Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Elionor de Borbó, una aristòcrata amb molts títols a Catalunya però pocs vassalls

L'hereva a la Corona espanyola ostenta les dignitats nobiliàries simbòliques de princesa de Girona, comtessa de Cervera, duquessa de Montblanc i senyora de Balaguer, relíquies de la Corona d'Aragó que l'Estat espanyol va recuperar mitjançant un reial decret el 1977. Malgrat els diversos pronunciaments dels consistoris dels municipis associats a aquestes distincions reclamant a la Casa Reial que defenestri aquests títols, la monarquia no té cap intenció de fer-ho, encara que la princesa d'Astúries no ha visitat oficialment cap d'aquests llocs en els cinc anys que fa del regnat del seu pare, ni hi ha cap previsió que ho faci

Elionor de Borbó durant la darrera entrega dels Premis Princesa d'Astúries / Arxiu

L’hereva de la Corona espanyola, Elionor de Borbó i Ortiz, va fer dilluns la seva presentació en societat a Catalunya, durant l’entrega dels premis anuals de la fundació que du el nom d’una de les seves atribucions nobiliàries, Princesa de Girona –de la qual és presidenta d’honor– agendada al Palau de Congressos de Barcelona. Durant l’acte, que reconeix projectes empresarials impulsats per joves menors de 35 anys, la filla dels reis Felip de Borbó i Letícia Ortíz, va adreçar un discurs a l’auditori, seguint el model de fa unes setmanes en l’entrega dels premis Princesa d’Astúries, a Oviedo, durant els quals va llegir la seva primera al·locució oficial.

Gràcies a la seva condició de número u en la línia de successió del tron espanyol, Elionor acapara diversos títols nobiliaris de caràcter simbòlic associats a la Casa Reial borbònica. El més conegut i associat a la figura de l’hereu reial és sens dubte el de princesa d’Astúries, però també ostenta dos principats més, que va heretar del seu pare: tel de princesa de Viana, dignitat associada a l’antic regne de Navarra, i de Girona. En aquest cas, es tracta d’una distinció que es remunta al temps de Pere III el Cerimoniós, comte de Barcelona i rei d’Aragó, que el 1351 va establir-lo per al seu fill i príncep hereu, amb dret a administració de les rendes reials de la vegueria gironina.

D’aleshores ençà, el títol s’ha anat heredant al llarg dels segles a través de les dinasties reials dels Trastàmares, els Àustries i els Borbons. Elionor, que té catorze anys, exercirà avui simbòlicament per primer com a princesa de Girona, però no ho podrà fer en terres de la vegueria designada pel rei en Pere, ja que enguany la Fundació Princesa de Girona, d’acord amb la Casa Reial,  ha decidit traslladar l’acte solemne a Barcelona davant del fet que l’Ajuntament de Girona es negués a prestar l’auditori municipal gironí durant l’edició de l’any passat, que es va traslladar a un local privat, el Mas Marroch, un centre d’esdeveniments de la família de restauradors Roca, a Vilablareix, un espai que l’entorn de la Casa Reial va desaprovar, per mancances d’espai, bones comunicacions i dificultats per al dispositiu de seguretat.

A la paeria de Cervera va prosperar el juny de 2014, poc després de l’entronització de Felip VI com a rei, una moció que demanava a la monarquia la renúncia a l’ús del títol de comtessa. Argumentava que Cervera no se sentia representada per una “monarquia anacrònica i desfasada”

Encara que formalment es van al·legar unes obres en l’auditori gironí per no prestar-lo, des de la direcció de la fundació es va interpretar com una mostra més del rebuig a la institució monàrquica que s’han succeït després del discurs reial del 3 d’octubre de 2017, en plena crisi del referèndum independentista. A Girona, però, el distanciament amb la monarquia espanyola, fins i tot en l’àmbit institucional, ve de més enrere, i Elionor de Borbó també n’ha rebut les conseqüències. El gener de 2016, una moció aprovada pel plenari municipal (gràcies als vots favorables d’ERC i la CUP, amb l’oposició de PP i C’s i l’abstenció de CiU i PSC) decidia reclamar a l’Estat espanyol la retirada del títol simbòlic de princesa de Girona “perquè no representa a la ciutat”. La resolució consistorial també demanava canviar el nom de la Fundació Princesa de Girona pel de Carles Rahola, periodista i polític afusellat el 1939, poc després de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat; també es pronunciava a favor de retirar a Felip VI la medalla, el blasó i l’espasa d’or de la ciutat amb els quals se’l va condecorar quan ostentava el títol de príncep de la ciutat.

