cares són de satisfacció entre el voluntariat. Per arribar aquí, durant gairebé dos anys s’ha fet campanya mitjançant bustiades, les xarxes socials i algunes revistes locals. Totes les despeses s’han autogestionat mitjançant activitats, xerrades i, fins i tot, una calçotada. Oficialment, tots els partits amb representació a l’Ajuntament han donat suport al referèndum (Partit Nacionalista Basc –que ostenta l’alcaldia–, la Candidatura Local Independent (CLI) i EH-Bildu), excepte el Partit Socialista d’Euskadi, que compta amb un regidor.
“Crec que és la reivindicació política més important que hi ha hagut al poble en dècades. Partint del treball de base, s’ha creat un consens fins avui desconegut que serà important per a futures convocatòries i accions”, valora Rubén Rivero, membre de la comissió organitzadora. La pregunta es va decidir mitjançant un procés participatiu conjunt amb el poble veí –Zalla–, on també es va votar el mateix dia: “vols que la ciutadania basca sigui sobirana per decidir sobre el seu futur polític, econòmic, social i cultural?”. La jornada del 18-A també va comptar amb consultes a Alonsotegi (Biscaia) i a Guipúscoa, concretament a Irun i la seva capital, Sant Sebastià, on la participació va ser del 13%.
Des de 2014, un total de 217.000 persones han participat de les diverses consultes realitzades en 208 poblacions
Es tracta de la vuitena onada de consultes des que el municipi navarrès d’Extarri-Aranatz va fer d’Arenys de Munt amb el primer referèndum del país, que va tenir lloc el 13 d’abril de 2014. D’ençà, un total de 217.000 persones han participat de les diverses consultes realitzades en 208 municipis. “Ara haurem de batallar perquè tot aquest cabal polític acumulat no es faci servir per avalar el marc autonòmic, ja que en la gran majoria de pobles les preguntes i la terminologia va en la línia que tenim el dret a decidir el nostre futur”, reflexiona Rivero.
Més enllà de l’anàlisi quantitativa que es vulgui fer d’aquestes rondes de consultes organitzades al marge dels circuits oficials, si aixequem el focus, ara caldrà veure quin paper juga tot aquest moviment en el tauler polític basc. En segon lloc, també es planteja quina capacitat pot tenir de desbordar els límits al dret a l’autodeterminació que imposa l’estructura espanyola. En aquest sentit, és inevitable fer referència al model de tres fases aplicat a la Catalunya autonòmica durant la darrera dècada: un primer cicle de consultes municipals organitzades per plataformes ciutadanes (2009-2011), una consulta oficial no vinculant (9 de novembre de 2014) i el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.
Si ens guiem pel mateix esquema, en el cas basc s’estaria acabant la primera etapa, en la que tot el protagonisme recau sobre la ciutadania. El professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra Jaume López afirma que “deixant de banda les xifres de participació, les consultes suposen un exercici proactiu que està enfortint un moviment social a favor de la democràcia que no parteix d’un posicionament polític concret”. Tot i que la temptació de fer paral·lelismes amb Catalunya és forta, alerta que el context polític basc és força diferent. Al Principat, hi havia el precedent de l’Estatut de 2006, que va acabar amb catorze articles anul·lats i 27 reinterpretats pel Tribunal Constitucional, mentre que a la comunitat autònoma basca els partits amb representació al Parlament estan en ple procés de negociació d’un nou estatut que podria incloure el dret a decidir en el preàmbul. “Això fa que hi hagi una part de la població que encara estigui a l’expectativa, a diferència de Catalunya, en què molta gent va activar la fase de les consultes municipals com a reacció a la negativa de l’Estat”, afirma López, que va estar el 18 de novembre a Sant Sebastià i Irun en qualitat d’observador internacional.
Per a López, en el context actual, Gure Esko Dago pot obrir escletxes per als futurs processos de sobirania i pressionar els partits polítics, tal com va fer inicialment la Plataforma pel Dret de Decidir, i més tard, l’Assemblea Nacional Catalana o Òmnium Cultural. López reflexiona que “els processos de sobirania no només es produeixen als parlaments, sinó que s’estableix una dialèctica entre moviments socials i partits. Per a mi, la qüestió clau és que, a diferència de fa uns anys, al País Basc ara hi ha un moviment social que pot fer aquest paper”.
