Malgrat que el 17 d’octubre el govern turc hagués anunciat un acord amb els Estats Units, el 22 d’octubre es va anunciar un nou pacte entre Turquia i Rússia. Aquests esdeveniments apunten a una pugna entre Rússia i els Estats Units per mantenir a Turquia dins la seva òrbita. Segons aquest acord, les forces militars russes i sirianes creaven una buffer zone (zona d’amortigüament) de 32 quilòmetres al llarg de la frontera, “netejant-la de les YPG [unitats de protecció populars] i el seu armament”. Turquia assenyala les YPG com una extensió del Partit dels Treballadors del Kurdistan ( PKK), considerat una organització terrorista tant per Turquia com pels Estats Units.
Pel president rus Vladímir Putin, el pacte representa l’oportunitat de recuperar poder a la regió, mentre que per al seu homòleg turc implica una millora respecte a l’acord que tenia amb Trump, ja que aquest preveia una buffer zone més reduïda, entre altres punts.
L’operació s’hauria allargat 150 hores, durant les quals es decretava un alto al foc. Passat aquest període, l’acord preveu l’inici de patrulles conjuntes entre Turquia i Rússia. Segons informa premsa local, la primera patrulla conjunta entre Rússia i Turquia hauria començat el divendres 1 de novembre. L’Auto-Administració del Nord i Est de Síria, s’ha vist forçada a acceptar alguns dels punts de l’acord davant les massacres que afronta si la invasió segueix el seu curs. També alerta que, tal com va passar a Afrin, es corre el risc d’una neteja ètnica.
Treva no respectada
“Els pobles de Darbasiyah i Tal Tamr continuen essent fortament atacats, fins i tot aquells en els quals vam lliurar posicions a l’exèrcit sirià”. Són afirmacions de Mustafa Bali, portaveu de les Forces Democràtiques de Síria (SDF, en les sigles en anglès), culpant Rússia i els Estats Units del vessament de sang.
L’activista català Rok Brossa, que actualment es troba a Rojava, adverteix que “el front segueix avançant i s’acosta cada cop més a la ciutat de Tel Temir: l’alto al foc no s’ha respectat”
L’activista català Rok Brossa, que actualment es troba a Rojava, adverteix que “el front segueix avançant i s’acosta cada cop més a la ciutat de Tel Temir: l’alto al foc no s’ha respectat”. Arnau Pagès, membre del Rojava Information Center, corrobora aquesta informació: “l’atac de Turquia continua. Els estats no estan interessats a resoldre una crisi humanitària que va en augment. Hi ha centenars de morts, desapareguts i centenars de milers de desplaçats”.
El gihadisme latent
Alguns dels crims de guerra han estat difosos a les xarxes socials per grups gihadistes que formen part de les milícies de suport a l’exèrcit turc. Rojava Information Center ha documentat més de 40 antics membres de l’ISIS, xifra que podria ascendir fins a 150 segons l’Observatori de Drets Humans de Síria. Alguns d’aquests grups són Ahrar-al-Sharqiya, sorgits de Jabhat al-Nusra (Al-Qaeda a Síria), o Faylad Majid, provinents d’Idlib (província de Síria en mans gihadistes). Tanmateix, el líder d’ISIS, Abu Bakr al-Baghdadi, va ser assassinat en una incursió nord-americana a prop de la frontera turca a Idlib. El comandant en cap del SDF, Mazloum Abdi, va dir que l’operació va ser el resultat del treball conjunt durant cinc mesos entre les SDF i els Estats Units. Estat Islàmic ja ha anunciat el seu nou líder, Abu Ibrahim a l’Hashimi al Qurashi.
L’exèrcit sirià es desplega a la frontera
Un altre dels factors clau dels darrers dies va ser l’acord entre l’Auto-Administració del nord i l’est de Síria i el govern de Bashar Al Assad realitzat el 13 d’octubre. Aquest, ha propiciat que l’exèrcit sirià s’hagi desplegat al llarg de la frontera des de Derik fins a Sere Kaniye (Ras al Ain) i Tal Abyad fins a Manbij. És a dir, les forces governamentals pretenen ocupar els dos extrems de la frontera turco-siriana, excloent una franja al centre, entre Sere Kaniye i Tal Abyad.
Malgrat que les forces turques i síries s’estarien enfrontant al nord de Síria, Bashar Al Assad afirma que “ens hem d’assegurar de no convertir Turquia en un enemic, i aquí entra en joc el paper d’amics com Rússia i Iran”
Malgrat que les forces turques i síries s’estarien enfrontant al nord de Síria, Bashar Al Assad afirma que “ens hem d’assegurar de no convertir Turquia en un enemic, i aquí entra en joc el paper d’amics com Rússia i Iran”. Assad també afirma que “el desplegament és un preludi per recuperar el control del govern central sobre la regió amb un procés que serà gradual i respectarà les noves realitats sobre el terreny”. A més, el ministre de defensa sirià va oferir les SDF a unir-se a l’exèrcit sirià. En un comunicat emès el 30 d’octubre, la comandància de les SDF rebutjava l’oferta però deixava una porta oberta a un acord polític que mantingui la seva autonomia.
Tot i que en algunes ciutats hi va haver escenes de celebració a l’arribada de les tropes governamentals, la població del nord i l’est de Síria majoritàriament s’ha mostrat reticent a l’aliança amb el govern de Bashar Al Assad. A Deir ez Zor, Raqqa o Tabqa el 18 d’octubre hi va haver protestes contra la presència de tropes governamentals. La població d’aquestes àrees té molt present les vulneracions comeses per l’exèrcit sirià en esclatar la guerra civil.
Refugiats sirians com a excusa
Actualment, Turquia acull 3,6 milions de refugiats que han escapat de la guerra civil de Síria. Tot i que alguns provenen del nord i l’est de Síria, el 83% són d’altres regions, moltes de les quals continuen sent inestables o amb una necessitat crítica de reconstrucció. El 2016, Turquia va pactar un acord amb la Unió Europea per contenir el flux de refugiats a canvi de 6.600 milions de dòlars. Aquests són els refugiats que Turquia vol instal·lar forçadament al nord i l’est de Síria, una regió que ja té una població de 5 milions de persones, de les quals més de 250.000 s’han convertit en desplaçades des de la invasió turca.
La mobilització internacional no s’atura
En l’àmbit global s’ha llançat la campanya “#2NResistenciaMundial” per impulsar les convocatòries de protesta contra la invasió turca. A Catalunya, el passat 31 d’octubre es va presentar la campanya “Aturem la invasió” amb membres del partit prokurd al parlament turc HDP, l’Assemblea Nacional Catalana, la Confederació General del Treball, representants del col·lectiu feminista Hora Bruixa i la productora audiovisual Alba Sotorra. Clara Torres, membre de la Plataforma Azadi, fa una crida a “trencar el silenci al voltant de la guerra, deixar de consumir productes turcs, tallar vincles diplomàtics amb el règim d’Erdogan i unir-nos a les mobilitzacions convocades a Europa”.