Fins ara, però, la fundació (que és de caràcter privat) no ha atès la petició de l’ajuntament gironí, que s’ha anat desvinculant de les seves activitats. Ni tampoc la Casa Reial, que continua mantenint la dignitat de princesa de Girona en el quadre d’honor de la princesa hereva. Una situació semblant s’ha reproduït en les altres localitats catalanes associades a altres vestigis nobiliaris ostentats per la representant de la dinastia borbònica. Curiosament, Catalunya és la part del Regne d’Espanya que més artilleria aristocràtica aporta a la Casa Reial, ja que l’actual rei Felip, com el seu pare Joan Carles i el seu avi Joan (que no va regnar), rebé la distinció honorària de Comte de Barcelona. I Elionor, a part del principat Gironí, també llueix els títols aristocràtics de comtessa de Cervera, duquessa de Montblanc i senyora de Balaguer, unes distincions que s’arrosseguen des de temps de la casa comtal de Barcelona i que, encara que els últims representants del llinatge borbònic havien deixat d’usar, es van recuperar mitjançant el Reial Decret 54/1977 que regula les funcions de l’Hereu de la Corona espanyola.

 

“Un honor” per la Casa Reial

El comtat de Cervera també va ser una prebenda establerta pel rei Pere III per al seu fill, l’infant Joan, futur rei Joan I d’Aragó, en ple segle XIV. De forma anàloga a Girona, a la paeria de Cervera també va prosperar el juny de 2014, poc després de l’entronització de Felip VI com a rei, una moció que demanava a la monarquia la renúncia a l’ús del títol de comtessa. La resolució argumentava que Cervera no se sentia representada per una “monarquia anacrònica i desfasada”. La petició es va traslladar a la primera magistratura de l’Estat, que no va respondre fins al cap de gairebé dos anys. Aleshores, a principis de 2016, un escrit del cap de la Casa del Rei refermava que “com a hereva de la Corona d’Espanya [Elionor] ostenta amb molt d’honor, entre altres títols, el de comtessa de Cervera”.

El ducat de Balaguer, per la seva banda, es remunta als temps del rei Joan, conegut com el Caçador, fill de Pere III, que el va atorgar al seu germà, l’infant Martí, el 1387. En plena crisi del referèndum, l’Ajuntament de la capital de la Conca de Barberà va aprovar una resolució en el plenari demanant a la Casa Reial que deixés d’utilitzar aquest títol aristocràtic. Però la localitat va ser pionera en el distanciament amb la dinastia borbònica, perquè ja l’any 2013, quan Felip de Borbó encara era l’hereu al tron espanyol, es va aprovar un pronunciament municipal que expressava “la voluntat del poble de Montblanc que, en un futur estat independent, Felip de Borbó no mantingui el títol de Duc de Montblanc”. Tots els grups del consistori hi van votar a favor menys CiU, el PSC i un grup independent s’hi van abstenir.

L’any 1990, el príncep Felip va fer una particular ‘tournée’ per Girona, Cervera i Balaguer, on va ser rebut per les principals autoritats. La visita oficial a Montblanc, que es va suspendre per temor a protestes contra un abocador, no es va dur a terme fins al 1996

El senyoriu de Balaguer va ser una distinció constituida el 1410 pel rei Alfons el Magnànim per al seu germà Joan, vinculada a l’antic comtat d’Urgell. Com a la resta de ciutats associades als vestigis aristocràtics que la Casa Reial espanyola s’enderia a mantenir, la capital de la Noguera s’ha pronunciat en diverses ocasions contrària a aquest títol nobiliari. L’abril de 2013, una moció del plenari municipal aprovava demanar a l’aleshores senyor, Felip de Borbó, que deixés d’usar el títol o que hi renunciés. I tres anys més tard, anava un pas més enllà i un altre pronunciament del consistori declarava, “non grata” tota la família reial, inclosa la princesa Elionor, hereva del títol de senyora de Montblanc.

De tota manera, malgrat que no hi ha cap intenció per part de la monarquia de deixar de banda els seus títols nobiliaris catalans, Elionor de Borbó encara no ha visitat cap de les ciutats associades a aquestes distincions ni hi ha cap previsió agendada per fer-ho a curt o mitjà termini. Diferent va ser el cas del seu pare, Felip, que l’any 1990, quan tenia 21 anys, va fer una particular tournée per Girona, Cervera i Balaguer, on va ser rebut per les principals autoritats i amb un ressò popular entre la curiositat i l’entusiasme. La visita oficial a Montblanc, que es va suspendre per temor a protestes contra un abocador, no es va dur a terme fins al setembre de 1996, amb el llavors conseller de Presidència de la Generalitat, Xavier Trias, com a principal amfitrió. Eren altres temps.

 

Articles relacionats