La plataforma va néixer el juny de 2013 amb l’objectiu d’apoderar la ciutadania i socialitzar el debat sobre el dret a decidir. Certament, ha estat capaç d’organitzar actes de ressò mediàtic: és el cas de la cadena humana pel dret a decidir del País Basc, que va unir Durango i Pamplona l’any 2014, o l’acte del mes d’octubre d’enguany celebrat a Gernika per commemorar el referèndum d’autodeterminació i solidaritzar-se amb el poble català. Per a la filòsofa de la Universitat del País Basc Jule Goikoetxea, actualment Gure Esku Dago “és la plataforma amb més capacitat de mobilització d’Euskal Herria i un fenomen nou en la nostra cultura política. A escala local, ha aconseguit articular un moviment de gent diversa que feia molts anys que no s’ajuntava que va des de l’esquerra abertzale fins a gent que havia estat al PSE”.
Jule Goikoetxea: “Gure Esku Dago és la plataforma amb més capacitat de mobilització d’Euskal Herria i un fenomen nou en la nostra cultura política”
Al llarg de la seva existència, la plataforma també ha generat tensions en els partits polítics, especialment al PNB, a qui moltes analistes polítiques i mitjans de comunicació els agrada representar amb la metàfora de les “dues ànimes”, una més independentista i l’altra més autonomista. Per a López, “com a mínim, per a una d’aquestes dues ànimes les consultes resulten incòmodes i fins i tot, injustificades, si es té en compte que el compromís oficial d’aquesta formació és desenvolupar un nou estatut”. Goikoetxea hi afegeix que “a la branca del PNB més autonomista i vinculada a les elits financeres no li interessa gens que s’obri un camí semblant al de Catalunya perquè vol estabilitat i gestionar tranquil·lament la comunitat autònoma”.
Per a Goikoetxea, en aquests moments al País Basc encara no hi ha l’efervescència sobre el dret a l’autodeterminació que hi ha hagut a Catalunya durant els últims anys, tot i que es manté una base de població important que està a favor de la independència i que pot créixer en un espai de temps relativament curt, tal com ha passat a Escòcia, per exemple. “Mai no pots preveure quan hi haurà un desbordament. Hi ha senyals que la societat basca està enfadada, el que passa és que ara aquest malestar s’està vertebrant a través de les mobilitzacions de pensionistes i el feminisme, i potser no tant amb la lluita per a la independència nacional”.
Fent balanç, el portaveu nacional de Gure Esku Dago, Ángel Oiarbide, reflexionava que “al llarg d’aquests últims cinc anys hem adquirit uns coneixements i una capacitat d’organització per poder fer consultes al marge de les institucions que abans no teníem. Per a mi el valor afegit de tot això és l’apoderament. Estem fent una transició de la visceralitat a la racionalitat, estem demostrant que podem parlar de qualsevol cosa i decidir”. Sigui com sigui, amb la jornada del 18-N en principi la plataforma dona per tancada la ronda de consultes locals i a partir d’ara inicia una ronda d’assemblees internes fins al febrer de 2019. El proper objectiu és crear les condicions perquè en un futur no molt llunyà es pugui convocar un referèndum vinculant.
A la comunitat autònoma basca, l’horitzó més proper ve marcat per la negociació del nou Estatut i si aquest inclourà algun mecanisme per a la celebració d’un referèndum vinculant
“A Escòcia, per exemple, el govern escocès està esperant per negociar el segon referèndum amb el Regne Unit. Crec que tant a Euskal Herria com a Catalunya tenim molt interioritzat que aquesta actitud d’espera no ens portarà enlloc, ja que a l’Estat espanyol no hi ha aquesta base democràtica ni eines per canalitzar la voluntat de la ciutadania”, reflexiona Oiarbide. A la comunitat autònoma basca, l’horitzó més proper ve marcat, sobretot, per la negociació del nou Estatut i si aquest inclourà algun mecanisme per a la celebració d’una consulta que ja no depengui dels moviments socials.
A peu de carrer, els ritmes són diferents i és aviat per veure quina incidència tindrà els pròxims anys una plataforma que ha estat proactiva i heterogènia a la vegada. En alguns municipis la pregunta girava al voltant de les sobiranies, en d’altres es demanava directament el “sí” o “no” a la independència, mentre que en algunes ocasions la pregunta tenia diverses opcions, a l’estil del 9-N català. El que és segur, però, és que el cicle de consultes ha estat una experiència de baix a dalt que ha posat el tema de l’autodeterminació sobre l’agenda.
